INTRODUCCIÓ
El passat mes de novembre de 2020 vaig cursar la primera edició de la formació Indicadors de gènere, eina indispensable per a les polítiques públiques amb perspectiva de gènere, impartida per les excel·lents docents: Marta Masats Folgueras (Cap de servei d'Indicadors i Estadística Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya), Anna Mompart Penina (Subdirectora general de la Cartera de Serveis i el Mapa Sanitari Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya) i Clara Torras Bozzo (Coordinadora de l'Observatori de la Igualtat de Gènere de l'Institut Català de les Dones). A més de tots els coneixements adquirits, el curs em va significar el punt d'inflexió professional per "posar-me les ulleres liles", una metàfora que fa referència a observar el món amb una mirada crítica des del punt de vista del gènere per detectar i visualitzar les desigualtats entre dones i homes.
El present post és una proposta subjectiva i transversal d'anàlisi de dades per tal de documentar i evidenciar aquestes desigualtats desfavorables vers les dones. És un treball d'investigació partint d'hipòtesis. Un dels valors afegits és la contextualització a l'àmbit municipal, a partir de dades de registres oficials disponibles pels municipis d'El Perfil de la Ciutat.
Es tracte d'una recerca d'indicadors quantitatius, és a dir, de valors que mesuren una realitat, les diferències entre territoris o entre grups de població i els canvis a través del temps. En concret els indicadors de gènere han de permetre identificar, examinar i interpretar les relacions de gènere, assenyalant la situació relativa de dones i homes i els canvis produïts en l’estatus, els estereotips, els rols i els comportaments de les dones i dels homes al llarg del temps.
ANÀLISI DE FENÒMENS I DADES EVIDENCIALS
Inicialment vaig estructurar aquest article amb les classificacions estàndards que habitualment treballem des dels observatoris de ciutat: Demografia, Economia, Societat, etc. No obstant, he optat finalment per donar-li una volta: he partit primer pels fenòmens en els quals hi tenen lloc desigualtats entre dones i homes, i després he iniciat la recerca per localitzar, analitzar i representar les dades gràficament per tal de quantificar i visibilitzar aquests fets.
- Formació segmentada per gènere
- Sostre de vidre i segregació vertical
- Terra enganxós i segregació horitzontal
- Maternitat i bretxa salarial
- Empoderament i governança local
- Violència masclista
- Dones i envelliment
1. Formació segmentada per gènere
En la majoria de casos la tria de la formació està influenciada pels estereotips de gènere establerts en la nostra societat. Per quantificar municipalment aquest primer fenomen s'analitza l'alumnat matriculat en educació secundària no obligatòria. Les ciutats fan referència al municipi on s'ubica el centre educatiu.
En primer lloc, les dades d'alumnat matriculat a cicles formatius de formació professional (grau mitjà + grau superior) en el curs 2020-21. Aquestes dades són un reflex de la segmentació per àmbits d'estudi, on els majors percentatges d'alumnes dones es concentren en les temàtiques d'Imatge personal, Serveis socioculturals i a la comunitat, Tèxtil confecció i pell, Sanitat i Administració i gestió. Per contra, els àmbits d'Electricitat i electrònica, Instal·lació i manteniment, Transport i manteniments de vehicles, Fabricació mecànica i Informàtica i comunicacions, estan fortament masculinitzats amb escassa presència de dones.
L'anàlisi de les dades d'alumnat matriculat a batxillerat també és un indicador de la tria de l'itinerari universitari i de la projecció professional conceptualitzada en les relacions de gènere. Hi destaca sobretot el batxillerat d'Arts clarament feminitzat. En el batxillerat d'Humanitats i ciències socials es produeix un lleuger major nombre de dones matriculades i en el batxillerat de Ciències i tecnologia un lleuger major nombre d'estudiants homes.
Vull posar l'accent en els "estudis STEM" (acrònim de Science, Technology, Engineering i Mathematics), amb menys presència generalitzada de dones. La ciència de dades, el Big Data, els algoritmes, la intel·ligència artificial, els aprenentatges automàtics... actualment tenen un biaix a favor dels “homes joves blancs i del nord”. Cal que aquests equips de treball els configurin persones heterogènies, diverses, interseccionals per evitar biaixos i introduir diferents mirades. Aquest sector és un espai d’oportunitat, en creixement, transformador i amb oportunitats d’ocupació de llocs de treball amb càrrecs d'empoderament. Segons l'informe de juliol 2021 de l'Observatori del treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya d'entre les ocupacions millor posicionades en el mercat de treball català hi són els Enginyers, Analistes, programadors i dissenyadors pàgines web, Especialistes bases dades i xarxes informàtiques, Enginyers elèctrics, Programadors informàtics, Analistes de sistemes i Tècnics operacions sistemes informàtics, totes elles professions masculinitzades i amb manca de presència de dones.
2. Sostre de vidre i segregació vertical
L’anomenat “sostre de vidre” fa referència a la barrera invisible de limitacions que troben les dones per a ascendir professionalment als càrrecs directius i de més responsabilitat. El mercat laboral està segregat verticalment, les dones se situen en llocs de menor valor jeràrquic i els homes ocupen posicions jeràrquiques superiors.
Per estudiar aquest fenomen iniciem amb l'anàlisi de la instrucció segons sexe de les persones majors de 16 anys. Mitjançant el Padró Municipal d'Habitants tenim disponible la variable titulació, que és la registrada en el moment de l'alta d'empadronament i que s'actualitza mensualment amb comunicacions per part de l’INE derivades del Ministeri d’Educació. En l'exemple de la població de Sant Feliu de Llobregat a 01/01/2021 s'observa que les dones tenen més formació superior que els homes, tant en Màsters i postgraus com en graus universitaris.
Una vegada evidenciat que no és la manca de formació el que nega a les dones a tenir accés a millors llocs de treball, analitzem complementàriament la contractació laboral registrada segons sexe perquè ens permet conèixer la jerarquia de les persones contractades. A partir de les dades municipals disponibles per part de l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de la Catalunya podem realitzar una consulta interseccional segons municipi, sexe i rang d'ocupació. Ens centrem en la contractació registrada al llarg dels anys 2017 a 2020 en el Gran grup d'ocupació Directors i gerents que integra els següents Subgrups principals d'ocupació: Directius administracions públiques i empreses, Directors departaments administratius i comercials, Directors i gerents altres empreses serveis ncaa, Directors i gerents empreses hostaleria i comerç, Directors producció i operacions. Per cert, seria convenient una revisió inclusiva de les nomenclatures de les classificacions estadístiques d'ocupacions CCO-2011 (ca). Del total de 4.603 contractes registrats en Direcció i gerència a les ciutats de la xarxa en aquest període, només el 32,17% són contractes de dones i el 67,83% corresponen a homes. A l'únic municipi on es contracta més dones (+4) és a Santa Coloma de Gramenet, a la resta de municipis la contractació de dones directives i gerents sol ser aproximadament la meitat que per a homes. Per a cada subgrup la contractació de dones és entorn el 25%-37%.
Per a observar gràficament el fenomen del sostre de vidre en diversos sectors disposem d'aquest estudi d'àmbit estatal del Instituto de las Mujeres del Ministerio de Igualdad:
3. Terra enganxós i segregació horitzontal
A banda del "sostre de vidre", al mercat de treball existeix el fenomen “terra enganxós”, on les dones no només no accedeixen a les posicions més ben qualificades, sinó que es troben amb serioses dificultats per superar els llocs de treball més precaris i menys valorats socialment. El mercat laboral està segregat horitzontalment, les dones estan concentrades en determinades ocupacions desfavorables tant econmica com socialment.
Com a primer indicador d'aquest fenomen denotador de precarietat laboral analitzem l'atur registrat segons sexe, i sobretot la bretxa o escletxa entre aquests valors d'atur. (Atur dones - Atur homes) / Atur dones x 100. A partir de les dades municipals del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya podem observar l'evolució en els darrers 15 anys. Exceptuant el període 2009-2015 en el qual la crisi immobiliària va tenir un impacte directe en l'atur de determinades ocupacions i sobretot en sectors força masculinitzats, la norma general en estabilitat econòmica és que les dones pateixen més atur i per tant la bretxa és desfavorable vers les dones.
Un dels indicadors principals en les desigualtats de gènere és la bretxa salarial. La bretxa salarial quantifica relativament en percentatge de més que cobren els homes (Salari homes - Salari dones) / Salari homes x 100. L'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona de l'AMB publica els salaris mitjans anuals (€ en brut) de les persones assalariades que cotitzen al Règim General de la Seguretat Social, calculats a partir de l'explotació de la Mostra Continua de Vides Laborals. La disponibilitat temporal és pel període 2010-19 i la disponibilitat territorial només per certs municipis de l'AMB. Recordar que es tracte exclusivament dels salaris mitjans de les persones assalariades, és per això que els valors de les bretxes poden no coincidir amb altres publicacions, en tot cas l'objectiu és fer visible la desigualtat. Les xifres salarials i de la bretxa varien segons l'àmbit i l'any, però la diferència sol ser entre els 20-30% a favor dels homes.
Un altre espai d'anàlisi del terra enganxós és l'economia submergida, en aquest sentit cito l'article L'economia submergida entre les dones publicat recentment per Santa Coloma de Gramenet, una de les ciutats més activament feminista de la xarxa. En relació a la dimensió laboral i el gènere destacar els articles: Les dones en el mercat de treball del Prat de Llobregat i Dona i mercat laboral, 2013-18 de Barberà del Vallès.
4. Maternitat i bretxa salarial
La maternitat és sense dubte un fet biològic diferenciador entre sexes. És la manera com es concep socialment i com es gestiona institucionalment una bona mesura del nivell d'igualtat de gènere i de masclisme de qualsevol societat. La maternitat té un impacte desigual en l'execució de la potencialitat professional de les dones i els homes. Segons l'informe "The Child Penalty in Spain" del Banc d'Espanya a partir de l'anàlisi de dades de la Mostra Continua de Vida Laboral de la Seguretat Social, els ingressos bruts de les dones es veuen reduïts un 11,2% durant el primer any després de ser mares, al contrari, els ingressos dels homes que han sigut pares inclús augmenten un 0,15%.
Un primer indicador per a estudiar l'evolució de la maternitat és l'Edat Mitjana a la Maternitat. Descriu l'edat mitjana de les dones que han sigut mares al llarg de l'any (sigui el primer/a fill/a o no). Durant un any natural, l’edat mitjana de les dones a la maternitat es calcula utilitzant les taxes de fecunditat específiques per edat (dels 15 als 49 anys). En l'anàlisi del període 1975-2019 s'observa una tendència en l'augment de l'edat de les mares causada per multitud de factors, pel conjunt de les ciutats del Perfil de la Ciutat els valors mitjans han evolucionat dels 27,5 anys al 1975 fins als 32,98 anys al 2019. La dinàmica d'aquest indicador és rellevant per a reflexionar sobre els recursos materials i condicions emocionals de les dones en edat de ser mares, la responsabilitat compartida i el suport de l’administració i de la resta d'agents a la criança.
Infogram
La maternitat té una influència en major o menor grau en la carrera professional i en conseqüència en els ingressos de les dones. La mateixa font d'informació amb la qual hem calculat la bretxa salarial permet l'anàlisi interseccional segons l'edat per 3 franges: fins a 34 anys, de 35 a 54 anys, i 55 i més anys. S'analitza l'any 2019 el darrer disponible. En edats més joves els sous són menors i amb menys diferències entre dones i homes amb bretxes entorn el 10%. Durant la franja de 34 a 54 anys, edats posteriors a l'edat mitjana a la maternitat, els salaris augmenten en ambdós sexes però amb major ritme en els homes originant-se bretxes salarials entorn el 20%. I a partir dels 55 anys els salaris de les dones solen reduir-se i els salaris dels homes s'estabilitzen fet que provoca les màximes diferències amb valors entorn el 30%.
5. Empoderament i governança local
Els càrrecs polítics de les administracions públiques són indicadors de relacions de poder. S'analitza el nombre d'alcaldesses i alcaldes als municipis del Perfil de la Ciutat i el nombre de dones i homes en la composició del Ple Municipal de cada consistori. Actualment (agost 2021) tenim 4 alcaldesses: a Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Vic. Al conjunt de Catalunya només el 23,13% dels municipis tenen alcaldessa (dades 2019 inici mandats). Pel que fa la composició del Ple existeix certa igualtat numèrica entre sexes, tant municipalment com en el global del Perfil de la Ciutat i al Parlament de Catalunya (dades 2021). La paritat a les llistes electorals espanyoles és obligatòria d'ençà que va entra en vigor la Llei Orgànica 3/2007, per la igualtat efectiva de dones i homes, que comportà les "llistes cremallera".
L'Institut Català de les Dones analitza i publica dades de l'evolució d'alcaldesses i regidories segons sexe a Catalunya i sobre la presència de dones i homes segons les àrees de responsabilitat. A més a més de mesurar la paritat política en termes numèrics, també és interessant mesurar-la qualitativament en funció de les àrees de responsabilitat que s'exerceixen: es conclou que els Serveis Socials o Educació es componen d’una àmplia majoria de dones i per contra àrees com Òrgans de govern, Finances, Infraestructures o Esports es troben masculinitzades.
6. Violència masclista
És cert que les violències masclistes són molt més que xifres i fets registrats o tangibles. Ara bé, les dades ens aporten coneixement i denúncia, i ens ajuden a dimensionar i observar dinàmiques o tendències.
Localitzar dades a escala municipal d'aquest fenomen és una tasca complexa, un dels motius és que aquestes dades afecten la confidencialitat i a protecció de dades de caràcter personal. La majoria de dades publicades són d'àmbit territorial supramunicipal: Comunitat Autònoma, província, comarca o Partit Judicial. L'objectiu en aquest apartat, més enllà de comparar dades de les ciutats de la xarxa, és donar a conèixer projectes o registres on cercar informació.
Els feminicidis són els assassinats i homicidis de dones per raó de gènere. Es diu que aquests fets només són la punta de l'iceberg, en el sentit que són les que es visibilitzen i es fan mediàtiques als mitjans de comunicació, però que realment existeixen moltes altres dones més que pateixen diferents formes de violència masclista. Per a l'obtenció de dades anuals i actualitzades sobre els feminicidis, tenim el quadre de comandament de l'Observatori d'Igualtat de Gènere de l'Institut Català de les Dones, i el projecte Geofeminicidio de Feminicidio.net. En el període 2012-2021 (consulta actualitzada a 23/11/21) la xifra de feminicidis a Catalunya és la següent:
Per a l'obtenció d'estadística oficial en termes de violència masclista, nombre de víctimes, denuncies, ordres de protecció, homes condemnats i perfil dels agressors es pot consultar l'Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género del Consejo General del Poder Judicial. Les dades es difonen pel conjunt dels partits judicials (agrupacions de municipis).
D'altra banda, a partir del Sistema Estadístico de Criminalidad del Ministerio del Interior, disposem de dades de Delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual per a municipis >20.000 habitants, des de l'any 2016 i amb periodicitat trimestral.
Un altre indicador d'aquest fenomen són les trucades a la Línia d'atenció contra la violència masclista 900 900 120, l'Institut Català de les Dones posa en disposició dades obertes amb un dataset dels registres de trucades amb xifres comarcals actualitzades mensualment.
7. Dones i envelliment
En aquesta darrera dimensió vull destacar la necessitat d'anàlisis interseccionals per tenir en compte la diversitat de dones. En la mesura que sigui possible cal "creuar variables" en els indicadors de gènere. Com a exemple la importància de l'efecte generació, en funció de l'edat les dones són diferents, tan quantitativament com qualitativament.
Per a quantificar la dimensió relativa de les dones en funció de l'edat en un territori, analitzar la Sexratio o Relació home/dona o també anomenada Índex de masculinitat (nomenclatura evocadora del sentit de la mirada). És el quocient o raó existent entre sexes, el nombre d'homes sobre 100 dones: (Nombre homes / Nombre dones) x 100. És interessant observar aquesta proporció segons l'edat; en neonats es constata que es produeixen més naixements homes (aproximadament 51,2% nens i 48,8% nenes) degut a que biològicament la mortalitat infantil és major en homes. Després, a mesura que anem avançant les edats, afegint factors socials o de conducta, s'aguditza la sobremortalitat dels homes que genera una major esperança de vida en dones. A les gràfiques següents es representa d'una banda les sexratios de la població total de cada ciutat, tant mitjançant la metodologia tradicional d'homes per 100 dones com canviant la perspectiva i calculant el nombre de dones per 100 homes i, d'altra banda, les sexratios segons grups quinquennals de cada ciutat. La tendència és que a partir dels 50-60 anys el nombre d'homes cada 100 dones disminueix progressivament.
Infogram
Sabem que en edats avançades les dones són més nombroses que els homes, per tant és més que necessària la perspectiva i mirada de gènere vers la gent gran. Això afecta l'envelliment actiu, la sol·licitud no volguda, l'exclusió social, la bretxa digital, tots ells fenòmens amb major impacte vers les dones.
Per tal d'evidenciar la desigual pobresa de la gent gran per raó de gènere s'analitzen les dades de pensions contributives en concepte de jubilació. L'estadística de pensions i pensionistes segons la residència de la persona beneficiària és el resultat d'una explotació estadística per part de l'Idescat del fitxer administratiu de pensions de l'INSS i de l'ISM. S'analitza els imports mitjans de l'any 2019, darrer any disponible. Existeix una escletxa rellevant a la totalitat de municipis, els homes reben un 40-45% més d'ingressos per aquest concepte, que són reflex del cicle de vida laboral de les dones i els homes. A més, es constata que, en termes d'import mitjà mensual, aquestes dones no assolien el Salari Mínim Interprofesional mensual de 900€/mes per a l'any 2019.
REIVINDICACION EN DADES I DONES
Existeix una "bretxa de dades de gènere". Hi ha escassetat d'estadístiques per analitzar amb perspectiva de gènere i així poder explicar les desigualtats. Calen més i millors dades.
Manquen dades quantitatives desagregades per sexe i també dades qualitatives que són complementàries. Mitjançant enquestes, qüestionaris, atencions personals dels serveis, registres administratius o l'escolta activa de les xarxes socials, avui en dia és possible recopilar, estructurar i difondre dades valuoses per convertir-les en coneixement en relació amb altres dimensions on es produeixen desigualtats per raó de gènere: usos dels temps, salut mental, pràctiques esportives, violència masclista a l'espai públic, gestió emocional de la postmaternitat, etc. Un bon exemple el post de 2016 Quina és la realitat de les dones i els homes de Granollers?
Segons l'Article 56 d'Adequació d'estadístiques i estudis, de la Llei 17/2015, del 21 juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, les administracions públiques de Catalunya, per a garantir la integració efectiva de la transversalitat en la perspectiva de gènere, han de: a) Incloure sistemàticament la variable del sexe en totes les estadístiques, enquestes i recollida de dades que duguin a terme. b) Establir nous indicadors estadístics que permetin de conèixer millor les diferències en els rols socials, les necessitats, les condicions, els valors i les aspiracions de dones i homes en cada situació, circumstància i estadi de la vida, i incloure aquests indicadors en les operacions estadístiques. c) Dissenyar mecanismes i introduir indicadors estadístics per a millorar el coneixement de la incidència d’altres variables que siguin generadores de discriminacions múltiples en els diferents àmbits d’intervenció. d) Explotar les dades de què es disposa amb l’objectiu de conèixer les situacions, les condicions, les aspiracions i les necessitats de dones i homes en els diferents àmbits d’intervenció. e) Revisar i, si escau, adequar les definicions estadístiques existents per a contribuir al reconeixement i la valoració del treball de les dones i evitar l’estereotipació negativa de determinats col·lectius.
Per últim, exposar la necessitat de col·laboració entre els serveis i programes de dones, feminismes, igualtat i els departaments de sistemes d'informació i observatoris.
Autoria i més informació sobre la imatge de capçalera: #It was never a dress
Comentaris
Josepa
27 agost 2021
Article brillant i molt
Xavier Vallès
27 agost 2021
Gràcies Josepa pel teu
Sonia Moreno
30 agost 2021
Seria interessant trobar
Xavier Vallès
30 agost 2021
Molt interessant el que
Volem saber que en penses...