Dona i mercat laboral, 2013-2018

L’arribada de la darrera crisi econòmica ha suposat notables canvis i desajustos en el mercat de treball, que s’han viscut amb intensitats diferents segons el sexe de la població. Abans de la crisi, les dones ja partien d’una menor participació en el mercat de treball que no pas els homes, amb una major incidència de l’atur i de la contractació precària. En canvi, durant la crisi econòmica en alguns indicadors es va produir una reducció de les diferències entre dones i homes. El conjunt de municipis del Perfil de la Ciutat no han estat una excepció, i al llarg de l’any 2013 bona part dels indicadors del mercat de treball van tocar fons, i des d’aquest punt d’inflexió s’ha registrat una recuperació significativa de l’ocupació i del mercat de treball. Tanmateix, la recuperació presenta diferents comportaments segons el sexe.
A continuació es presenta les principals característiques d’aquesta recuperació entre la població femenina des de l’any 2013 al 2018, així com respecte a la població masculina, i respecte al cas de Catalunya.  
 
En termes d’ocupació, l’any 2013 va comptar amb una mitjana de 232.575 dones assalariades residents als municipis del Perfil de la Ciutat, xifra que s’eleva fins les 272.304 assalariades el 2018, 39.729 més, que suposa un augment del 17,1%. Es tracta d’un increment inferior al que han registrat els homes en el mateix període, que ha estat del 19,2%. La diferència en la intensitat de creixement entre ambdós sexes, afegit a la diferència absoluta entre la presència de dones assalariades i el d’homes assalariats, ha fet que la bretxa entre els dos sexes s’hagi ampliat en aquest període de recuperació. Si el 2013 hi havia 30.699 dones assalariades menys que no pas homes, el 2018 aquesta diferència s’eleva fins a les 41.406 persones. Respecte al comportament del conjunt català, l’augment de dones assalariades del Perfil de la Ciutat resulta 1 punt percentual (p.p.) superior al del conjunt de Catalunya, que ha estat del 16,1%. Així, la recuperació es mostra lleugerament més intensa al Perfil de la Ciutat que no pas al conjunt català. L’anàlisi de la modalitat de treball autònom no ha estat possible realitzar-la per la manca de dades disgregades per sexe d’aquesta variable. 
 
 

 
La població activa, persones de 16 anys o més que treballen o estan disponibles per fer-ho, en el cas de les dones ha crescut el 6,0% entre 2013 i 2018, 2,1 p.p. més que els homes, que ho han fet el 3,9%. A més, contrasta amb la població activa femenina del conjunt de Catalunya, que segons l’Enquesta de Població Activa ha caigut el 0,3% en aquest període. Conseqüentment, s’ha escurçat lleugerament la bretxa entre els dos sexes.
 
 
 
 
Dins del mercat de treball, la crisi econòmica va incidir de forma més virulenta en el sexe masculí, i es va produir una convergència entre les dades d’atur d’ambdós sexes, fins al punt que entre els anys 2009 i 2013 el nombre total de dones aturades es va situar per sota dels homes aturats. En aquell any 2013 hi va haver una mitjana de 71.725 dones aturades al conjunt del Perfil de la Ciutat, 3.481 persones menys que en el cas dels homes. La recuperació econòmica ha comportat una disminució en el nombre de persones registrades a l’atur, en el cas de les dones un 30,7% fins el 2018, 31.985 dones menys, però en el cas dels homes l’atur s’ha reduït gairebé a la meitat, el 49,8% menys. La bretxa de gènere s’ha tornat a ampliar paulatinament durant la recuperació econòmica, tot i que s’estanca el 2018, situant-se en les 12.017 persones. El comportament de l’atur femení al Perfil de la Ciutat el darrer sexenni, però, resulta més positiu que en el conjunt català, on la baixada de l’atur ha estat 1,9 p.p. menor (28,8% menys). 
 
 
 
Si l’any 2013 les dones van signar un total de 143.116 contractes als municipis del Perfil de la Ciutat, els següents anys aquesta xifra ha anat en augment fins als 235.383 contractes registrats el 2018, un fort increment del 64,5%. En aquest període l’increment de la contractació masculina ha estat del 64,2%, una xifra gairebé idèntica al de les dones. Comparada amb l’evolució de la contractació femenina a Catalunya, el comportament d’aquesta al Perfil de la Ciutat ha estat més dinàmica, ja que al conjunt català l’increment ha estat menor, del 51,2%. Entre els anys 2013 i 2018 la contractació femenina ha estat inferior que la contractació masculina, i el seu pes ha oscil·lat entre el 48,3% i el 49,5% de la contractació total. En tot el període de crisi econòmica i posterior recuperació, tant sols els anys 2009, 2010 i 2012, la contractació femenina ha superat la masculina.  
 
 
 
La temporalitat en la contractació femenina, en aquest sexenni s’ha mogut entre el 87,5% i el 88,9% de la contractació total. Aquesta és superior a la temporalitat masculina, que s’ha mogut entre el 84,8% i el 88,2%. A més, en el cas dels homes hi ha una clara tendència a la baixa, mentre entre les dones la caiguda és més moderada, i conseqüentment s’ha ampliat la diferència entre els dos sexes. Entre 2013 i 2018 la contractació temporal ha crescut el 61,8% entre les dones, front el 57,8% dels homes. Comparativament amb el conjunt de Catalunya, la temporalitat de la contractació entre els dones resulta major al Perfil de la Ciutat, i amb una tendència a la baixa més moderada que en el cas de Catalunya.
 
 
 
Però si hi ha un indicador dins de la contractació que evidencia la diferència entre sexes és la contractació a temps parcial. Aquesta ha anat guanyant protagonisme entre el col·lectiu femení del conjunt del Perfil de la Ciutat en els darrers anys, especialment durant el període de crisi econòmica, arribant a suposar el 50,0% de la contractació total entre les dones l’any 2013. A partir d’aquest punt màxim, el seu pes s’ha anat reduint lleugerament fins al 46,7% del darrer any. Entre els homes també s’ha produït una expansió d’aquesta tipologia de contractació, però sense arribar als nivells de contractació parcial femenina. Tanmateix, en el cas dels homes va guanyar pes ràpidament fins l’any 2014, on se situa en el 31,9%, i des de llavors, amb certes oscil·lacions, s’estanca per sobre del 30% fins a l’actualitat. L’any 2018 se situa en el 32,0%. Així, la diferència entre els dos sexes, tot i ser encara amplia, tendeix a reduir-se ens els darrers anys. Els nivells de contractació parcial femenina resulta sensiblement major al conjunt del Perfil de la Ciutat que al conjunt de Catalunya, el 46,7% front el 45,7%, si bé presenten un comportament semblant els darrers anys, amb una tendència a la baixa. 
 

<

 
 
Conclusions:
La recuperació econòmica i la posterior sortida d'aquesta per part de la població dels municipis del Perfil de la Ciutat té diferents velocitats i intensitats segons el sexe de la persona. Pel que fa a l’ocupació, la recuperació econòmica ha permès reduir lleugerament la bretxa entre els dos sexes pel que fa a la població activa, però no així amb la població assalariada, on la recuperació ha estat més intensa entre els homes.
El mercat de treball i els seus desajustos durant la crisi van tenir major incidència i intensitat entre els homes, especialment en l’atur, que després de la convergència entre els dos sexes durant la crisi, la bretxa de sexe torna a aparèixer i a créixer en la fase de recuperació. 
En l’àmbit de la contractació, les dones registren un menor volum de contractes que els homes, i a més aquesta resulta més precària, amb una temporalitat just per sobre de la masculina. A més, la contractació a temps parcial s’ha estès ràpidament entre les dones, i tot i que també ho ha fet entre els homes, les dones registren uns nivells de contractació parcial molt més elevats. La bretxa entre sexes, que es manté molt àmplia, tendeix a reduir-se per la paulatina baixada del pes de la contractació parcial femenina, i per l’estabilització en el cas dels homes. 
La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (1 vote)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
L’arribada de la darrera crisi econòmica ha suposat notables canvis i desajustos en el mercat de treball, que s’han viscut amb intensitats diferents segons el sexe de la població. Abans de la crisi, les dones ja partien d’una menor participació en el mercat de treball que no pas els homes, amb una major incidència de l’atur i de la contractació precària. En canvi, durant la crisi econòmica en alguns indicadors es va produir una reducció de les diferències entre dones i homes." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/bathroom-2028084_960_720.png">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari