Quan arriba aquesta època de l’any toca passar comptes amb Hisenda. Fer la declaració de la renda, en el cas que es reuneixin els requisits que obliguin a presentar-la, és un pas obligat pel que tots hi hem de passar. Ara bé, pels que ens dediquem a la cerca de dades per millorar les nostres anàlisis, és una magnífica font d’informació que millora o, directament, dona cobertura a certa informació que amb les fonts d’estadística oficial no queda coberta.
De les diferents temàtiques analitzades pel Perfil de la Ciutat, té especial interès la qüestió de l’habitatge, que en els últims temps ha agafat (encara més) importància. Des de l’impacte que pot tenir arribar a edats avançades i viure de lloguer (aquí), als processos per identificar els habitatges buits (aquí) o la mirada més global de l’habitatge en totes les seves vessants (aquí). Per abordar aquestes qüestions (habitatge i qualsevol altra temàtica), sovint el procés de cerca d’informació té un camí fàcilment identificable: primer cercar en els fonts d’estadística oficial i, en segon lloc, comprovar que hi hagi informació a escala local. Quan no es dona un dels dos requisits (fet que es produeix sovint), és quan hem de cercar en fonts alternatives (però igualment fiables) per tenir dades que ens permetin avançar en les nostres anàlisis. És el cas de les dades de l’Estadística d’habitatges declarats en l’IRPF de l’Agència Tributària.
L’Estadística d’habitatges declarats en l’IRPF és una novetat estadística de l’Agència Tributària que es va publicar per primer cop el juliol de l’any passat. Quina informació hi podem trobar? L’Agència Tributària creua les dades del Cadastre amb les que disposa i ofereix dades del nombre d’habitatges amb valor cadastral, el nombre d’habitatges arrendats, el lloguer mitjà mensual, la superfície mitjana dels habitatges arrendats, el nombre mitjà de dies que l’habitatge ha estat arrendat, el valor de referència mitjà i la seva rendibilitat. El fet que les dades estiguin disponibles per municipis de més de 20.000 habitants de tot l’Estat fa que aquesta informació sigui d’interès per la xarxa, al cap i a la fi, la informació estadística a escala local (o inferior) és escassa i a vegades, poc aprofitable.
Si analitzem les dades pel conjunt de municipis del Perfil de la Ciutat podem observar que hi ha 63.003 habitatges arrendats (segons les dades declarades), el 21,8% del total d’habitatges amb valor cadastral (289.240). Aquest percentatge és inferior al que es dona pel conjunt de municipis de més de 20.000 habitants de la província de Barcelona (un 25,3%) i pel conjunt de municipis de Catalunya que compleixen aquest requisit (25,7%). El preu mitjà mensual del lloguer dels municipis del Perfil és de 667€ mensuals, per sota de la mitjana provincial (832€) i la catalana (780€). Aquests dos últims resultats son inferiors a les dades recollides en l’estadística de les fiances de lloguer dipositades a l’Incasol.
Altres dades disponibles en l’Estadística d’habitatges declarats en l’IRPF és la superfície dels habitatges arrendats. Aquesta se situa en els 84 m2 pels municipis del Perfil, per sobre la mitjana provincial (79 m2) i catalana (80 m2). Combinant preu i superfície, el preu del m2 del lloguer és de 8,6 € / m2, per sota de la mitjana provincial (11,4 € / m2) i catalana (10,6 € / m2).
Per últim, i com a dada més novedosa, hi ha informació sobre la rendibilitat bruta dels habitatges arrendats: L’Agència Tributària calcula la rendibilitat del lloguer a partir del valor cadastral dels habitatges arrendats. Pels habitatges arrendats dels municipis del Perfil, aquest percentatge és del 5,47%, per sobre la mitjana provincial (4,7%) i catalana (4,8%).
Amb aquestes dades hom pot concloure, d’una banda, que el preu mitjà del lloguer segons les dades declarades pels contribuents és inferior a les dades disponibles (oficials) del mercat de lloguer. Sabem que les dades de lloguer de la Generalitat son les fiances de lloguer dipositades a l’Incasol, per tant, queda esbrinar quina és al raó que explica aquest gap entre ambdues fonts d’informació (tenint en compte que una font inclou tots els municipis i l’altra no). De l’altra, i des d'un punt de vista financer, el % brut de rendibilitat d’un habitatge arrendat se situa per sobre d’opcions conservadores com poden ser el deute públic o un dipòsit bancari. Aquest últim factor és un aspecte molt a tenir en compte i que pot ajudar a entendre el preu del lloguer a les nostres ciutats en els últims anys.
Observatori de l’Economia Local de Sabadell
--
1. El preu mitjà mensual del lloguer dels municipis del Perfil s’ha calculat fent una mitjana de mitjanes del preu del lloguer.
2. La superfície mitjana s’ha calculat fent una mitjana de mitjanes de superfícies.
3. La rendibilitat mitjana dels habitatges arrendats dels municipis del Perfil s’ha calculat fent una mitjana de mitjanes de la rendibilitat.
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari