Antenes, electromagnetisme i salut pública

D’ençà l’auge de la telefonia mòbil a mitjans dels anys 90 un nou element es va incorporar al nostre paisatge urbà: les estacions base de telefonia mòbil (o BTS base transceived station), altrament dites antenes de telefonia. I indissolublement associat a aquest element s’ha incrementat notablement la presència d’un altre element que és invisible als nostres ulls: les ones electromagnètiques, sobre les quals encara hi ha obert el debat sobre els seus efectes en la salut humana.

En aquest sentit, des de l’any 1998 la ICNIRP (Comissió Internacional sobre la Protecció en front de les Radiacions No Ionitzants) estableix el que són els nivells màxims permesos d’exposició a camps electromagnètics, adoptats pel consell de la UE l’any 1999, per l’estat espanyol el 2001 i ratificats altre cop per la ICNIRP l’any 2009 després de l’anàlisi de la producció científica al respecte durant aquests anys. Malgrat aquestes limitacions sobre els nivells màxims segueix en discussió la possible relació causa-efecte entre l'exposició a camps electromagnètics de radiofreqüència i possibles efectes perjudicials per a la salut.

Punts de mesura dels nivells de radiació electromagnètica a Terrassa. Web de la Governança radioelèctrica

 

Per això, i per donar resposta als requeriments d’informació sobre els nivells d’exposició als camps electromagnètics de radiofreqüència (ràdio, televisió, telefonia mòbil i WiFi, entre d’altres) d’una ciutadania que ha vist multiplicar ben a prop seu (al mateix terrat i tot) les antenes de telefonia mòbil, hi ha instal·lada a Catalunya una xarxa de control amb equips de monitoratge que els mesuren de manera continua i n’envien els resultats remotament a un centre de control. Aquesta xarxa forma part dels diferents projectes que conformen la política de governança radioelèctrica de la Generalitat de Catalunya.

La xarxa d’equips de monitoratge (xarxa SMRF, Sistema de Monitoratge de Radiofreqüència) està formada per més de 300 equips instal·lats a 185 municipis de Catalunya. A més, es disposa d’equips portàtils cedits a 50 ajuntaments per fer mesures en diferents tipus de recintes (llars d’infants, hospitals, residències particulars, parcs públics...).

Detall d'un dels punts de mesura dels nivells de radiació electromagnètica a Terrassa. Web de la Governança radioelèctrica

 

Per tal d’acostar la informació de les mesures fetes del nivell de camp electromagnètic a la ciutadania, aquestes es poden consultar al lloc web del projecte http://governancaradioelectrica.gencat.cat/. Els diferents punts que conformen la xarxa es poden consultar a la part del GIS del web per nivell territorial, per tipus de mesura (equip de monitoratge o portàtil) o pel tipus de lloc on s’han efectuat. Alhora, es poden generar informes sobre els mesuraments fets en un període determinat. Cal dir que els nivells mesurats a tota la xarxa, tant dels equips de monitoratge com dels portàtils, són molt més baixos que els nivells màxims indicats a la normativa.

Pel que fa als municipis que formen part de la xarxa Perfil de la Ciutat, aquests apleguen fins a 63 equips de monitoratge repartits, sobre tot, entre els municipis més grans. En concret, a Terrassa hi ha instal·lats 11 equips de monitoratge i, a més, durant el 2013 s’han efectuat mesures amb un equip portàtil cedit pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat de Catalunya a 34 llars d’infants,  39 centres d’educació infantil i primària, 1 centre d’educació secundria, 10 centres d’atenció sanitària i hospitals, 18 residències geriàtriques, 21 parcs públics, 2 domicilis particulars i 11 a d’altres indrets del municipi.

Localització de les antenes de telefonia mòbil. Web del Ministerio de Industria, Energía y Turismo

 

Per cert, també és possible consultar la situació de totes les estacions base de telefonia mòbil de l’Estat espanyol al web del Ministeri d’Indústria a més de les seves dades de certificacions realitzades per entitats acreditades de control. Mireu-vos-ho perque no fos cas que en tingueu una massa a prop…

Enric Sanllehí i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)