El “negoci” de l’administració pública

Amb el temps, utilitzant aquest paquet, s’han fet alguns gràfics que són senzillament extraordinaris, com per exemple el que ha fet en Wong (https://twitter.com/Kenneth_KHW/status/1459164140748955659). Jo he estat més modest, i guiant-me per les instruccions i el codi que publica Helen McKenzie (https://www.helenmakesmaps.com/post/how-to-joy-plot) m’he atrevit a fer un gràfic similar per a Catalunya, però només amb la població, utilitzant les dades de població georeferenciades que publica anualment l’Idescat (https://milleniumbeg.cultura.gencat.cat/record=b1701178~S72*spi).

Però reprenent la història que us estava explicant, al setembre de 2017, en Claus O. Wilke va fer una entrada al seu bloc on deia que retirava el nom “joyplot” del paquet “ggjoy”, i que el paquet “ggjoy” quedava oficialment obsolet. El post de Wilke deia que la idea de posar el nom “ggjoy” al paquet que va desenvolupar era per homenatjar la banda Joy Division, l'àlbum de la qual Unknown Pleasures de 1979 inclou a la seva portada una visualització d’ones de ràdio emeses per un púlsar ─una estrella de neutrons que gira molt ràpid i que està molt magnetitzada─ creant un efecte semblant a 3D. Semblava una bona idea utilitzar el nom de “joyplot”, i aquest nom es va escampar com una taca d’oli durant el 2017.

Malauradament ningú de la comunitat de ciència de dades era conscient de l’origen del nom “Joy Division”. Tal com es descriu al llibre “House of Dolls”, les “joy divisions” (divisions de l’alegria) eren grups de dones jueves als camps de concentració nazis reservades per tal de donar plaer sexual als soldats. La banda Joy Division va agafar el seu nom directament d'aquest llibre, i fins i tot va citar el llibre en una de les seves primeres cançons.

Així, per molt alegre que sembli el nom "joyplot", l’origen del nom d’aquesta funció (el nom del grup Joy Division) prové d’una història clarament pertorbadora i fosca. Per aquest motiu en Claus O. Wilke va decidir crear un nou paquet d’R anomenat “ggridges”, i substituir el nom de les funcions tal i com s’esmenta aquí.

I després d’aquesta “xapa” que us he fotut, us preguntareu i això a tomb de que ve? Doncs ve pel fet que en la “governança de dades” dins de l’administració pública s’està utilitzant un concepte, una paraula, que podríem dir que és l’antítesi del que ha de fer una administració pública. És la paraula “negoci”. Si una cosa NO ha de fer una administració pública és fer “negoci”.

La incorporació tardana de l’administració pública en el món de la “governança de les dades” fa que s’utilitzi conceptes molt habituals del món empresarial. Aquest és el cas del concepte “negoci”, paraula que s’utilitza en el món empresarial per referir-se a l’activitat bàsica del departament d’una empresa. Entenc perfectament l’ús d’aquest concepte en el món empresarial, però no comparteixo en absolut el seu ús en l’administració pública. I perquè està passant aquest fet? Doncs perquè l’enfoc original del govern de la dada està pensat per donar resposta a les preguntes que es fan les empreses, no l’administració pública. Un exemple el tenim en un dels manuals més anomenats en el govern de la dada, el DAMA-DMBOK (https://www.damaspain.org/). En aquest llibre la paraula “negoci” apareix més de 600 cops, mentre que la paraula “activitat” apareix 63 vegades. Si es busca la paraula “empresa” o “empreses”, aquesta es repeteix gairebé 500 cops, mentre que “sector públic” només apareix un cop. Si us mireu la jornada que va fer la Generalitat de Catalunya titulada “El Govern de les Dades a la Generalitat de Catalunya” (https://www.youtube.com/watch?v=JJWw1PTa73M) podreu comprovar que s’utilitza més d’un, i més de dos, i més de tres vegades el concepte “negoci”.

Amb això no estic dient que l’administració pública no hagi de governar les dades, sinó que l’administració pública ha d’adaptar els conceptes i definicions pròpies de l’empresa privada a conceptes i definicions pròpies de l’administració pública. Perquè com deia al principi de l’article les paraules importen, i si es parla de “negoci” dins de l’administració pública, el següent pas serà parlar de “client” enlloc de “ciutadà” dins de l’administració pública, i el pas que anirà a continuació serà “facturar” al “client” (ja no ciutadà) en el “negoci” de l’administració pública.

Si en Claus O. Wilke va canviar el nom d’un paquet d’R perquè la idea del nom del paquet venia del nom d’un grup musical, el qual va agafar el seu nom d’un llibre on explicava que als camps de concentració nazis hi havia grups de dones jueves encarregades de donar “plaer” als nazis, perquè a l’administració pública no deixem d’utilitzar paraules i conceptes que tinguin un rerefons empresarial? Soc conscient que hi ha certs conceptes provinents del món de l’empresa que porten uns quants anys dins de l’administració pública, i han arrelat dins del llenguatge de l’administració pública, com potser el cas del concepte “business intelligence”. Però el govern de la dada tot just ara comença a iniciar la seva singladura dins de l’administració pública, ara és el moment adequat per deixar de manllevar paraules provinents de l’empresa privada, i utilitzar paraules pròpies de l’administració pública, perquè d’aquí tres o quatre anys quan el govern de la dada estigui totalment incorporat en moltes administracions públiques, ja serà molt més difícil dur a terme aquest canvi.

Com diu el refrany: “La dona del Cèsar no tan sols ha de ser honesta, sinó que, a més, ha de semblar-ho”. El mateix passa a l’administració pública, no n’hi ha prou en actuar amb caràcter públic, sinó que a més s’han d’utilitzar les paraules adequades en l’actuació pública.