El “negoci” de l’administració pública

Les paraules importen. El que es diu importa, qui ho diu importa, com es diu importa, on es diu importa, el to amb el que es diu importa, el que no es diu també importa… en definitiva tot l’acte de comunicar és important.

A principis de l’any 2017 Claus O. Wilke, doctor en física teòrica, va desenvolupar el paquet d’R anomenat “ggjoy”. Dintre d’aquest paquet hi havia la funció anomenada “joyplot”. Aquesta funció permetia fer gràfics a l’estil de l’aclamada portada del disc “Unknow Pleasures” del grup Joy Division. Aquesta és una de les portades de discs més icòniques[1] de la història de la música, tal i com apareix aquí, aquí o aquí, i que ha estat replicada en nombroses samarretes.

 

Durant l’estiu de 2017 aquest paquet va adquirir especial rellevància ja que es van fer visualitzacions tan atractives com per exemple aquesta de Henrik Lindberg que mostra el perfil d’Europa amb les seves elevacions.

Amb el temps, utilitzant aquest paquet, s’han fet alguns gràfics que són senzillament extraordinaris, com per exemple el que ha fet en Wong (https://twitter.com/Kenneth_KHW/status/1459164140748955659). Jo he estat més modest, i guiant-me per les instruccions i el codi que publica Helen McKenzie (https://www.helenmakesmaps.com/post/how-to-joy-plot) m’he atrevit a fer un gràfic similar per a Catalunya, però només amb la població, utilitzant les dades de població georeferenciades que publica anualment l’Idescat (https://milleniumbeg.cultura.gencat.cat/record=b1701178~S72*spi).

Però reprenent la història que us estava explicant, al setembre de 2017, en Claus O. Wilke va fer una entrada al seu bloc on deia que retirava el nom “joyplot” del paquet “ggjoy”, i que el paquet “ggjoy” quedava oficialment obsolet. El post de Wilke deia que la idea de posar el nom “ggjoy” al paquet que va desenvolupar era per homenatjar la banda Joy Division, l'àlbum de la qual Unknown Pleasures de 1979 inclou a la seva portada una visualització d’ones de ràdio emeses per un púlsar ─una estrella de neutrons que gira molt ràpid i que està molt magnetitzada─ creant un efecte semblant a 3D. Semblava una bona idea utilitzar el nom de “joyplot”, i aquest nom es va escampar com una taca d’oli durant el 2017.

Malauradament ningú de la comunitat de ciència de dades era conscient de l’origen del nom “Joy Division”. Tal com es descriu al llibre “House of Dolls”, les “joy divisions” (divisions de l’alegria) eren grups de dones jueves als camps de concentració nazis reservades per tal de donar plaer sexual als soldats. La banda Joy Division va agafar el seu nom directament d'aquest llibre, i fins i tot va citar el llibre en una de les seves primeres cançons.

Així, per molt alegre que sembli el nom "joyplot", l’origen del nom d’aquesta funció (el nom del grup Joy Division) prové d’una història clarament pertorbadora i fosca. Per aquest motiu en Claus O. Wilke va decidir crear un nou paquet d’R anomenat “ggridges”, i substituir el nom de les funcions tal i com s’esmenta aquí.

I després d’aquesta “xapa” que us he fotut, us preguntareu i això a tomb de que ve? Doncs ve pel fet que en la “governança de dades” dins de l’administració pública s’està utilitzant un concepte, una paraula, que podríem dir que és l’antítesi del que ha de fer una administració pública. És la paraula “negoci”. Si una cosa NO ha de fer una administració pública és fer “negoci”.

La incorporació tardana de l’administració pública en el món de la “governança de les dades” fa que s’utilitzi conceptes molt habituals del món empresarial. Aquest és el cas del concepte “negoci”, paraula que s’utilitza en el món empresarial per referir-se a l’activitat bàsica del departament d’una empresa. Entenc perfectament l’ús d’aquest concepte en el món empresarial, però no comparteixo en absolut el seu ús en l’administració pública. I perquè està passant aquest fet? Doncs perquè l’enfoc original del govern de la dada està pensat per donar resposta a les preguntes que es fan les empreses, no l’administració pública. Un exemple el tenim en un dels manuals més anomenats en el govern de la dada, el DAMA-DMBOK (https://www.damaspain.org/). En aquest llibre la paraula “negoci” apareix més de 600 cops, mentre que la paraula “activitat” apareix 63 vegades. Si es busca la paraula “empresa” o “empreses”, aquesta es repeteix gairebé 500 cops, mentre que “sector públic” només apareix un cop. Si us mireu la jornada que va fer la Generalitat de Catalunya titulada “El Govern de les Dades a la Generalitat de Catalunya” (https://www.youtube.com/watch?v=JJWw1PTa73M) podreu comprovar que s’utilitza més d’un, i més de dos, i més de tres vegades el concepte “negoci”.

Amb això no estic dient que l’administració pública no hagi de governar les dades, sinó que l’administració pública ha d’adaptar els conceptes i definicions pròpies de l’empresa privada a conceptes i definicions pròpies de l’administració pública. Perquè com deia al principi de l’article les paraules importen, i si es parla de “negoci” dins de l’administració pública, el següent pas serà parlar de “client” enlloc de “ciutadà” dins de l’administració pública, i el pas que anirà a continuació serà “facturar” al “client” (ja no ciutadà) en el “negoci” de l’administració pública.

Si en Claus O. Wilke va canviar el nom d’un paquet d’R perquè la idea del nom del paquet venia del nom d’un grup musical, el qual va agafar el seu nom d’un llibre on explicava que als camps de concentració nazis hi havia grups de dones jueves encarregades de donar “plaer” als nazis, perquè a l’administració pública no deixem d’utilitzar paraules i conceptes que tinguin un rerefons empresarial? Soc conscient que hi ha certs conceptes provinents del món de l’empresa que porten uns quants anys dins de l’administració pública, i han arrelat dins del llenguatge de l’administració pública, com potser el cas del concepte “business intelligence”. Però el govern de la dada tot just ara comença a iniciar la seva singladura dins de l’administració pública, ara és el moment adequat per deixar de manllevar paraules provinents de l’empresa privada, i utilitzar paraules pròpies de l’administració pública, perquè d’aquí tres o quatre anys quan el govern de la dada estigui totalment incorporat en moltes administracions públiques, ja serà molt més difícil dur a terme aquest canvi.

Com diu el refrany: “La dona del Cèsar no tan sols ha de ser honesta, sinó que, a més, ha de semblar-ho”. El mateix passa a l’administració pública, no n’hi ha prou en actuar amb caràcter públic, sinó que a més s’han d’utilitzar les paraules adequades en l’actuació pública.


[1] Si voleu saber la història de com un gràfic acaba a la portada d’un dels discos més importants de la música feu clic aquí. I si esteu interessats en conèixer una mica la història de Joy Division, però en especial del segell que hi havia darrere tota l’escena musical de Manchester entre finals dels 70 i principis dels 90 ­Factory Records­ no us podeu perdre la pel·lícula de Michael Winterbottom “24 Hour Party People”.

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 4.1 (16 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp

Comentaris

Moltes gràcies Gerard! Trobo molt encertada la teva reflexió i la comparteixo. Aquest fenomen de manllevar conceptes provinents de l'empresa privada i aplicar-los a l'administració pública s'estén més enllà de l'àmbit del govern de les dades; quants anglicismes hem incorporat en el nostre llenguatge quotidià sense gairebé adonar-nos-en? Ens queda feina per fer!

Hola Olga, els anglicisme que utilitzem avui en dia em recorda a la situació d’Itàlia de fa 10 anys, quan parlava amb una amiga que viu a Itàlia i utilitzava moltes paraules angleses. En aquest sentit, per mi, la Catalunya d’avui és com la Itàlia de fa 10 anys. I ja et dic ara que en aquests 10 anys el nombre de paraules angleses que utilitzen els italians en el seu dia a dia ha crescut. Però el que realment volia destacar en l’article és "l’empresarialització" de l’administració pública, fet que es visualitza amb l’ús de paraules provinents de l’empresa privada, com és el cas de la paraula “negoci”. Estic segur que l’administració pública pot aprendre coses de l’empresa privada (com també estic segur que l’empresa privada pot aprendre coses de l’administració pública), però aquests aprenentatges s’han d’adaptar a l’objectiu que ha de tenir l’administració pública, que per mi no és altre que donar servei al ciutadà per aconseguir una societat millor, més justa i igualitària. I sincerament Olga, crec que aquests objectius de l’administració pública xoquen frontalment amb l’objectiu, legítim, que té una empresa que és “guanyar diners”. Per tant el que ha de fer l’administració pública és adaptar aquests aprenentatges que li pot proporcionar l’empresa privada a les seves necessitats i als seus objectius, i no copiar (que és el que s’està fent) a l’empresa privada. I tot aquest aprenentatge ha de començar pel llenguatge, no cal copiar paraules que són exclusives del món empresarial, només cal trobar els sinònims o les paraules que les puguin substituir; no serà perquè el català no és un idioma ric en paraules. Perquè com deia al final de l’article “La dóna del Cèsar no tan sols ha de ser honesta, sinó que, a més, ha de semblar-ho”, és a dir, les aparences importen; les paraules importen.

Comparteixo que cal diferenciar l'activitat pública de l'empresa privada però discrepo que sigui un mal ús parlar de "negoci" a l'administració pública. Cert que no podem parlar de clients sinó d'usuaris o ciutadans però justament negoci, sí que en tenim. Si anem a buscar l'etimologia de la paraula "business" és "ocupat", NEG-oci és el no-oci, fer alguna cosa, tenir una activitat. És una paraula polisèmica i segons en el context on es posi, pot tenir un significat diferent. Però "negoci" no implica intercanvi monetari, ni benefici. En canvi, l'expressió catalana "fer negoci" que surt a l'article sí que implica aquest benefici econòmic. És a dir, l'administració té un negoci, una ocupació, que justament no és fer negoci sinó optimitzar la gestió dels recursos públics. Molt a favor de mirar d'adaptar el vocabulari de l'anglès al català, tot i les dificultats en les que ens trobem sovint per trobar la paraula exacta que reculli tot el significat (heu provat de traduir insight? la paraula que més s'hi acosta podria ser "indici" segons em deien uns bons amics lingüistes, però tot i així, no acaba de ser el mateix). Molt a favor de diferenciar el vocabulari de l'administració pública del de l'empresa privada, però només quan cal.

Hola Anna, et convido que facis una enquesta al carrer a 10 persones a l'atzar i els hi preguntis que significa per ells la paraula "negoci". Si com a mínim 8 persones de les 10 no et diuen algun concepte vinculat a empresa o a fer diners, et convido a sopar on em diguis. L'etimologia no només estudia l'origen de les paraules sinó que també estudia l'evolució de les paraules i del seu significat, i et puc assegurar que tant "business" com "negoci" han evolucionat i modificat el seu significat original. Al final Anna, els que som treballadors públics ens devem als ciutadans, i de la mateixa manera que s'hauria de fer arribar a la població la informació administrativa que genera l'administració pública de forma intel·ligible, també s'han d'utilitzar les paraules adequades en el context de l'administració pública, i en això discrepem, "negoci" ara per ara no és, per mi, un concepte que sigui propi de l’administració pública. Tenim paraules com per exemple “activitat”, “tasca”, “feina”... i segurament n’hi ha d’altres que no se m’acudeixen ara que potser podrien suplir perfectament la paraula “negoci”. També tenim una visió diferent de l’administració pública, perquè quan dius “... l'administració té un negoci, una ocupació, que justament no és fer negoci sinó optimitzar la gestió dels recursos públics”, doncs aquí no coincidim. Per mi l’activitat de l’administració pública ÉS DONAR SERVEI A LA CIUTADANIA (sanitat, ensenyament, habitatge...). Com ho ha de fer? Amb recursos públics, i sent el més eficient possible en l’ús d’aquests recursos públics. No confonguem el “què” amb el “com”, perquè aquesta confusió ens porta a l’empresarialització de l’administració pública. No dic que no sigui important optimitzar els recursos públics, però primer va “el que hem de fer amb els recursos públics”. Segurament tens raó que no és fàcil trobar una paraula en català que signifiqui el mateix que l’anglesa “Insight”. Això passa, i és possible que hàgim d’integrar aquesta paraula dins del vocabulari català. No serà la primera vegada, ni l'última que introduïm al català paraules angleses o castellanes o franceses... No totes les paraules tenen una traducció exacta. En català tenim la paraula “enyorança”, però els anglesos no tenen exactament la paraula que tingui la mateixa dimensió emocional que implica “enyorança”. Anna qui decideix quan cal diferenciar i quan no entre el vocabulari de l’empresa privada i de l’administració? No hi ha de moment cap organisme que faci aquesta tasca, som les persones individualment qui decidim utilitzar una paraula o una altra, però dins del context de l’administració pública, els servidors públics hem de donar exemple en la manera d’actuar, i també en la manera “comunicar”. Em reitero en el refrany del final de l’article: “La dona del Cèsar no tan sols ha de ser honesta, sinó que, a més, ha de semblar-ho”.

Volem saber que en penses...