Més enllà del PIB

En els darrers mesos diversos líders mundials s’han plantejat la necessitat d’establir un indicador diferent al PIB per mesurar el nivell i la qualitat de vida dels països. En línea amb el que es fa en el Perfil de la Ciutat, on s’analitza la qualitat de vida de les persones a través d’indicadors relacionats amb el mercat de treball, l’habitatge o la inclusió social per citar alguns exemples, més enllà dels purament econòmics, entre els nous plantejaments es busca poder establir i mesurar conceptes i indicadors alternatius als més tradicionals.

Alguns exemples de líders que han reflexionat sobre aquesta necessitat són Nicolas Sarkozy amb la idea de mesurar la felicitat a França, i David Cameron al Regne Unit (a través de la Oficina Nacional d’Estadística britànica), per citar dos exemples entre els països occidentals. Sota el convenciment i creença que el PIB pot no créixer en determinats anys i que això no signifiqui que la situació econòmica és dolenta, s’estan impulsant idees i propostes que identifiquin un desenvolupament econòmic òptim sense que això impliqui necessàriament un increment del PIB.

El diari EL PAÍS recollia el 26 de desembre de 2010 la noticia que l’INE, juntament amb l’Observatori de la Sostenibilitat i el Club de Roma, estaven treballant en el disseny d’indicadors de desenvolupament diferents al PIB, amb unes variables que poguessin mesurar la qualitat de vida dels ciutadans, sobre els que serien importants aspectes que no siguin exclusivament econòmics.

En l’actualitat trobem un petit país asiàtic, Bután, que ja utilitza aquest tipus d’indicadors per mesurar la qualitat de vida i la sostenibilitat en les seves fronteres, sota les sigles de FIB, Felicitat Interior Bruta, que es fonamenta en que la manera d’analitzar el progrés no ha de basar-se només en el flux de diners, sinó que s’ha de poder establir una relació entre el desenvolupament material i espiritual i que aquests dos conceptes es complementin.

L’índex de FIB de Bután es configura a través de quatre pilars bàsics, com són:

1.Un desenvolupament socioeconòmic sostenible i equitatiu.

2.La preservació i la promoció de la cultura.

3.La conservació del medi ambient.

4.Un bon govern.

 

Font: Google Maps

Arrel dels últims moviments, podem afirmar que com a conseqüència de la crisi hi ha un principi canvi en la mentalitat dels governants que semblen animar-se a seguir l’exemple de Bután, i intentar no lligar el progrés i desenvolupament econòmic a un indicador com el PIB, el qual, com afirma el Nobel d’Economia Joseph Stiglitz, considera com a creixement econòmic la benzina consumida durant un embús de cotxes.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls - Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet