Desenvolupament sostenible a les ciutats

El 25 de setembre del 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar 17 objectius globals que fixaven la Nova Agenda de Desenvolupament Sostenible. Aquesta Nova Agenda vol donar resposta a les mancances que havien tingut els Objectius del Mil·lenni. Així, a diferència de les fites definides l’any 2000, les del 2015 insten a TOTS els països -siguin rics o pobres- a adoptar mesures per promoure el desenvolupament, són avaluables i han estat definits amb la participació de governs estatals i locals, del món acadèmic, del sector privat i la societat civil.

Aquesta participació però, no es limita tan sols en la definició, sinó que també els fa responsables en l’assoliment d’objectius com l’eradicació de la pobresa, la governança democràtica i la consolidació de la pau, el fre del canvi climàtic o la garantia de la igualtat de gènere. De fet, els objectius només podran assolir-se l’any 2030 si tots els agents els incorporen en les seves agendes.

El 65% dels indicadors dels ODS seran realitzables a nivell local, una mostra de més de com les ciutats assumeixen més protagonisme i responsabilitat. I a més, l’ODS 11: “Ciutats i comunitats sostenibles” apel·la directament a les ciutats.

En l’actualitat, la meitat de la població mundial viu en ciutats, les quals ocupen només el 3% de la superfície terrestre, però representen entre el 60 i el 80% del consum d’energia i el 75% de les emissions. Per tant, les decisions que prenguin per assolir el desenvolupament sostenible, tindran efectes sobre la meitat dels habitants al món i podria reduir en gran mesura la contaminació del planeta.

A vegades, quan pensem en ciutats, ens imaginem grans metròpolis com Londres, Mumbai o Tòquio, però les ciutats intermèdies o petites també podem transformar el món. I és que els ODS no es podran assolir sense la col·laboració i la corresponsabilització de tots els actors, incloent les ciutats.

Per fer-ho cal “LOCALITZAR-LOS”, que és el procés que té en compte els ens subnacionals en l’assoliment de l’Agenda 2030. La localització fa referència a com els governs locals i regionals poden donar recolzament en l’assoliment dels ODS a través de les accions “des de baix”, i com els ODS poden oferir un marc per la política de desenvolupament local.

A Granollers, s’ha pres el compromís d’incorporar els ODS a l’agenda de ciutat per la localització dels ODS. Sabem que per la proximitat amb la ciutadania i les seves demandes i necessitats, els governs locals sempre han treballat per “no deixar ningú enrere”, tal i com al·lega l’Agenda 2030. Així, la localització significaria incorporar una perspectiva global en allò que s’està fent localment.

És per això que els darrers mesos hem iniciat un procés que tindrà continuïtat en el temps. Per una banda, de manera interna hem fet un taller a nivell polític i un per a tècnics per posar sobre la taula què són els ODS i la importància de transversalitzar a l’hora de definir mesures polítiques. I, per altra banda, hem iniciat un procés de sensibilització amb els ODS amb la ciutadania en el marc del tancament del II Pla Estratègic deu anys després del procés participatiu de definició de les línies estratègiques de la ciutat.

 

Aquesta etapa és una oportunitat per incorporar les Agendes globals a l’hora de definir el proper, i consta de dues fases inicials. En primer lloc, celebrem un cicle de conferències amb el nom “Ciutats sostenibles per transformar el món” per reflexionar sobre els reptes que afronten les ciutats del segle XXI. I, en segon lloc, tindrà lloc una Conferència Estratègica que tindrà per objectiu localitzar aquests reptes i proposar com encarar-los, per tal de fer un recull de reflexions i idees que serviran de base pel proper Pla Estratègic de la ciutat.

Granollers es compromet amb la localització dels ODS, però som conscients que hi ha un objectiu (17) que destaca la necessitat del treball en xarxa per seguir avançant. Així, el Perfil de ciutat és una oportunitat perquè un grup de ciutats intermèdies treballem conjuntament per localitzar els ODS, perquè puguem intercanviar experiències i perquè tinguem la possibilitat de donar visibilitat a les necessitats de les ciutats intermèdies de Catalunya i d’establir aliances amb models semblants a nivell internacional.