Per quins set sous la mitjana està de moda ?

Aquesta setmana l’INE ha publicat els resultats provisionals sobre l’enquesta d’estructura salarial de 2010. Per a mostrar quin és el valor al voltant del qual es distribueixen els salaris més habituals, és bo informar-ne mitjançant els indicadors més habituals, no només la mitjana aritmètica o valor mitjà, sinó també la mediana i la moda:

- El salari mitjà brut anual a Espanya en 2010 va ser de 22.790,20 €.

- La mediana va ser de 19.017,09 €. El valor de la mediana ens indica el salari, si els ordenéssim tots, que divideix els perceptors en dos grups, en un grup el 50% percep més que el citat salari i en l’altre el 50% percep menys. Com a “representant” del valor central, la mediana pot ser més interessant perquè els salaris extrems eleven la mitjana, distorsionant la percepció del que serien els “valors centrals” o “valors més habituals”. Dóna més informació de com es distribueixen els salaris.

- La moda o valor més freqüent, en aquest cas salari més freqüent, va ser de 16.489,96 €. Donat el nombre de salaris analitzats i la distribució d’aquests, aquest és un indicador molt vàlid per representar el valor central.

Una aportació d’aquesta enquesta és que no només es proporcionen valors de salari mitjà sinó també de la seva distribució, i en conseqüència, permet l’estudi de la desigualtat dels salaris. A la darrera taula es mostra una anàlisi sobre la distribució.

Les dades següents sobre salaris bruts anuals els hem acolorit segons la següent escala de colors, des del vermell quan són iguals o inferiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI), que va ser de 8.866,20€ en 2010, el groc quan és el doble del SMI, i fins al verd quan és el triple del SMI o més.

És sabut que a més nivell acadèmic més alt el salari mitjà (vegeu primera taula), i que és més alt entre els homes que entre les dones per a cada nivell acadèmic. Això ens diu poc sobre la distribució de salaris, no ens indica res sobre quants vermells (SMI) hi pot haver.

Nota: Fer clic a les taules per visualitzar millor.

De la mateixa manera les dues següents taules sobre salaris mitjans, l’una relativa als grups principals d’ocupació i l’altra sobre les seccions d’activitat econòmica.

La informació sobre la distribució dels salaris, però, és un complement fonamental d’aquesta enquesta, demandat des de fa molt per analistes i usuaris en general. La normativa europea sobre enquestes de treball a la UE indica des de 2009 que cal tenir en compte la distribució de les variables (expressant-se en forma de decils, quartils, medianes).

Pel càlcul dels decils salarials s’ordenen tots els assalariats segons la quantia de salari percebut, i es divideixen en 10 grups iguals, és a dir, amb el 10% dels salaris en cada grup. El primer decil salarial correspon al primer grup (1r decil o percentil 10, segons diverses denominacions), és a dir, correspon al 10% amb menors salaris; i el segon decil al 10% següent; així fins arribar al darrer decil (percentil 90) , el 10% de treballadors amb més ingressos.

En relació als quartils, el primer (o inferior) correspondria al salari per sota el qual hi hauria el 25% dels assalariats. El segon quartil (o mediana) correspondria a la xifra per sobre la qual hi ha el 50% d'assalariats, de la que ja hem fet esment al començament. El tercer quartil (o superior) és la xifra de salari per sobre el qual hi ha el 25% de salaris més alts.

Així doncs a la següent taula, més enllà de la mitjana o valor mitjà (primer columna) és interessant veure les xifres per sota (o per sobre) les quals hi ha el 10% dels perceptors de salaris. Això a més de les comparacions per gènere i per CCAA que se'n poden extreure.

Val a dir que en aquests primers resultats de l’enquesta inclouen conjuntament les ocupacions de jornada complerta i parcial, raó per la qual es poden observar salaris per sota els 8.866,20 €, quantia del SMI de 2010.

En definitiva, utilitzar només la mitjana per mostrar el nivell de salaris d'un país, sense complementar la informació amb indicadors com la mediana (i els quartils i/o decils) i la moda, ja està més que demodé.

Observatori Econòmic i Social Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès