Ciutats intel·ligents. Open Data i altres opcions de Govern Obert

Donant continuïtat al post publicat en aquest mateix bloc “Opendata: obrir les dades estadístiques (I)” i a algun dels comentaris i respostes que aquest ha rebut, ens sembla interessant fer un link a l'article que ha publicat Manel Olano, el responsable tecnològic del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) aquí, que ens parla de la jornada de divendres passat, Innovació en els serveis públics, organitzada per ESADE i LOCALRET.

L'article ens proporciona una breu descripció personal del concepte de l'Open Data tractat a les exposicions i reflexions fetes en el transcurs de la jornada. Comenta també les intervencions del senyor Corbett (CEO d’iStrategyLabs de Washington DC), del Sr. Esteve Almirall (professor associat d'ESADE) sobre Innovació oberta en el sector públic, i els casos de Berlín, Barcelona, París, Helsinki, Amsterdam i la Generalitat de Catalunya. Afegeix una llista de links d'interès.

Les administracions públiques estan treballant amb l'Open data i darrerament apareixen informacions com la de la Paeria de Lleida aquí.

Un dels pilars de l'Open data és la reutilització de la informació del sector públic (Risp) i, lligant amb aquest concepte, aprofitem per presentar-vos el Portal d'indicadors de l'Ajuntament de Granollers. Es tracta d'un projecte que, sent d'una altra magnitud, també respon a criteris de transparència, ordenació interna de la informació, universalitat de l'accés i reutilització de les dades.

El Portal d'indicadors de Granollers es planteja com una eina interna de treball col·laboratiu, que permet elaborar el conjunt d'indicadors socioeconòmics de la ciutat i també, progressivament, anar desenvolupant els quadres de comandament de les diferents àrees gestores de l'Ajuntament, del Pla d'Actuació Municipal o, fins i tot, del Pla estratègic, establint el cicle de vida dels indicadors clau de rendiment (KPI).

La creació i manteniment periòdic d’aquests KPIs permet a l’organització disposar d’un sistema per mesurar si les estratègies establertes per assolir determinades fites han donat o no els seus fruits. Es per això que per a la identificació dels KPIs de l’organització es necessari tenir clars els objectius, disposar d’unes mesures quantitatives dels resultats, comparable amb els objectius i investigar les variacions d’aquestes mesures en el temps, per tal d’ajustar els processos i recursos necessaris per a convergir amb l’objectiu prefixat.

Utilitzant com a àtoms els KPIs, es creen quadres de comandament, que són representacions jeràrquiques d’aquests indicadors. Dintre la representació, cada indicador té una posició en l’arbre i un pes específic, determinat per la seva ubicació i importància relativa dintre del conjunt.

Per tal de precisar els esforços necessaris per a la consecució dels objectius, és desitjable disposar de nivells de desagregació a la informació base de cadascun dels indicadors. Aquests nivells de desagregació permeten endinsar-se en el detall i veure quins elements són els principals responsables de la no consecució de l’objectiu.

Donat que els indicadors poden ser molt diferents entre ells, es fa necessari disposar d’un format homogeni d’emmagatzemament de les dades base. Aquest format homogeni facilita la tasca d’actualització a temps als responsables dels mateixos.

Amb les característiques d'aquesta mena d'eines, les organitzacions que volen fer transparents els seus models i les seves estratègies poden publicar la informació a Internet. En aquest cas, el format homogeni de les dades base les fa reutilitzables per a terceres persones.

Fins a la presentació del Portal d'indicadors, l'Ajuntament ha exposat els indicadors socioeconòmics de la ciutat mitjançant la publicació anual d'un document penjat al web. El Portal d'indicadors representa una millora qualitativa important en el sentit que, a partir de les dades disponibles, l'eina utilitzada possibilita la consulta de qualsevol combinació de les mateixes, a la mida de les necessitats de cada usuari i ofereix, a més, la possibilitat d'accés directe a les dades. D'aquesta manera entenem que, a més de facilitar el coneixement, s'està afavorint la reutilització posterior i s'evita o redueix l'elaboració de documents que sovint, per tal de poder oferir el màxim d'informació desagregada, resulten molt extensos i costosos.

Al marge de la disponibilitat, l'accés i la reutilització de les dades, el Portal contribuirà a millorar aspectes de gestió interna de la informació. Volem aconseguir, i l'eina ho fa més fàcil tot i que sabem que no és condició suficient, que s'esdevingui un sistema d'informació corporativa. A més, ha d'ajudar a que, des de tots els àmbits de l'organització, es tingui coneixement de quines dades tenim, on estan disponibles, com s'hi accedeix, en quin format, quin significat tenen, quina vigència i validesa tenen i, sobretot, ens permeti agilitzar l'actualització periòdica de les dades de manera que l'esforç inicial de formulació quedi compensat.

La informació que es pot visualitzar avui al Portal d'indicadors de Granollers es distribueix en tres representacions: la majoritària, referida als indicadors de ciutat, la dels indicadors de l'agenda 21 local i la corresponent a indicadors econòmics i financers del propi ajuntament. El Portal conté també un directori útil d'enllaços, de publicacions i d'altres recursos d'informació relacionats amb els indicadors.

En etapes futures s'ha de poder visualitzar la informació referida a objectius i al seu estat d'assoliment, així com altres grups de dades d'interès.

Sense confondre els termes, pensem que el Portal pot ser una petita iniciativa que encamina l'ajuntament cap al Govern Obert. Potser a través del portal l'Ajuntament troba l'espai i l'eina per a promoure i recollir iniciatives per a la preparació d'altres conjunts de dades noves a exposar que, vetllant per la utilitat pública de les mateixes, puguin generar usos i serveis derivats.

Ajuntament de Granollers. Servei de Processos estratègics i programació

La teva valoració d'aquest article: