Els règims i sistemes especials d’afiliació a la Seguretat Social en les estadístiques d’ocupació

Una consulta recent per part de l’equip d’Intermediació del Servei d’Ocupació de Terrassa sobre la informació estadística del Sector de la Neteja ens feu aprofundir en la consideració detallada de règims de la Seguretat Social que habitualment no s’utilitzen per als estudis sectorials (ni tampoc s’han plasmat en les estadístiques que es facilita a la Xarxa d’Observatoris el programa Hermes de la Diputació de Barcelona). La consulta, com veureu, fou molt oportuna.

Netejant vidres. Foto: Limpiezapedia

Per analitzar aquella associació d’activitat havíem considerat d’entrada incloure-hi els subsectors a CNAE3 tant per a assalariats com a per a personal en règim d’autònoms del subsector Serveis a Edificis i Activitats de Jardineria, que corresponen als epígrafs 811-Serveis integrals a edificis i 812-Activitats de neteja, així com vam considerar també l’epígraf 970-Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic. La comptabilització d’aquests epígrafs ens donà per a Terrassa (per al 1r trimestre de 2020) un total de 3.319 treballadors (3.206 assalariats i 113 autònoms). Tanmateix, si consideràvem també el Sistema Especial dels Empleats de la llar, comptabilitzats a banda del règim general, hi hauríem d’afegir 983 més, arribant a un total de 4.302 treballadors (o llocs de treball) relacionats amb la Neteja a Terrassa. L’oblit en el cas de Terrassa s’apropava, doncs, al 23% dels treballadors del sector de la Neteja. Aquesta proporció esdevé molt més rellevant encara quan representava més d’un 92% dels treballadors que es podrien considerar englobats en les Activitats de les llars; això és que el nombre de treballadors enquadrats en el Sistema Especial superava molt en escreix la suma de treballadors del Règim General i del Règim d’Autònoms; així, per tant, podríem estar menyspreant el contingent més important dels treballadors d’aquell epígraf d’activitat (!!).

Les xifres dels treballadors comptabilitzats per al sistema especial de la llar àdhuc arribaven a representar, a finals de març de 2020, només per a la comarca del Vallès Occidental 6.642 efectius més, dels quals 1.454 a Sabadell i 2.253 a Sant Cugat del Vallès. Així doncs, la consideració dels règims especials no resulta una qüestió gens banal: el seu oblit és una minva considerable en les estadístiques d’ocupació.

Davant d’això, es fa necessària una revisió del què representen els Règims i els Sistemes Especials no considerats en les estadístiques de les afiliacions a la Seguretat Social emprades habitualment del Règim General o del Règim Especial d’Autònoms. Ho fem per als municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat, per als Règims i Sistemes per als quals hi ha disponible la informació (no s’inclou el Règim Especial de la mineria del carbó, atès que no s’hi registra cap treballador per a la província de Barcelona).

La repercussió dels Règims i Sistemes Especials sobre el total de les dades de treballadors és notòria, representant un 1,54% del total de treballadors en els municipis del Perfil de la Ciutat, això és prop de 7.432 treballadors més que no es tracten habitualment en els estudis sectorials. Les diferències totals en alguns casos són especialment notables, com en els casos de Sabadell, Mataró, Terrassa o Badalona.

El Sistema Especial de la Llar incorpora a finals de juny 6.106 d’aquells treballadors “oblidats”, destacant-se especialment entre els municipis del Perfil, en termes absoluts, a Sabadell i a Terrassa (com ja hem avançat abans), però també a Badalona, a Mataró i a Cerdanyola del Vallès. En menor mesura hi participen altres règims, però alguns són localment importants com el Sistema Especial Agrari a Mataró o a Viladecans, i el casos d’El Prat de Llobregat i Badalona pel que fa al Règim Especial del Mar.

La importància de l’oblit es fa més patent encara quan considerem les dades per a la ciutat de Barcelona i per a la província, per als quals aquell oblit se situaria per sobre del 2% del volum total de treballadors.

Hem revisat també la incidència concreta sobre el Sectors de l’Activitat de les llars (epígraf 970), de la que se’n dedueix un pes del Sistema Especial de la Llar al voltant d’un 97% de mitjana per al total dels municipis de la xarxa. En alguns no s’hi inscriu cap assalariat ni cap autònom o són inferiors a 5. A nivell de la província aquesta proporció és menor, però supera el 90% del pes.

Aquest pes sobre els municipis és encara més evident quan considerem la residència dels treballadors afiliats en el Sistema Especial de la Llar, per tal com les diferències entre els llocs de treball en centres de cotització en els municipis i els treballadors residents afiliats en aquell sistema són sovint de més del doble en gairebé per a tots els casos (noteu, per exemple, els volums de dació de municipis com Badalona, Sabadell o Santa Coloma de Gramenet, que tenen diferències superiors a 1.200 treballadors). En total, els municipis de la xarxa (dels quals en disposem de dades) presentaven un salto negatiu de -6.480 treballadors que estan ocupant llocs de treball altres territoris (tan sols Cerdanyola del Vallès n’és excedentari i per molt poc), mostrant com més de la meitat dels treballadors residents ho fan fora del municipi. De fet, es pot establir un indicador robust sobre quins municipis són dadors nets de treballadors de la llar i quins són els receptors, essent-ne Barcelona (i els municipis més residencials de classe acomodada) el major receptor de personal d’aquella activitat; un indicador que, de ben segur, es correlaciona amb una categorització dels municipis segons la renda familiar i també amb altres aspectes de la mobilitat quotidiana.

Així doncs, una proposta es fa evident: la necessitat d’incorporar aquestes dades de Sistemes i Règims Especials, amb claredat, als bancs d’estadístiques municipals de referència (Idescat, Hermes, anuaris estadístics, etc), així com a considerar-los en els càlculs de variables principals, com el de la població activa.

Xavier Muñoz Torrent, Servei d'Estudis i Observatori de la Ciutat, Ajuntament de Terrassa

>>>>>>>>>>>

Addenda: ORGANITZACIÓ DE L'AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL

La Seguretat Social espanyola s’organitza la seva afiliació en diversos règims, en els quals s’integren aquelles persones (empleadors o treballadors) que exercint una activitat professional, estan inclosos en el seu camp d’aplicació segons normativa (vegeu Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social). En l’actualitat el sistema està compost pels següents règims: el Règim General, que reuneix els treballadors per compte d’altri, i els Règims Especials, establerts per a aquelles activitats en les quals, per llur natura, les seves peculiars condicions de temps i lloc o per raó dels seus processos productius, es feren precisos per a l’adequada aplicació dels beneficis de la Seguretat Social.  A la vegada, dins el Règim General poden establir-se Sistemes Especials.

Ho repassem ràpidament, tractant d’esvair dubtes sobre el què es considera en cada cas i que afecta al comptatge estadístic dels llocs de treball:

RÈGIM GENERAL

Amb caràcter general, el Règim General comprèn els treballadors per compte d’altri de les distintes branques de l’activitat econòmica o assimilats a ells, de 16 i més anys, sense distinció de sexe, estat civil o professió i ja sigui treballadors a domicili, eventuals, de temporada o fixos, àdhuc discontinus. També és irrellevant la categoria professional i la forma i quantia de la retribució. Es tracta de la norma general per la qual els treballadors assalariats cotitzaran a la Seguretat Social.

SISTEMES ESPECIALS (dins el Règim General)

La Llei General de la Seguretat Social preveu que, en aquells Règims de la Seguretat Social en què així sigui necessari, podran establir-se Sistemes Especials exclusivament en algun o algunes de les matèries següents: enquadrament, afiliació, forma de cotització o recaptació. Aquests Sistemes Especials es van crear, de fet, en el marc del Règim General, per això, es regeixen per les normes comunes d’aquest règim, a excepció de les particularitats específicament previstes per a cada un d’ells. D’aquests sistemes en destaquem dos:

* El S.E. per a Empleats de la Llar, això és per a treballadors que presten serveis exclusivament domèstics per a la llar familiar (per a un o diversos titulars de la llar familiar o per a un grup de persones que, sense constituir una família, convisquin en la mateixa llar amb tal caràcter familiar, i que aquests serveis siguin prestats en la casa que habiti el contratador), podent interessar qualsevol de les modalitats de les feines domèstiques, així com la direcció o cura o atenció dels membres de la família o de les persones que formen part de l’àmbit domèstic o familiar, i d’altres treball que es desenvolupin formant part del conjunt de feines domèstiques, tals com guarderia, jardineria, conducció de vehicles o altres d’anàlegs. Els contractats, en tot cas, són particulars (no empreses) i no són en cap cas familiars del treballador contractat; per tant, els treballadors que siguin assalariats d’empreses especialitzades en el ram de la llar o dels serveis de neteja i jardineria no estaran contemplats en aquest sistema especial.

* El S.E. Agrari, per a treballadors per compte d’altri que realitzin labors agràries, ja siguin agrícoles, forestals o pecuàries o siguin complementàries o auxiliars d’aquelles en explotacions agràries, així com els empresaris als que prestin els seus serveis. La inclusió en aquest sistema es produeix tant en períodes d’activitat per a la realització de labors agràries (per exemple, collites de temporada) com durant els períodes d’inactivitat en les esmentades labors. Els empresaris hauran de disposar d’un codi de compte de cotització específic per a aquest sistema especial. Aquest és un sistema pensat per als petits agricultors: els assalariats que treballin per a grans empreses explotadores es regiran segons el règim general.

Aquests dos sistemes són els que revesteixen certa importància en el recompte del total de treballadors en actiu (o de llocs de treball), i per als quals l’INSS facilita dades separades de les corresponents a la resta del Règim General.

A banda d’aquells, la Seguretat Social també estableix altres Sistemes Especials dedicats als Treballadors de recollida de  fruita, hortalisses i indústria de conserves vegetals; a la Indústria resinera; als Serveis extraordinaris d’hostaleria, al Manipulat i empaquetat de tomàquet fresc realitzats per recol·lectors exportadors; a Treballadors fixos discontinus de cines, sales de ball i de festa i discoteques, i a Treballadors fixos discontinus d’empreses d’estudi de mercat i opinió pública, les dades del quals l'INSS no les facilita segregades.

RÈGIMS ESPECIALS

Els Règims Especials que romanen són:

* El R.E. de Treballadors Autònoms (RETA), que cobreix, en general, els treballadors per compte propi.

* El R.E. dels Treballadors del Mar comprèn tant els treballadors per compte d’altri com per compte propi que es dediquen a la realització d’activitats marítimo-pesqueres, com els treballadors per compte d’altri s’inclouen als que es dediquen a les activitats de marina mercant, pesca marítima, extracció d’altres productes del mar, tràfic interior de ports i embarcacions esportives i de recreació i practicatge i estiba portuària, bussejadors amb titulació professional en activitats industrials, incloent l’activitat docent per a l’obtenció de l’esmentada titulació. S’hi exclouen els bussejadors amb titulacions esportives-recreatives i els xarciers.

* El R.E. de la Mineria del Carbó, que inclou els treballadors per compte d’altri o assalariats que presten els seus serveis en activitats relatives a aquella mineria, com ara extracció de carbó en mines subterrànies; explotació de carbó a cel obert; fabricació d’aglomerats de carbó mineral, forns de producció de coc (excepte els pertanyents a la indústria siderometal·lúrgica); transport fluvial de carbó; investigació, reconeixement i triada de carbó d’enderrocs i aprofitament de carbons i aigües residuals carbonoses, i activitats complementàries de les anteriors. A Catalunya aquest règim és testimonial.

Cap d’aquestes activitats apareixeran, doncs, comptabilitzades en les dades corresponents a centres de cotització i treballadors del Règim General, presentant la Seguretat Social estadístiques a banda.

Cal dir que sí que ho són en el Règim General, des de 1986, els treballadors enquadrats en els extints Règims Especials de Treballadors Ferroviaris, de Futbolistes, de Representants de Comerç, d’Artistes i de Toreros.

Noteu que de tots aquests règims, les dades que facilita el programa Hermes de la Diputació de Barcelona són només del Règim General i del Règim Especial dels Treballadors Autònoms. Les estadístiques en obert de l'INSS en faciliten números totals dels Règims Especials del Mar i de la Mineria del Carbó.