El Perfil de la Ciutat 2030: 1,5 milions de futurs

Introducció

El passat mes de febrer de 2020 l’Idescat va publicar les Projeccions de població municipals. Es tracta de la primera vegada que s’ofereixen resultats d'àmbit municipal i per a tots els municipis de Catalunya. Fins al moment, cada cinc anys l'Idescat havia publicat les Projeccions de població que territorialment proporcionen xifres per a Catalunya, els àmbits del Pla territorial, les províncies, les comarques i el municipi de Barcelona.

La metodologia utilitzada és l'anomenat mètode de components mutiregional, a partir dels fluxos i taules de cohorts de naixements, defuncions i migracions. L'any base és el 2018 i l'any d'horitzó el 2033.

A diferència de les projeccions per a Catalunya, en les que s'apliquen 3 nivell d'hipotesis de fluxos demogràfics i en resulten 3 escenaris corresponents (alt, mitjà i baix), les projeccions municipals consten de 2 escenaris: escenari mitjà (a partir de la població registrada al Cens de 2011 +/- els moviments anuals) i escenari padronal (a partir del Padró Municipal d'Habitants).

Les projeccions demogràfiques són un dels "temes estrella" de la disciplina demogràfica, sempre generen polèmica i controvèrsia, tal com descriuen articles anteriors publicats pels companys/es de Vic, Mataró i Manresa: Projeccions demogràfiques, un risc necessari, Les projeccions demogràfiques a curt termini. Un exemple en el cas de Mataró i Projeccions demogràfiques, incertes en part. Cal concebre les projeccions de població com el que són; hipòtesis preestablertes d'evolució dels components del creixement demogràfic, és a dir, estimacions i prediccions, amb els seus pros i contres.

Les projeccions es deuen a factors i fenòmens socials, econòmics i urbanístics incerts al llarg del temps. Un bon exemple el tenim a Sant Feliu de Llobregat, on la població projectada per a l'any 2033 és de 49.238 habitants. No obstant durant els pròxims anys a la ciutat tindrà lloc el Soterrament, projecte el qual pot generar una augment estimat de 1.500 habitants (700 nous habitatges per 2,1 de mitjana d'habitants per llar en 2019). Davant d'això podem afirmar que en el cas de Sant Feliu, l'escenari projectat per l'Idescat seria un escenari baix.

Sense dubte el context actual de crisi per la COVID-19 tindrà una influència directa en la fecunditat i en la mortalitat i també indirecte en les migracions, per tant en la població total actual i futura. Segons alguns experts, a llarg termini l'impacte en la fecunditat serà major que en la mortalitat. D'una banda, la mortalitat prevista pels propers anys s'ha accelerat en aquest 2020, són defuncions anticipades que es poden recuperar al llarg del anys següents. Pel que fa a la fecunditat, en contra dels primers pronòstics de possible "baby boom" fruit del confinament, sembla que succeirà més aviat el contrari; s'agreujarà el fenomen existent del fet que les famílies tenen menys fills dels que realment volen tenir. Es posaran de manifest encara més els problemes estructurals de la nostra societat que determinen la fecunditat:

• dificultats d'accés a l'habitatge i emancipació tardana
• polítiques públiques pràcticament inexistens en família, infància, natalitat i conciliació
• incertesa econòmica del mercat de treball
• angoixa emocional en relació amb la vida en parella i al concepte tradicional de família i de llar

Anàlisi del resultats a les ciutats del Perfil de la Ciutat

Tot i que l'horitzó de les projeccions de l'Idescat són a 2033, en el següent anàlisi de dades l'any de referència projectat serà el 2030, a partir de l'escenari padronal. S'estudiarà el període 2019-2030.

El total de població de les ciutats de la xarxa per a l'any 2019 és de 1.401.377 habitants i al 2030 serà d'1.499.168 habitants "1,5 milions de futurs". Representa un creixement absolut de 97.791 habitants i un creixement relatiu del 6,98% (sent el de Catalunya de 5,51% en el mateix període per a l'escenari mitjà). El Perfil de la Ciutat guanya anualment una mitjana de 8.890 habitants.

Si desglossem aquest creixement total segons si és causat pel creixement natural (naixements - defuncions) o pel creixement migratori (immigració - emigració), el Perfil de la Ciutat guanya població gràcies a un creixement migratori positiu que suposa el 98,22% del creixement total. Totes les ciutats de la xarxa tenen un creixement migratori positiu en el període estudiat. En canvi, el creixement natural global és de l'1,78%, pràcticament nul. Ciutats com Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Manresa, Sant Feliu de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet tenen saldos naturals negatius, és a dir, més defuncions que naixements. De fet, el creixement natural per a Catalunya també és negatiu, els catalans només creixem per immigració.

El següent gràfic interactiu representa l'evolució de la població total en el període 2010-2030 per a cada ciutat. Es pot seleccionar les sèries a visualitzar:

La següent representació descriu el creixement de la població en el període 2019-2030, on s'endrecen les ciutats en ordre decreixent segons el percentatge relatiu que representa l'augment de població, des del 15,41% de Vic fins l'1,81% de Santa Coloma de Gramenet:

En relació amb les piràmides de població segons sexe i edat, com ja apuntaven els posts dels companys de Sabadell i Manresa  La piràmide que ja no és piràmide i L'enganyifa de la piràmide de la població, les formes d'aquests histogrames evolucionen per ser cada dia menys expansius i més regressius.

A continuació es poden visualitzar i comparar les piràmides de 2019 i 2030 per a cada ciutat, pel conjunt de la xarxa i per a Catalunya:

Demogràficament, l’envelliment de la població és l’augment del percentatge de població en edats avançades respecte al total de persones. Els motius en societats avançades acostumen a ser:

1. Descens de la fecunditat = envelliment per la base
2. Augment de l’emigració en edats centrals = envelliment pels costats
3. Augment de l’esperança de vida de la gent gran = envelliment per la cúspide

Complementant l'article Envellim dels companys de Santa Coloma de Gramenet, analitzarem l'envelliment de la població projectada mitjançant dos indicadors: l'índex de dependència de la gent gran (població >64 anys / població 15-64 anys x 100) i l'índex d'envelliment (població >64 anys / població <15 anys x 100).

A la següent taula interactiva es comparen ambdós indicadors per a l'any 2019 i 2030, mostrant l'augment generalitzat de l'envelliment de la població. Es poden endreçar els valors i triar la ciutat o àmbit a visualitzar:

Conclusions

En base a les dades analitzades, podem afirmar que el creixement de població que tindrà lloc els pròxims 10 anys en les ciutats de la xarxa és causat gairebé exclusivament per la immigració, fet que amaga les mancances en el saldo natural intern.

També observem que tindrem ciutats més envellides, ja que absolutament a totes augmenta proporcionalment el nombre de gent gran respecte a la població en edats actives i a la població en edats joves.

Pel que fa al nombre de fills que una persona (o persones) desitja tenir depèn de molts factors, però sembla que en l'actualitat l'elecció personal perd força davant d'altres factors externs no controlables individualment.

Tant l'envelliment de la població com el descens de la fecunditat són fenòmens interrelacionats, representen grans reptes a afrontar per les societats desenvolupades i requereixen la implicació de governs i administració.

Preveure el futur és arriscat, però encara ho és més gestionar el territori i els recursos públics sense tenir en compte els comportaments i les dinàmiques de la societat. Disposar de referències de possibles escenaris a curt termini hauria de servir per a planificar, actuar, anticipar-se i corregir allò que no va bé.