Som turístics?

En aquest espai web hi ha hagut reflexions molt interessants sobre el turisme, amb articles com “Dataturístic”, “Els habitatges turístics dels municipis del Perfil de la Ciutat” o el de “Airbnb als municipis del Perfil de la Ciutat”, entre d’altres articles que tenen, també, el concepte turisme en el seu tema central. Recentment en una jornada de treball, mentre es presentava la gènesi d’un projecte de mobilitat molt interessant i, diria, pioner a Catalunya, impulsat per l’Observatori de la Ciutat de Mataró, va sorgir la reflexió que molts dels municipis allà presents (la majoria dels integrants a la Xarxa del Perfil estàvem a la reunió) no érem municipis turístics.

Llavors, em va sorgir el dubte: què és un municipi turístic?

Arran d’aquesta pregunta vaig anar a ChatGPT a fer la consulta pertinent. La nova intel·ligència que mou el món... ens diu: un municipi turístic és una localitat que ha desenvolupat la seva infraestructura i serveis al voltant del turisme, aprofitant els seus atractius naturals i culturals per atreure i satisfer els visitants, i la seva economia es veu beneficiada de manera significativa per aquesta activitat.

Sota aquesta definició... pot semblar evident que cap de les ciutats que integren la Xarxa del Perfil de la Ciutat pot afegir-se a l’etiqueta de ‘turística’. Però, per definir-se com municipi turístic el ChatGPT ens determina 6 ítems a tenir en compte:

1. Atractius Turístics: platges, muntanyes i/o parcs naturals, monuments, etc.
2. Infraestructura i Serveis: allotjaments i serveis per als turistes.
3. Economia Basada en el Turisme: llocs de treball vinculats al sector turístic.
4. Promoció i Màrqueting: webs específiques, participació en fires, etc.
5. Sostenibilitat i Gestió: promoció d’un turisme responsable.
6. Esdeveniments i Activitats: promotors de festivals, concerts, competicions esportives, etc.

En un exercici comparatiu, més d’entreteniment que no pas científic, intentarem establir una petita classificació en la que situar els municipis del Perfil i així veure fins a quin punt són més o menys turístics. Per tant, establirem en una taula si els 6 punts anteriorment descrits per la IA es compleixen, en major o menor mesura, per als integrants de la Xarxa.

1. Si té o no un atractiu turístic destacat a Catalunya, recollit a la web de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya o bé a la web de Parcs de Catalunya - Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
2. Si els allotjaments i apartaments turístics tenen un pes similar o superior la que tenen respecte Catalunya. Per fer el càlcul, s’agafen dades del cens d’habitatge de 2021 i el llistat d’establiments turístics de la Generalitat de Catalunya en data d’abril de 2024, i es calcula una ràtio d’establiments turístics respecte el nombre totals d’habitatges al cens. El nivell de referència ho determinarà el valor obtingut per tota Catalunya.
3. Persones assalariades i autònomes del sector turisme respecte totes les persones assalariades i autònomes del territori (Idescat, Estadística de l'ocupació assalariada i autònoma segons afiliacions a la Seguretat Social, promig 2023). Novament, el valor de referència serà el de tota Catalunya.
4. Que les ciutats tinguin una pàgina web específica sobre el turisme del territori (no incloem aquelles que en la web municipal tenen un apartat dedicat al turisme en el municipi).
5. Promoció des dels Ajuntaments d’un desenvolupament sostenible i responsable del turisme. Ja sigui a nivell global o local, en aquest punt s’ha considerat de manera generalitzada que s’apliquen principis de gestió sostenible i responsable del territori sobre les accions turístiques desenvolupades.
6. Actes/esdeveniments de diversa índole que siguin rellevants i amb molta atracció com a mínim, a nivell català.

En els casos del bloc d’Infraestructures i de Pes del sector turisme sobre el total d’afiliacions en el propi territori, agafem com a referència la xifra global de Catalunya, i afegim la ciutat de Barcelona com a control del concepte turístic. Per a l’apartat d’atractiu turístic i d’esdeveniments hem comptat amb la col·laboració dels tècnics i tècniques de cada municipi de la Xarxa i ho hem contrastat amb les webs abans mencionades en el punt 1, mentre que per al punt 6 hem aprofundit en la cerca per Internet per confirmar la rellevància dels esdeveniments plantejats.

Sobre aquests consideracions obtenim la següent classificació, on si es compleix tenim un OK en verd, i no es compleix una creu sobre vermell. És a dir, si al menys hi ha un aspecte que es dona en el territori en aquell apartat, verd, si no hi hem detectat cap, vermell.

La informació que obtenim ens mostra com dels 14 municipis del Perfil de la Ciutat hi ha alguns d’ells que s’aproparien al concepte de turístic segons el que ens diu chat GPT tot i que cap d’ells compliria les 6 condicions, que sí té Barcelona i, evidentment, li atorguem a Catalunya. Significa això que Badalona, Manresa o Vic, els que més ‘tics’ verds tenen, són turístics? La motivació d’aquest article és jugar una mica amb la intel·ligència artificial i reflexionar sobre què implica ser o no turístic, amb allò positiu i negatiu que comporta el concepte, i no la d’atorgar etiquetes.

Som conscients que, més enllà de complir o no amb alguns requisits, cal un volum d’esdeveniments, un acumulat d’espais d’atracció i una xarxa d’infraestructures i de promoció al darrere que van més enllà del que hem analitzat, però sí ens ha de servir com a reconeixement de que, malgrat estar a prop de Barcelona o de municipis de platja intensius en l’ús de l’economia vacacional, hi ha una oferta d’atracció i d’elements interessants i rics en patrimoni, que hem de posar en valor per tal de diversificar les economies locals i apostar, també, perquè vinguin de fora a gaudir del nostre territori per tal de tenir un desenvolupament econòmic local diversificat i sostenible.

 

Observatori de Ciutat - Grameimpuls, SA

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet