Els habitatges turístics dels municipis del Perfil de la Ciutat

Fa uns mesos l’INE feia pública una nova secció: estadística experimental. Segons l’INE, l’objectiu d’aquesta nova secció és “innovar en les fonts d’informació, els mètodes estadístics, l’àmbit d’estudi o la forma de difondre els resultats”. Aquesta nova eina, difosa abans de l’aparició de la COVID19 (amb l’anàlisi de la mobilitat a partir de les dades de telefonia), representa una oportunitat d’obtenir dades que, o bé no es podien disposar fins ara o bé calia anar a buscar d’uns quants anys enrere (Cens). Què hi podem trobar? Dades de renta, de mortalitat (estimada), turisme o despesa. Pels que treballem en l’àmbit local suposa un notable punt d’inflexió, ja que disposem d’informació que fins ara difícilment es podia obtenir.

Del catàleg d’estadística experimental, que podeu veure aquí, en aquest article farem una ullada a les dades d’habitatges turístics disponibles.

Abans, però, una prèvia: la tècnica per a l’obtenció d’aquesta informació és per mitjà del webscraping. Aquesta és una tècnica que ja n’hem explicat alguns dels usos, en articles dels companys de Terrassa (aquí) i Mataró (aquí). Una manera relativament ràpida d’obtenir informació i a baix cost respecte dels mitjans tradicionals (cens, enquesta, registre administratiu). Una altra qüestió és la seva representativitat (recomano llegir el que diu l’INE en la metodologia), assumpte a tractar en un altre article.

Les dades del INE ens diuen que al conjunt de municipis del Perfil de la Ciutat hi ha 979 habitatges turístics amb un total de 3.440 places disponibles. La ràtio és de 3,5 places per habitatge turístic (per sota de la mitjana de la província, que és de 4,1). Si entrem al detall per cada municipi, Badalona, Mataró i Sabadell son els municipis amb major nombre d’habitatges turístics, mentre que Mollet, Sant Feliu i Barberà són els que menys. Xifres modestes, sigui com sigui, si les comparem amb municipis com Sitges, Castelldefels o Pineda.

Com que comparar dades absolutes en municipis de mida desigual no és el més recomanable, ens fixem en la ràtio d’habitatges turístics respecte del total d’habitatges censats el 2011 (última dada disponible). L’ordre dels municipis canvia una mica: El Prat, Mataró i Badalona són els que tenen una major ràtio d’habitatges turístics, mentre que Mollet, Sant Feliu i Barberà són els que menys. En tot cas, els municipis del Perfil de la Ciutat queden lluny de les ràtios més elevades de la província (Sitges, amb 7,2 o Santa Susana, amb 6,7). Els següents mapes, generats amb R a partir de la llibreria mapSpain, mostren el % d’habitatges turístics sobre les llars censades i la ràtio de places disponibles per habitatge turístic dels municipis de la província de Barcelona:

Els resultats obtinguts ens diuen allò que ja podíem imaginar: el pes dels habitatges turístics dels municipis del Perfil de la Ciutat és relativament més baix comparat amb la resta de municipis de la província de Barcelona. La diferència és que ara, gràcies a la disponibilitat d’aquestes dades, ho hem pogut comprovar.

Observatori de l'Economia Local de Sabadell