Opendata: Obrir les dades estadístiques (I)

Des de fa tres o quatre anys una tendència de fons avança en direcció als serveis estadístics de les administracions públiques: la reclamació, procedent des de diferents àmbits de la societat civil (les empreses, la ciutadania i la comunitat investigadora i acadèmica) de l'obertura de les dades de les administracions públiques. Demanda coneguda com “Opendata”, es refereix a la necessitat d'obrir tota mena de dades públiques. I, entre elles, les dades estadístiques, obviament.

Just fa uns dies ha vist la llum la primera iniciativa significativa a Catalunya en aquest sentit. Es tracta del projecte "Dades Obertes Gencat", que ha seguit el "Open Data Euskadi", fet públic tot just fa escassos mesos. Tot sembla indicar que, tard o d'hora, es veuran exemples similars a nivell municipal, com ha passat ja a d'altres ciutats pioneres del món. Explicarem alguns dels “opendata locals” en un segon post a aquest blog. Avui, ens limitarem a revisar alguns dels principals arguments i beneficis, segons els seus partidaris, a favor de tal obertura:

• Drets de ciutadania:  allò que és públic, pagat amb impostos públics,  ha d'estar a l'abast del públic, es diu.

• Transparència i legitimitat democràtica. En la mesura que les dades que inspiren la gestió pública són obertes i avaluables per qualsevol es pot avaluar millor l'acció política i administrativa. Un ciutadà amb més coneixement sobre el su entorn  és un ciutadà que pot tenir més criteri i que pot participar amb més qualitat a l'esfera pública.

• Interoperabilitat, i per tant major eficàcia i eficiència, entre les administracions públiques.  Avui dia la norma és que cada administració, i sovint cada servei dins d'ella, tingui la seva pròpia base de dades, no interconnectada amb les del servei o administració veïna. La interoperabilitat a nivell d'aplicacions i bases de dades és l'excepció, i necessita de la definició d'estàndards i formats de dades comuns, anomenats estàndards. L'obertura de les dades facilitarà, es diu, l'adopció d'estandars oberts.

• Increment exponencial de la generació de coneixement sobre el territori i la població. Un cop obertes les dades tothom pot analitzar-les i extreure’n beneficioses conclusions i orientacions per a la gestió del territori (la ciutat en el nostre cas). Universitats, investigadors acadèmics, consultores, institucions educatives i culturals tenen la possibilitat de generar un coneixement nou, que ha de redundar en benefici del mateix territori.

• Promoció econòmica: l'obertura de les dades genera nous sectors d'economia del coneixement. És un accelerador de l'economia del coneixement. Les dades, si són digitals i accessibles al processament automàtic, són un input (barat i escalable) per a la creació de infinitat de serveis de valor per a empreses i particulars.  Hi ha empreses el model de negoci de les quals és "afegir valor" a les "dades públiques crues" per a convertir-les en coneixements i serveis pràctics i aplicables pels quals altres estan disposats a pagar.

Aprofundim aquí el darrer argument, que és el menys evident segurament, a partir d'un parell d'exemples de generació de valor econòmic i, per tant, d'empreses i ocupació, pel simple fet de fer públiques les dades. Exemples que existeixen des de fa temps, pel cas d'alguns registres definits com a públics i oberts a la consulta pública per la llei actual.

El registre mercantil. Les dades financeres i fiscals de les empreses, es depositen en el registre mercantil. I poden ser consultades per qualsevol empresa o ciutadà, pagant una taxa. Doncs hi ha empreses especialitzades en generar complexes bbdd integrant aquesta informació que el registre sols posa a disposició en paper o, darrerament, en pdf, i empresa a empresa. El negoci d'aquestes empreses que digitalitzen la informació del registre en bbdd és revendre la informació i fer-la més accessible, o convertir-la en coneixement. Són les empreses d'anàlisis comercials, que treballen, o revenen, aquestes dades a bancs i asseguradores (els seus principals clients) i a qualsevol empresa (o institució, o particular) que vulgui saber la situació financera i comptable d'una empresa, o d'un segment d'empreses.

Les microdades estadístiques dels censos de població (centenars de variables a nivell dels registres individuals) que l'INE publica desagregades per seccions censals i fins i tot trams de carrer, són la principal font de informació d'un sector del marketing directe, el geomàrqueting, que orienta el marketing en funció del perfil social i econòmic de la població que resideix en un lloc determinat. Hi ha centenars d'empreses i professionals que s'han dedicat a aquests sector  les darreres dos dècades.

En la mesura que s'obrin altres fonts de dades hi hauran noves aplicacions d'elles que generaran nous sectors i activitats econòmiques. Coneixements i aplicacions comercialitzables. I més avui dia, amb la irrupció vertiginosa de la web 2.0 i les aplicacions que corren sobre smartphones, autèntics ordinadors de butxaca. La generació d'aquesta "economia basada en la dada” és més un tema de creativitat i innovació que de capacitat de inversió. Sorgiran noves aplicacions contínuament. Existeixen ja aplicacions per al mòbil, o el GPS, que informen al conductor en temps real de la densitat de trànsit al seu trajecte (a partir del geoposicionament), o de si està entrant a una zona d'alta accidentalitat. O aplicacions que informen a turistes del nivell d'inseguretat dels barris o carrers que visiten. Aquestes aplicacions treballen sovint amb dades d'origen públic.

Hi ha gran quantitat de bases de dades administratives per obrir. I susceptibles de --convenientment tractades, respectant escrupolosament la legalitat i, de forma molt especial, la privacitat-- generar molt coneixement i, també, moltes aplicacions pràctiques. Per exemple, padrons d'habitants, censos d'empreses, bases de dades fiscals (llicències d'activitat, IBI/Catastre, IAE, IRPF, INSS), bases de dades dels sistemes educatius, bases de dades dels cossos de seguretat (delictes, infraccions, accidents), bases de dades urbanístiques, i un llarg etcètera.. Algunes d'elles es gestionen i generen a nivell municipal.

En un post posterior es repassaran alguns dels projectes opendata més exitosos arreu del mon, i algunes casos de bones pràctiques a nivell de municipis i ciutats.