Oferir dades per a la municipalització de l'aigua

Un dels temes estrella de l’actual agenda local és la municipalització de l’aigua. Els darrers anys, alguns municipis mitjans han avançat en aquest procés. Mostra d’això és que municipis del Perfil de la ciutat com Badalona, Cerdanyola, El Prat, Sabadell, Santa Coloma i Terrassa formen part d’una associació per compartir experiències en làmbit de la municipalització de l’aigua. De fet, fa pocs dies, l’Ajuntament de Terrassa aprovava la municipalització de la gestió de l’aigua i són molts els municipis que ho estan estudiant.

En l’era de la postveritat parlar de municipalització no vol dir que la gestió de l’aigua passi a ser de competència local, perquè a Catalunya ja ho és. Malgrat que a tots els municipis hi ha control públic local de la gestió de l’aigua, es parla de municipalització quan es percep que la gestió pública ha de ser més transparent i sostenible. És en aquest punt on hi ha diferències importants entre municipis. Sovint les diferències s'expliquen perquè la gestió de l’aigua, malgrat ser local, ha adoptat diferents formes. D'aquesta manera, hi ha ajuntaments que gestionen l'aigua directament des d’una empresa municipal; hi ha municipis que cooperen en un àmbit supramunicipal i hi ha municipis que atorguen concessions o que tenen una empresa mixta per gestionar l'aigua.

A l'hora de motivar la decisió de canviar la forma de gestió de l'aigua, cal aportar arguments basats en evidències. Les decisions poden estar recolzades en dades que, per exemple, facin referència a l'oferta i les característiques de la xarxa d'aigua. En aquest sentit, importen la infraestructura física que ofereix aigua (longitud, materials i antiguitat de la xarxa de distribució, dipòsits, captacions d'aigua pròpies i/o alienes com pous, plantes potabilitzadores, aigües reutilitzades, etc.), els seus costos de gestió (personal tècnic,administratiu i obrer; materials de conservació, tractament de l'aigua, quantificació i amortització d’inversions...) i fins i tot, la tipologia de consumidors d'aigua (domèstics, industrials, comercials...) o l'estructura i densitat urbana del municipi (barris, polígons, urbanitzacions...).

Algunes altres dades poden tractar factors que afecten la propi recurs i la demanda d'aigua al municipi en qüestió. Des del punt de vista de la demanda, El perfil de la ciutat ha inclòs els darrers anys l’indicador de consum d’aigua al municipi utilitzant dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). L’Agència, també ha publicat aquest 2016 l’estudi sobre les dades sobre el preu de l’aigua als municipis i els preus de l’aigua en baixa (consum d'ús domèstic 12m3/mes).

D’una banda, com es podrà veure en el nou informe del Perfil de la ciutat –que per cert es presenta el proper dilluns 25 de setembre a Badalona-, el consum d’aigua al municipi per habitant presenta diferències importants, que s’expliquen sobretot per la presència de la indústria i la població del municipi a què fem referència.

D’altra banda, l’indicador de preu de l’aigua en baixa pressió també permet copsar diferències entre municipis.

Les dades de l’ACA ens fan veure una panoràmica que es pot posar en relació amb els consums i les característiques de la xarxa. Els indicadors poden servir per fer-nos preguntes sobre com és la gestió a cada municipi i, de fet, poden ser inclosos en futures edicions del Perfil de la ciutat. Tant consum com preu en baixa són força diferents a municipis mitjans. Alhora de prendre decisions d’alt nivell a l’administració local caldrà informar i, alternativament, ampliar aquest tipus d’informació necessària per a la millor gestió d’un bé públic. Davant la percepció de manca de transparència en la gestió de l'aigua, sembla necessari oferir i mantenir dades que indiquin si és possible millorar.

*article escrit en col·laboració amb Maria Teresa Centelles i Miquel Pujadas dels Serveis Municipals de l'Ajuntament de Granollers