Nivell de formació i relació amb l'activitat econòmica als municipis d'El Perfil de la Ciutat

Fa un any, vam publicar l'article Quin és el nivell formatiu de la població als municipis d'El Perfil de la Ciutat?, on, a partir del Cens de Població i Habitatge 2021 de l’INE, analitzàvem els perfils educatius segons el sexe i la nacionalitat.

Ara, continuant amb l’anàlisi formativa, aprofundirem en la seva influència en l’activitat econòmica, a partir de les dades actualitzades del 2022 i segons la Classificació Catalana d’Educació 2020 adaptada (CCED-2020 A). En aquesta classificació, agrupem el nivell educatiu en quatre categories: educació primària o inferior; primera etapa d’educació secundària (equivalent a l’ESO); segona etapa d’educació secundària (batxillerat i CFGM); i educació superior (CFGS i estudis universitaris).

L’anàlisi del nivell formatiu de la població és clau per entendre les possibilitats de participació en l’activitat econòmica i la situació laboral. Entre els municipis d’El Perfil de la Ciutat, s’observen diferències significatives respecte a la qualificació acadèmica i la situació laboral, aspectes que hem analitzat en les persones ocupades, les desocupades i les inactives (sense incloure pensionistes ni estudiants).

 

Persones ocupades: més formació, més ocupació

Les dades mostren una correlació clara entre un nivell formatiu alt i una major taxa d’ocupació. Els municipis de Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Granollers en són exemples destacats: la població ocupada amb estudis superiors arriba al 54,3%, 47,2% i 47,0% respectivament. Fora de casos com Mollet del Vallès i Santa Coloma de Gramenet (amb un 39,7% i un 33,0% respectivament), en la majoria de municipis, quatre de cada deu persones ocupades tenen estudis superiors. En contrast, municipis com Vic i Santa Coloma de Gramenet presenten una proporció elevada de treballadors sense formació postobligatòria, amb un 37,3% i un 37,4% respectivament, seguit de Mataró i Mollet (33,6% en ambdós casos).

 

 

Persones desocupades: més risc per als menys qualificats, però no exclusiu

El perfil de les persones desocupades és complex i evidencia que, tot i que el nivell formatiu és un factor de pes, no n'és l'únic. Municipis com Mataró o Vic reflecteixen aquesta realitat: el 61,4% i el 60,4% dels desocupats tenen un nivell formatiu d'ESO o inferior, evidenciant que la desocupació afecta especialment els grups amb menys qualificació acadèmica. No obstant això, alguns municipis com Cerdanyola del Vallès (30,2%), Barberà del Vallès (25,0%) i Viladecans (24,1%) registren percentatges significatius de desocupats amb estudis superiors, fet que pot reflectir un desencaix entre les competències dels treballadors i les demandes del teixit productiu.

 

 

Persones inactives: la influència de la formació en la desvinculació del mercat laboral

Les persones inactives són aquelles que no treballen, no estan en situació d’atur, ni són estudiants ni pensionistes. Tot i que les raons de la seva inactivitat poden ser diverses i heterogènies, les dades mostren que la majoria d’aquestes persones es concentren en el segment de menor qualificació acadèmica, evidenciant com la manca de formació pot constituir una barrera d’accés al mercat laboral. A Catalunya, aquest grup representa el 29,7% dels inactius, mentre que en tots els municipis del Perfil, exceptuant Cerdanyola del Vallès (23,7%), el percentatge és superior, especialment a Santa Coloma de Gramenet i Mollet del Vallès on s’arriba al 43,2% i el 37,6% respectivament.

 

 

En conclusió, la població amb estudis superiors es troba majoritàriament ocupada, mentre que els nivells formatius més baixos es relacionen amb una major presència de desocupació i, especialment, d'inactivitat laboral. Municipis com Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès, on trobem una presència significativa de persones amb estudis superiors entre els desocupats i els inactius, posen en relleu el desajust existent entre la formació i les oportunitats laborals. En un mercat laboral global i competitiu, la formació contínua i l’orientació professional poden ser claus per reduir les desigualtats i millorar l’accés al mercat laboral.