Quin és el nivell formatiu de la població als municipis d'El Perfil de la Ciutat?

Parafrasejant a Nelson Mandela “L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”. I en un món on la velocitat de canvi i transformació està en constant acceleració, l’educació de la ciutadania esdevé un issue cabdal i estratègic pel futur del país. Així doncs, a partir de les dades del Censo de Población y Viviendas 2021 de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) hem elaborat una radiografia sobre el nivell educatiu dels habitants de 15 anys o més de les poblacions que conformen la xarxa de El Perfil de la Ciutat. Les dades sorgides de l’anàlisi són comparades pel conjunt de Catalunya i la Província de Barcelona, territori on es localitzen la totalitat de municipis de El Perfil de la Ciutat. Ens hauria agradat analitzar l’evolució del nivell d’estudis entre el 2011 i 2021, això no ha estat possible fruit d’un canvi metodològic per part de l’Institut Nacional d’Estadística.

En aquest sentit, en el conjunt de municipis de la xarxa, la primera dada destacable és que només el 51,8% de la població té estudis postobligatoris. El 23,1% d’aquesta ha finalitzat Batxillerat o un Cicle Formatiu de Grau Mitjà, mentre que el 28,7% ha finalitzat l’educació superior, en aquest cas un Cicle Formatiu de Grau Superior o estudis universitaris. Per altra banda, el 31,3% té un nivell formatiu assolit de “Primera etapa d’educació secundària o similar”. Destaca també el fet que el 16,9% de la població d’aquests municipis no ha finalitzat els estudis obligatoris.

En el cas català i de la Província de Barcelona, la població amb estudis superiors és més elevada (33,9% i 35,9%). De fet, dels municipis de la xarxa només Cerdanyola del Vallès supera aquesta dada, amb el 38,2%. Així mateix, Cerdanyola és també la localitat amb menys habitants amb un nivell més baix d’estudis (Educació Primària o inferior) amb el 12,1%. En el cantó oposat, hi trobaríem els municipis de Santa Coloma de Gramenet, Mollet del Vallès i Badalona, amb només el 19,9%, el 25,7% i el 26,6% dels seus residents amb estudis superiors. Mentre en la franja inferior, destaquen Santa Coloma de Gramenet (23,3%), Mataró (18,7%) i Badalona (18,2%) que són les ciutats amb més població sense estudis obligatoris assolits.

En relació a l’anàlisi del nivell formatiu per nacionalitat ens mostra uns grans gaps. Aquesta qüestió possiblement és una de les raons de desigualtat que més condiciona l’accés al mercat laboral. En conjunt, en els municipis de  El Perfil de la Ciutat gairebé un terç de la població estrangera (29,5%) només ha assolit el nivell més bàsic d’estudis, mentre que només el 14,8% de la població amb nacionalitat espanyola es troba en aquest grup (-14,7pp). En l’altra cara de la moneda, un 30,2% dels residents en aquests municipis amb nacionalitat espanyola tenen el nivell més elevat,  enfront del 19,6% dels estrangers (-10,6pp). Les dades mostren un gran contrast si les comparem amb les mitjanes de la Província de Barcelona i de Catalunya, on la població d’origen estranger amb estudis superiors és força més elevada, un 34,9% i un 29,4% respectivament.  

Destaca el cas de Cerdanyola del Vallès, que pel fet de tenir la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) amb un perfil estranger investigador, incrementa considerablement la població estrangera que té estudis superiors, amb un destacat 49,8%.

 

Finalment, en clau de gènere, destaca el pes de les dones amb formació superior en tots els àmbits territorials. En el conjunt de municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat hi ha una diferència de 2,7pp entre dones i homes, i una diferència de 2,4pp i 3,1pp en la mitjana provincial i la mitjana catalana.  Destaquen els municipis de Mataró i sobretot Vic, amb una diferència de 4,1pp i 8pp respectivament. En canvi, on hi ha menys diferència entre homes i dones en relació als estudis superiors, és a Cerdanyola del Vallès (-1pp) i el Prat de Llobregat (-1,3pp).