A les ciutats catalanes que disposen de centres històrics degradats es dóna un cert consens entre ciutadania, poders polítics i entitats privades sobre la transcendència de dinamitzar els centres històrics. Tots els programes electorals d’aquestes ciutats apareixen encapçalats per la promesa de dinamitzar el casc antic. I passen quatre anys, i els programes electorals mantenen com a objectiu prioritari dinamitzar el comerç, millorar l’espai públic i rehabilitar habitatges del nucli vell. Fer atractiu el centre històric és la gran aposta d’aquestes ciutats.
Un aspecte clau per a que els centres històrics siguin atractius és que els edificis facin patxoca. En aquest sentit, resulta un exercici interessant valorar l’impacte que tindria una adequació (o rehabilitació) de les façanes dels edificis del centre històric. Un estudi d’impacte econòmic posa en balança els costos i els beneficis d’un projecte determinat. L’ideal, des d’una trist perspectiva economicista, rau en valorar monetàriament tant els costos com els beneficis. Quan es renuncia a fer una valoració monetària, ja sigui per principis, per incapacitat o per impossibilitat, es disposa de l’alternativa d’enumerar els costos i els beneficis del projecte.
Quant a la vessant dels costos, calcular l’import monetari de la rehabilitació de les façanes d’una forma fiable resulta més o menys senzill, tan sols cal que un aparellador faci una estimació del cost de rehabilitació de cadascuna de les façanes que requereix intervenció.
La vessant dels beneficis resulta més complexa ja que inclou l’anàlisi d’aspectes teòricament factibles de valorar com el comerç o difícils de valorar com l’autoestima de la ciutat. Per valorar l’impacte en el comerç de la rehabilitació de les façanes deteriorades d’un centre històric s’han de fer diverses hipòtesis com ara que la facturació augmentarà en un 20% o com que s’obriran comerços en el 40% dels locals comercials que estan buits. Farcir d’hipòtesis un estudi comporta riscos ja que si una sola hipòtesis no és certa, el resultat de l’estudi fals. I l’autoestima? Com es valora l’autoestima? S’atorga un euro d’increment d’autoestima per habitant? D’aquesta manera, si la ciutat té 75.000 habitants, el benefici per autoestima de la rehabilitació de façanes és de 75.000 euros.
A Manresa per a fer la valoració de l’impacte de rehabilitació de façanes del Centre Històric s’ha optat per una metodologia mixta. Per una banda, s’han valorat els costos de rehabilitar les façanes a partir del treball de camp que ha fet una arquitecta i, per altra banda, s’han enumerat els beneficis que aporta l’adequació de les façanes.
Si degut a la rehabilitació de façanes es dinamitza el comerç d’un nucli antic, es reactiva el sector de la restauració, es provoca que el jovent anheli residir en aquesta zona i es genera un increment d’estima dels ciutadans envers la seva pròpia ciutat, aleshores es pot dir que mitjançant la rehabilitació de façanes s’ha aconseguit l’objectiu de dinamitzar el casc antic.
S’ha de tenir en compte, però, que el procés de transformació d’un barri és lent i no queda exempt de riscos. En aquest sentit, la zona del Born de Barcelona és un bon exemple. Es tracta d’un barri que ha patit gentrificació, que es podria definir, ras i curt, com la passada de frenada del procés de dinamització d’una zona en regressió. Aquesta ‘passada de frenada’ és veritablement un problema. Però els agents que pretenen dinamitzar zones deteriorades albiren la gentrificació, a l’horitzó, com un beneït problema.
Ramon Culleré
Responsable de l’Observatori de l’Ajuntament de Manresa
Comentaris
Andreu Orte
29 març 2016
Anònim
12 abril 2016
Volem saber que en penses...