Diferències poblacionals entre el padró d’habitants i el CATSalut

Un dels indicadors més bàsics amb els que treballem els observatoris de ciutat és la població i els fenònems demogràfics. A l’hora de determinar la població, normalment s’utilitzen els registres oficials que ofereixen les administracions. Ara bé, hi ha dos registres paral·lels que mostren diferències significatives pel que fa al volum de població: el padró d’habitants i el CATSalut. En aquest sentit, ens preguntem quin dels dos s’aproxima a la població real del municipi i si és possible determinar-la amb els registres actuals.

Segons els dos registres la població a data del 2020 dels diferents municipis del Perfil de la Ciutat és la següent:

Aquesta variació d’habitants podria ser per una diferent metodologia i moment del temps de captació de les dades. Ara bé, si això fos així, les diferències es mantindrien similars en tots els col·lectius, però no és el cas. Trobem que existeixen diferències prou importants entre les franges d’edat. En el conjunt dels municipis de la xarxa del Perfil s’observa que hi ha més joves al padró d’habitants que a CATSalut, en canvi, hi ha més població al CATSalut que al padró a partir dels 30 anys.

Cal tenir en compte que no tots els municipis mantenen el mateix patró de variació per franges d’edat. Podríem classificar-los en tres models diferenciats:

Com s’observa al gràfic, en primer lloc, els municipis del Model 1 mantenen el patró general, més joves al padró que al CATSalut. En segon lloc, els municipis del Model 2 tenen més població al padró d’habitants que al CATSalut en totes les franges d’edat. Finalment, els municipis del Model 3 tenen més població al CATSalut que al padró en totes les edats excepte entre els 18 i els 29 anys.

Aquestes diferències ens plantegen tres preguntes a les que no hem trobat una resposta, tot i que hem generat les següents hipòtesis:

Pregunta 1. On són els joves? Per què hi ha menys població a CATSalut de 18-29 anys que la que hi ha empadronada? És per què els joves que han marxat a estudiar a fora i no s’han donat de baixa del padró però sí han canviat de CATSalut? És per què un jove no té el seu CAP de referència a la ciutat on està empadronat? Hi viu realment? És probable que siguin joves que s’han independitzat del domicili on residien amb els seus pares, i no s’han donat de baixa del padró però sí d’alta al CATSalut al seu nou municipi. En aquest cas seria més real la població del CATSalut.

Pregunta 2. Per què les ciutats del model 3 tenen més població a CATSalut de 30-64 anys i de 0-17 anys? És per què tenen més noves onades migratòries i aquests s’inscriuen a CatSalut però no pas al padró? És per què són centres de treball de referència i persones d’altres municipis prefereixen el sistema de salut d’aquestes ciutats? Probablement es tracta de la combinació de dos factors: un l’explicaria la immigració i l’altre el lloc de treball. En aquest cas és més difícil establir la població real del municipi.

Pregunta 3. Per què les ciutats del model 2 tenen menys població a CatSalut de les franges de 65 anys o més? És per què els hospitals de referència estan en altres ciutats veïnes? Podria ser que la població més envellida que viu i està empadronada a un municipi estigui al CATSalut del seu hospital de referència a un altre municipi? En aquest darrer cas la població més real seria la del padró d’habitants.

A banda d’aquestes hipòtesis, hem observat que les requisits d’empadronament dels ajuntaments són més estrictes en alguns casos que en altres. Aquest fet podria explicar alguna d’aquestes diferències?

En conclusió, amb els registres actuals no podem determinar la població real que viu al municipi. Seria interessant establir un debat sobre aquesta qüestió atès que els indicadors demogràfics condicionen part de la política pública.