DGT: Autopistes de dades (I)

Alguns ajuntaments i consells comarcals disposen d’un servei d’estudis que té la finalitat de fer un seguiment de la situació social i econòmica del seu entorn. Una de les principals dificultats que enfronten aquests serveis és que disposen de poques dades per analitzar; això és degut a que les bases de dades de registre amb un nivell de detall municipal acostumen a estar restringides per a la seva explotació estadística. Contràriament, no deixa de ser cert que, de vegades, els serveis d’estudis no són capaços de detectar utilitats a les bases de dades obertes que ofereixen un nivell de detall municipal. Aquest sembla, a priori, el cas de la base de dades que gestiona la Dirección General de Tráfico.

La DGT té obertes les seves bases de dades per a dur a terme explotacions estadístiques i el volum d’informació que aquesta entitat posa a disposició del públic és ingent. Així doncs, amb un nivell de detall municipal, es disposa, per exemple, d’informació del parc de vehicles, de baixes de vehicles i, per deducció, d’altes de vehicles. Es pot argumentar que aquesta informació sempre ha estat en mans dels ajuntaments, que són els gestors de l’impost de circulació, i que els serveis d’estudis tan sols s’han de posar en contacte amb el responsable de la hisenda local per explotar estadísticament aquesta informació. Un valor afegit de fer ús de la base de dades de la DGT rau en que la comparativa entre àmbits territorials és possible consultant una sola font.

La DGT no només ofereix informació referent al parc de vehicles amb un nivell de desglossament municipal sinó que, a més, ofereix informació que fa referència al cens de conductors i a les matriculacions de vehicles. Les dades del cens de conductors, desglossades per sexe, poden ser analitzades sota dos prismes: Evolució temporal i anàlisi comparativa entre àmbits territorials. Quant a les dades de matriculacions, aquestes són exhaustives i el ventall de possibilitats que ofereix l’explotació estadística d’aquesta informació és enorme.

De les dades de matriculacions es pot saber el dia, el mes i l’any en que cadascun dels vehicles d’un municipi va ser matriculat. Es pot saber també si el titular del vehicle és una persona física o una persona jurídica. Es pot saber la marca, l’emissió de diòxid de carboni o els cavalls de potència del vehicle. El millor que es pot fer per mostrar el potencial de la informació que ofereix la DGT és a partir d’un exemple. El fitxer de les matriculacions conté cada mes entorn dos-cents mil registres del tipus ‘050120090104008113B DMAZGH248’. D’aquest registre es dedueix que el dia cinc de desembre de 2009 es va matricular un vehicle de matrícula ordinària, d’importació, adquirit per una persona física, a la província de Barcelona i al municipi de Manresa. Es sap, a més, que es tracta d’un bon cotxe: Un Mazda, de la sèrie sis, de 1.425 quilograms de pes, amb una massa màxima de 2.035 quilograms, de cinc places, que funciona amb gasoil, amb un motor de 1.998 centímetres cúbics, una potència fiscal de 13,30 cvf, una potència real de 103,0 kw i que genera una emissió de diòxid de carboni de 149 grams per kw. Veritablement, molta informació.

La Dirección General de Tráfico ha estat diligent i és transparent amb les dades que gestiona. Ara és el torn dels serveis d’estudis de fer-ne ús i treure profit d’aquesta informació. Sense arribar a cap extrem de sofisticació intentant vincular els models dels vehicles matriculats amb els preus segons les tarifes obtingudes a partir d’alguna revista d’automòbils, les dades de la DGT permeten analitzar, de forma senzilla, diversos camps socials i econòmics, que per els serveis d’estudis resulten interessants.

En l’àmbit social, resulta interessant veure com evoluciona el cens de conductors i la seva composició per sexe. Tanmateix, resulta interessant fer una comparativa entre municipis i saber si el contingent dels conductors és major a municipis rurals, a ciutats mitjanes o bé a grans àrees metropolitanes.

En l’àmbit econòmic, no es pot caure en el parany d’intentar cercar una correlació entre el nombre de matriculacions i el nivell de renda per acabar inferint que els municipis més rics són els que registren més matriculacions per càpita (o matriculacions dividit entre el cens de conductors o bé matriculacions dividit entre la població de més de divuit anys). Possiblement, la població resident a Barcelona no té tanta necessitat de posseir un vehicle com la població d’un municipi que té una xarxa de transport públic deficitària. Si es tracta de discernir un indicador de riquesa entre totes les dades que ofereix la DGT, una alternativa vàlida és a partir de les marques dels vehicles. I, en aquest sentit, les diferències són eloqüents: Mentre que el 9,6% dels vehicles matriculats a Manresa al llarg de l’any 2010 són de gamma alta; a ciutats com Matadepera, Sant Cugat del Vallès o Sant Fruitós de Bages el percentatge és del 21,8%, 22,0% i 25,3% respectivament.

L’indicador triat és només un exemple del potencial de la base de dades de matriculacions. A partir d’aquí, les tasques dels serveis d’estudis locals són dues. La primera d’elles consisteix en fer una explotació adequada de l’ingent volum de dades que els serveis d’estudis locals tenen al seu abast. I la segona tasca a fer és felicitar als responsables de la DGT per permetre que es puguin fer explotacions estadístiques detallades de les bases de dades que gestionen.

Ramon Culleré

Sistema d’informació d’activitat econòmica

Ajuntament de Manresa

La teva valoració d'aquest article: