Còctel de metadades de polígons industrials

Còctel de metadades de polígons industrials

La nova informació fa possible les noves idees. Aquesta  frase d’en Zig Ziglar, escriptor, venedor i orador motivacional nord americà, recull esplèndidament l’evolució de l’accés i la presentació de dades dels últims anys. En aquest web s’han abordat diferent aspectes de la nova informació, com el recent Big Data, Open Data i Informació Pública; però en comú tenen la capacitat dels nous sistemes informatius de relacional dades o metadades i fer-ho d’una forma molt descriptiva.

 El concepte de metadades, encara  no forma part dels diccionaris acadèmics de les llengües catalanes i castellanes, no així dels diccionaris anglesos com (Collins English Dictionary - Complete & Unabridged 2012 Digital Edition) que la definineix com: information that is held as a description of stored data.

Si s’aborda el significat del metadada en altres webs especialitzades i menys acadèmiques, com: tota aquella informació descriptiva sobre el context, qualitat, condició o característiques d'un recurs, dada o objecte amb la finalitat de facilitar la seva recuperació, autentificació, avaluació, interoperatibilitat i preservació. Aquest conjunt de dades que s’interrelacionen per oferir als usuaris una major informació i utilitat de la informació té el seu avanç en les bases de dades i serveis en el camp dels catàlegs i fitxers bibliogràfics, i un gran desenvolupament posterior, per la seva aplicabilitat a tota la producció de la informació geogràfica amb la aplicació de recursos informatius de múltiples consultes als seus usuaris en múltiples i diferents camps professionals i, també, d’accés  a aspectes i tasques de la vida quotidiana. En aquest punt, no està de més accedir al web Inisig on hi poden trobar un recull de diferents agències cartogràfiques privades i públiques, nacionals i internacionals, que posen els seus recursos al servei de l’usuari.

Però, un dels aspectes més interessants d’aquesta informació de la metadada (sistemes de dades i serveis) geogràfica està en la derivació cap a l’àmbit de la promoció econòmica i amb gran utilitat en la informació i serveis dels polígons industrials. Actualment hi ha diversos sistemes de metadades que ofereixen la possibilitat de consultar un conjunt d’informacions sobre els actuals polígons d’activitat econòmica amb la seva ubicació i les seves característiques.  Aquests bases de metadades dels polígons d’activitat econòmica representen una eina imprescindible per a la promoció econòmica i un espai de concertació d’esforços cooperatius on conflueixen els propietaris, els industrials, les empreses de serveis, les administracions i  els treballadors i les treballadores.

A  nivell espanyol, Sueloindustrial recull la col·laboració de la FEMP i la CEPE per crear una base de dades de sòl industrial que faciliten el coneixement del context on es desenvolupen les empreses. Aquesta base de dades aporta els paràmetres de condicions i preu del sòl, la disponibilitat de recursos humans, la localització geogràfica i infraestructures de l’entorn, els agents dinamitzadors del territori i la qualitat dels serveis, infraestructures i equipaments dels espais industrials; com aprofitar les economies d’escala per la concentració empresarial; i les possibilitats d’interrelacionar amb universitats, administracions públiques i centres de formació.

A Catalunya, la Generalitat té com el referent en aquest camp és sistema de referència és el SIPAE (sistema d’informació dels polígons d’activitat econòmica de  Catalunya) és una eina fonamental per a les ciutats que afronten l’activitat econòmica amb nous projectes. El SIPAE és un sistema impulsat des de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que ofereix una recopilació de dades  dels polígons d’activitat econòmica de Catalunya. Aquesta extensa de dades ofereix la possibilitat de consultar un conjunt d’informacions sobre els actuals polígons d’activitat econòmica amb la seva ubicació i les seves característiques. Aquest projecte conjuga la disposició d’una base de dades geogràfiques dels polígons industrials de Catalunya de forma cooperativa amb organismes dels territoris que puguin compartir, integrar i actualitzar les seves dades. Amb el projecte, conclòs al 2011, es van geolocalitzar tots els polígons, sobre una escala 1:5.000,  i acordar un codi identificador per oferir les dades de delimitació, i els seus atributs: identificació, localització i entorn geogràfic, mobilitat, tecnologies de la informació, abastament i sanejament, i residus. A l’any 2011 hi estaven recollides les dades de 1930 polígons que representaven 36.231 ha de 540 municipis catalans.

Aquest sistema d’informació dels polígons d’activitat econòmica de Catalunya forma part de les classificacions i dels marcs de treball del conjunt d’administracions i industrials de Catalunya. Bona part dels ajuntaments de la Xarxa Perfil de la Ciutat fan servir aquest sistema en els seus portals de promoció industrials, com per exemple Mataró, Terrassa, Barberà o Mollet.

També, apuntar que hi ha d’altres iniciatives més parcials i territorials que fan aquesta tasca de presentar les dades i serveis dels espais industrials, com el recull una part de l’empresariat català, on estan els polígons de Mollet del Vallés i Vic,  a la  Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), integrada per entitats que representen polígons industrials de Catalunya, les tretze càmeres de comerç catalanes i el Consell General de Comerç de Catalunya. Ofereix la base de dades de polígons industrials amb la voluntat de millorar aquestes àrees productives, per reduir les deslocalitzacions i, a la vegada, atraure nous inversors.

​​Finalment, aquests sistemes de metadades orientades a donar accés als usuaris interessats a la informació i als serveis relacionals, queda molt ben resumida en les paraules de l’actor Chris Hardwick, quan va dir que “Ja no estem a l’era de la informació. Estem a l’era de la gestió de la informació”.