Cercles de Comparació Intermunicipal. Tenim més feina feta de la que coneixem.

Al darrer article publicat al bloc parlàvem de l’avaluació de polítiques en l’àmbit local arran de la jornada que va organitzar Ivàlua el 3 de juliol passat. Lídia Mallorquí, de l’equip de Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, va participar en la taula rodona “L’avaluació a l’Àmbit local: quatre ciutats ens parlen de la seva experiència” i va oferir-nos el recull de les principals aportacions de la jornada, des de la seva experiència com a tècnica en avaluació.

La jornada pretenia conèixer les iniciatives sobre avaluació que existeixen a escala local a Catalunya, recollir els principals reptes a què hem de fer front els ajuntaments si volem avaluar un programa propi i presentar instruments de fàcil adopció, com disseny de programes basats en l’evidència i millora de la disponibilitat de dades.

A partir dels materials de la jornada disponibles a la web d’Ivàlua observem que es va parlar de conceptes com la rendició de comptes, impulsada per necessitat de justificació o per voluntat de millora, la innovació, la transparència i el govern obert, la disponibilitat de dades, la necessitat de recollida d’informació, etc.

Està clar que l’avaluació de polítiques públiques va més enllà de la monitorització; cal construir la “Teoria del programa” i testar-lo. Com ens diu Jordi Sanz, analista d’Ivàlua, que s’hagi assolit l’objectiu, no implica necessàriament millorar la problemàtica social que justifica un programa; s’ha de testar el programa. Aquesta qüestió tot i que senzilla i obvia, se’ns planteja com una tasca afegida i complicada. Ens equivocàvem si pensàvem que mesurant, creant indicadors, comparant els resultats amb l’objectiu, analitzant l’evolució i fent benchmarking, tasques, per altra banda, gens fàcils, ja n’hi havia prou.

I aquesta feina, gens fàcil, en molts municipis, en major o menor mesura, s’està fent per part de molts responsables tècnics dels serveis municipals, impulsats, dinamitzats i organitzats des del Servei de Programació de la Direcció de Serveis de Planificació Econòmica de la Diputació de Barcelona. Estem parlant de la feina feta pels Cercles de Comparació Intermunicipal. Ho exposava Ramón Dordal, cap de la Secció i de suport a l’activitat econòmica i financera municipal i responsable dels Cercles de Comparació Intermunicipal de la Diputació de Barcelona.

L’origen dels Cercles se situa als anys noranta, quan els conceptes de racionalització i qualitat fan palesa la necessitat de recollir informació sobre com se subministren els serveis públics i poder-la comparar. Des de l’any 2001, quan es crea el primer Cercle amb els tècnics de Serveis Socials d’uns pocs ajuntaments, fins a l’edició 2014 què s’analitzen 17 àmbits de gestió municipal i dades de 618 serveis municipals dels 75 municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona que hi participen.

A l’edició de l’any 2012 més del 93% dels municipis van participar en un o més  dels àmbits analitzats. En fem esment perquè el gruix d’informació disponible és rellevant i està en els nostres ajuntaments. Font: Diputació de Barcelona. Cercles de comparació

Una metodologia i un pla de treball exhaustius i rigorosos, i la incorporació d’indicadors relacionats amb les dimensions “Encàrrec polític/estratègic”; “Usuari/Client”; “Valors Organitzatius/RRHH” i “Dimensió Econòmica”, donen com a resultat un munt d’informació que, en aquest projecte, en gran part, sí que es transforma en coneixement.

Aquest quadre resum d’indicadors de Serveis Socials Bàsics de 2012, n’és una mostra.

Font: Diputació de Barcelona. Cercles de comparació

Vegeu el detall de tots els àmbits que es treballen a l’enllaç.

Els Cercles han aconseguit definir indicadors molt més elaborats que els indicadors bàsics habituals, i ho han fet analitzant la missió i funcions de cada àmbit de prestació de serveis, i val la pena destacar també l’interès i esforç de concreció de les variables dels indicadors per tal de fer homogènia la mesura de les mateixes de manera que la comparació entre els diferents ens pugui ser realment vàlida. A la Guia d’interpretació elaborada anualment es pot apreciar a què ens referim. En aquest altre enllaç, corresponent a la guia de 2012, veureu a partir de la pàgina 51 del document, el detall de cada fitxa de cadascun dels indicadors.

Com s’explica a la introducció de l’informe de resultats de l’any 2012 de l’Anàlisi de Serveis municipals mitjançant Indicadors de Gestió, el valor afegit que aporten els Cercles rau en la participació activa dels tècnics responsables dels serveis locals en els processos de definició i validació dels indicadors, l’anàlisi dels resultats obtinguts, la comparació entre els diferents municipis, la posada en marxa d’accions de millora i la transferència de coneixement. Coneixement a les mans dels responsables tècnics i polítics dels serveis analitzats.

La Diputació de Barcelona des de l’any 2009 publica l’informe Anàlisi Serveis Municipals i els Indicadors de Gestió dels Serveis Municipals (IGSM), sempre amb dades corresponents a les mitjanes del conjunt de participants. Recentment s’ha desenvolupat el Portal d’Indicadors econòmics i de Serveis Locals, un gran avenç per als usuaris. Podran accedir a les dades generals de tots els municipis del seu Cercle, a les dades pressupostàries del servei analitzat i a les dades comparatives d’altres serveis tots els gerents, responsables tècnics dels centres gestors de la Diputació de Barcelona (50-60 persones) i tècnics i responsables dels serveis municipals que participen en els Cercles (més de 550 persones).

Ens atrevim a apuntar que si bé la metodologia de treball dels Cercles per àmbits té molts avantatges no ajuda massa a donar coneixement de tota aquesta informació generada a la resta de la organització. Creiem que hi ha un gran desconeixement del gruix de dades disponibles de la mateixa entitat, fins i tot per part d’aquells serveis responsables de crear i mantenir el “sistema” d’informació municipal.

Entre els compromisos adquirits per part dels integrants dels Cercles hi ha el de permetre que la resta de participants puguin veure les dades facilitades alhora que es comprometen a no mostrar les dades a terceres persones. Això no obstant no impedeix que cada municipi pugui decidir fer pública la informació relativa al propi ens a través del seu portal de transparència o govern obert, donant a conèixer així la lloable tasca de la Diputació de Barcelona d’oferir a les entitats locals una eina adreçada a la millora de la gestió i el lloable treball realitzat per part dels ajuntaments.

També Jordi Sanz comenta a la ponència que en relació als programes hi ha moltes preguntes possibles però molt poques són rellevants. Estem generant informació per a respondre a les preguntes. Si aprenem a crear la teoria del programa, podrem fer preguntes ben formulades i potser evitar-ne algunes. Pot ser un bon consell per simplificar i evitar esforços, entre altres coses.

Maria Teresa Centelles i Farré Cap del Servei Processos Estratègics i Programació Ajuntament de Granollers