Causes de l'increment de l'atur. Plou sobre mullat.

En relació al conjunt de la Unió Europea, ha estat en el mercat laboral on la crisi econòmica ha tingut els seus efectes més alarmants al conjunt de l’Estat i també a Catalunya. Els factors explicatius d’aquesta major sensibilitat del mercat de treball espanyol i català davant la situació de crisi són diversos. Algunes de les causes més sovint esmentades per a explicar la pujada espectacular de l’atur que arrel de la crisi s’ha produït en el nostre país poden ser: l’elevada temporalitat, el pes desmesurat que adquirit pel sector de la construcció durant la bombolla immobiliària, la formació precària dels treballadors, un model productiu poc basat en la innovació, i potser, el factor que menys acord o consens ha generat fins el moment:  la manca de flexibilitat del mercat laboral.

El present post pretén únicament constatar algunes d’aquestes causalitats amb la informació disponible a nivell municipal, concretament per als municipis més grans de la província de Barcelona (els de més de 40.000 habitants). Concretament, entre l’augment de l’atur a nivell municipal i els dos primers factors esmentats: els nivells de temporalitat (obtinguda a partir d’una explotació de la Mostra contínua de vides laborals del 2007) i el pes adquirit pel sector de la construcció just abans o a l’inici de la crisi. En aquest sentit, prendrem finals de 2007 com a punt de partida en l’abast temporal de l’anàlisi, termini a partir del qual els efectes de la crisi van començar a fer-se més visibles en l’evolució de l’atur.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades disponibles a l’Hermes de la Diputació de Barcelona per a les dades d’atur i pes de la construcció. Elaboració pròpia a partir de l’explotació de la Mostra contínua de vides laborals del 2007, per a les dades de temporalitat (municipis de més de 40.000 habitants).

 

Posant en relació la variació de la taxa d’atur registrat en el període 2007-2011 i la proporció de treballadors temporals que hi havia a finals de 2007, podem veure a simple vista una correlació entre els valors.

A la vista del gràfic, sembla clara un correlació directa entre el nivell de temporalitat dels treballadors en el moment inicial de la crisi i l’increment de l’atur que varen experimentar aquests municipis durant els 4 anys següents. La correlació en qualsevol cas no és gaire elevada, ja que estaríem parlant d’un coeficient de 0,35.

El pes del sector de la construcció (mesurat en aquest cas com la proporció que representen el treballadors assalariats en el sector sobre el conjunt del municipi) pot ser un altre dels determinants per entendre l’increment de l’atur durant els darreres anys. En aquest sentit, mostrem el mateix gràfic de l’increment de l’atur registrat relacionat amb el pes de l’ocupació assalariada a la construcció (en llocs de treball) a finals de 2007.

En aquest cas, també es constata una correlació directa, si bé presenta encara un coeficient més moderat que en el cas anterior, concretament del 0,25. Val a dir que les dades relatives a treballadors residents al municipi, en comptes de llocs de treball, hagués pogut oferir possiblement un nivell de correlació major.

Potser conjuntament, el pes de la temporalitat i de la construcció, puguin donar una relació de causalitat que expliqui millor l’evolució de l’atur en els municipis durant la crisi. Val a dir que entre ambdós indicadors, temporalitat i pes de la construcció, la correlació trobada per als municipis analitzats, és menor, tot just per sobre del 0,20. Aplicant, doncs, una regressió lineal múltiple on la variable explicada és l’increment de la taxa atur registrat, i les variables explicatives, la temporalitat i el pes de la construcció en ocupació assalariada, arribem a un coeficient R2 de 0,42 (R2 ajustat de 0,35). Tot i no tractar-se tampoc d’un valor excessivament elevat, sí dóna mostra, conjuntament amb els altres estadístics calculats (estadístic F, Suma residual dels quadrats, estadístic t...), que l’evolució de l’atur registrat als municipis està condicionada sobretot per la temporalitat de la seva població ocupada (variable que surt en el model com a significativa), més que no pas pel pes de la construcció observat als municipis (no pot rebutjar-se que no sigui significativa).

En qualsevol cas, el model de regressió podria millorar la seva predicció, afegint variables sobre les altres causes esmentades a l’inici, la formació dels treballadors, innovació dins del sistema productiu... Resulta raonable pensar, però, que aquestes variables estarien no només afectant l’evolució futura de l’atur sinó que mantindrien una correlació important amb els nivell d’atur del quals ja partien els municipis.

De fet, el nivell predictiu del model augmenta substancialment quan s’afegeix com a variable explicativa la taxa d’atur registrat de la que partien els municipis a inicis de la crisi, a finals de 2007. En aquest cas s’arriba a un coeficient R2 del 0,74 (R2 ajustat de 0,70); força més elevat, per tant, i és aquesta darrera variable introduïda, la taxa d’atur registrat a 2007, l’única que presenta una clara significació estadística.

És a dir, els municipis que més han augmentat la seva taxa d’atur registrat durant els darrers 4 anys són els que ja partien d’una situació pitjor, amb un nivell d’atur registrat comparativament elevat ja anterior a la crisi. D’aquesta manera, les diferències entre les taxes d’atur registrat arrel de la crisi han tendit a ampliar-se. També en aquest cas, per tant, sembla ploure sobre mullat.

Jordi Arderiu Camarasa

Servei d'Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 4.5 (2 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp

Comentaris

Hola, un post rodó ! Sent conscients que potser el “% dels assalariats de la construcció” no està tant “lligat” al territori, municipalment parlant, heu provat amb el “% dels autònoms de la construcció” ? Tan sols és un apunt, excusa per felicitar-vos pel post.

No, no ho hem provat i tens raó, em sembla un bon suggeriment. Ho provarem a veure què passa.

Sí, tens raó, Roger, no calia tornar a posar la construcció i així hagués millorat l'R2 ajustada, no? Ho provem.

Jordi, article molt interessant! Un dubte; has provat de generar un model incloent la taxa d'atur registrat de 2007 i la taxa de temporalitat de 2007? T'ho pregunto perquè amb el primer model ja s'observa que el % d'assalariats a la construcció no és significatiu i potser no val la pena incloure aquesta segona variable.

Volem saber que en penses...