Càlcul de l'habitatge buit a Girona: una proposta metodològica (I)

Gerard, considerem buit sels locals on no hi ha empadronat ningu ni tampoc hi consta cap activitat econòmica. Els locals buits també els hi correspon pagar taxa d'escombraries encara que menor. Malgrat això, tenint en compte la realitat, ja fa un temps, vam fer algunes proves amb el rebut de l'aigua, aprofitant la bona sintonia que tenim a amb la companhia local, la Mina Pública Aigües de Terrassa. Tanmateix l'exercici no va ser del tot satisfactori, atès que la Mina no utilitza un fitxer de carrers igual al nostre i, per tant, no disposàvem d'una coincidència al 100% dels registres i dificultava la combinació automatizada.

Intento respondre les vostres qüestions. La base cadastral va servir inicialment per a la construcció del cens d’edificis i locals. Aquests edificis i locals van anar essent codificats, de manera que cadascún tingués el seu propi codi –i únic- .Aquests codis s’assignen automàticament a través del programa que utilitzem per gestionar la base d’edifics i locals. Igualment, cada edifici –i local- té la seva pròpia adreça (carrer i número en cas de l’edifici, i afegint-hi escala, pis i porta en cas dels locals). Així, amb una adreça i un codi únic, tenim censats tots els edificis i locals de la ciutat amb el seu us (habitate, local, aparcament, etc...). Aquest va ser l’inici del cens. A partir d’aquest moment l’element de geolocalització sempre ha estat l’adreça que –aprofito per respondre a en Gerard- es gestiona des d’un únic departament. La Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) és l’encarregada de l’assignació de noves adreces, que majoritàriament es fa bé a petició dels interessats, bé d’ofici a partir dels projectes de cada nova llicència d’obres que s’aprova. Els altres departaments de l’ajuntament en són usuaris i en cas de necessitar fer ús d’alguna adreça que fins ara no exisita, la sol.licita a la UMAT, que després de fer totes les comprovacions –si és el cas- l’assigna i incorpora a l’edifici/local que li correspon. Però no és possible, per exemple vincular res a una adreça que encara no existeixi. Aquesta és la clau; la base d’edificis i locals és la que serveix de guia per anar-hi vinculant qualsevol altre element que calgui, entre ells la referència cadastral, que ja no s’utilitza com a identificador únic. Es dir s’estableix una relació edifici (amb el seu codi i adreces) - resta de fets/aspectes vinculats a la gestió municipal que ho requereixin (cadastre, padró d’habitants, activitat, guals,...). En aquest sentit la relació cens d’edificis – base cadastral pot anar des de l’absoluta coincidencia: un edifici amb nombrosos locals i habitatges i una divisió horitzontal coincident, de manera que cada local del cens te una correspondència amb una referència unica (14 dígits), que correspon al càrrec; fins a l’edifici amb nombrosos locals i habitatges que té una unica referència cadastral per tot ja que no s’ha dividit horitzontalment. En aquest cas tots els locals estaran vinculats al mateix càrrec. En tots dos casos la vinculació és correcta, però la referència cadastral no ens confon. Evidentment el procés de depuració d’aquesta base és continu i en la mesura que s’hi van vinculant aspectes de la gestió municipal (incialment va ser el cadastre/ibi i el padró d’habitants, despres les obres, activitats, guals, ...) es van eliminant errors (tant del cens com de les bases de dades) ja que el propi programa de gestió unicament permet triar entre les adreces existents a l’hora de vincular-hi qualsevol informació, i només el departament encarregat en pot afegir de noves. Espero haver-vos aclarit els dubtes, encara que ho sembli, el procés no és massa complexe, però si que costa d’explicar pels molts aspectes que hi prenen part. (Josep, quan vinguis a Girona et farem una passejada pel cens d’edificis i locals ;)