L’Ajuntament de Granollers ha utilitzat les dades massives (big data) per estimar l’afluència de visitants al municipi de Granollers. Concretament, s’ha volgut monitorar quants visitants rep Granollers coincidint amb els esdeveniments de la Granollers Cup d’handbol, els grans premis de F1 i Moto GP i la Fira de l’Ascensió. Amb la intenció de contribuir al debat sobre l’aplicació del big data (dades massives) a ciutats mitjanes, a continuació expliquem la metodologia i els resultats de l’estudi fet a Granollers.
L’estudi big data Granollers ha analitzat la procedència dels visitants, diferenciant entre estatals i internacionals; ha caracteritzat els visitants estatals segons la seva edat i gènere; ha identificat els visitants procedents de municipis de Catalunya, de les províncies de la resta de l’Estat i dels països estrangers. La hipòtesi inicial de l’estudi ha estat que, si sabem d’on provenen els visitants i com són, és possible millorar els productes i serveis turístics oferts a la ciutat. A nivell pràctic, l’estudi ha servit per informar el Pla de Turisme de la ciutat i s’ha fet gràcies a l’aportació econòmica de la Diputació de Barcelona. Podeu descarregar-ne la presentació de les conclusions fent clic aquí.
La metodologia
El flux de dades tractat s’ha pogut aconseguir gràcies a un servei d’una empresa de telefonia mòbil amb posició dominant al mercat. Mitjançant la interacció del mòbil amb les antenes de telefonia de la xarxa, l’empresa operadora pot conèixer el comportament real de grups de persones i identificar-les. Per evitar esglais i complir la llei, les dades es venen anonimitzades i agregades. Aquesta agregació és una llàstima pels qui podrien explotar la matriu de dades i anar millorant les hipòtesis de treball una vegada i una altra.
Val la pena destacar alguns aspectes metodològicament rellevants per a l’estudi. D’una banda, s’ha considerat un període d’anàlisi de 5 setmanes de dades, repartides en dos períodes, que comprenen els esdeveniments citats a l’inici, però també una setmana normal per a la ciutat que ha servit com a control. De l’altra, s’ha eliminat els residents al municipi de Granollers. Per últim, si bé és cert que la mostra es restringeix als mòbils als quals l’operadora dóna cobertura en una determinada àrea, cal valorar que la mida de la mostra creix exponencialment si comparem amb enquestes tradicionals fetes amb tècnica CATI.
Els resultats ens mostren una ciutat completament oberta a l’exterior, que rep tant visitants de l’Estat com d’altres països. En primer lloc, l’estudi indica que un de cada tres visitants és de Madrid. En segon lloc, destaca que hi ha una forta relació amb l’Estat ja que es reben visitants de 25 províncies. En tercer lloc, destaca l’especial relació amb el llevant i el nord de la península ibèrica. En un altre sentit, quan ampliem el focus cap al visitant internacional, trobem que un 10% dels visitants a Granollers venen de l’estranger i un 45% dels estrangers són de França, Regne Unit i Alemanya.
Entre els instruments que aporta l’estudi per tal d’orientar la promoció de ciutat destaquen els mapes de calor de visitants a la ciutat, que identifiquen la procedència dels visitants a Granollers o els gràfics d’estada mitjana de nacionalitats visitants. En aquests destaca el centre històric com a zona més concorreguda.

Els resultats
Com sabem, a vegades, els estudis serveixen per confirmar amb dades el que s’intueix però no hi ha evidències per confirmar. No hi ha massa estudis que donin resultats realment diferents al que un esperes a priori. El big data (dades massives) no aporta diferències en aquest sentit. Quan tenim en compte que el municipi mitjà és la unitat d’anàlisi, la metodologia aporta en funció de la qualitat de les preguntes que ens hem fet prèviament: el que es percep al carrer moltes vegades permet constatar el mateix que la metodologia. En aquest sentit, cal apuntar que el tractament d’una ingent quantitat de dades no ha donat resultats sorprenents. A tall d’anècdota, podem explicar que alguns dels aspectes que podien semblar rellevants a forans, en realitat no ho són per a algú coneixedor de la ciutat. Per exemple, l’estranya afluència de visitants d’Almeria o Noruega en un determinat període de temps, coincideix amb el lloc d’origen de molts granollerins o la procedència d’equips femenins d’handbol al torneig d’estiu d’handbol de la Granollers Cup. Ara bé, el detall de la quantificació i el coneixement dels fluxos té un valor imponderable, ja que mai abans s’havia pogut quantificar i comparar amb exactitud esdeveniments de ciutat.
Per tal de millorar els resultats, es podrien proposar algunes mesures, com ara les possibilitats de concertació amb altres ciutats mitjanes per a l'elaboració d’estudis similars aplicant big data. Cal refinar també la preparació d'aquests estudis i per això cal compartir hipòtesis de treball a nivell tècnic. Actualment, a nivell tècnic, estem acostumats a fer preguntes que ens serveixin de tall dins la pròpia enquesta i creuar diferents variables. Ara bé, amb la metodologia emprada no ens ha estat sempre possible degut a l'agregació de dades que ha venut l'operadora. No s’ha pogut analitzar, a posteriori, quanta mobilitat es fa per motius laborals durant les setmanes tractades ni aïllar, per exemple, els treballadors del Circuit dels visitants. La importància de la forma de recollida i l’estructura de les dades és encara més important en aquesta metodologia, encara opaca per a tècnics inexperts. És per això que es recomanable que les clàusules en matèria de contractació i el seguiment d’aquest tipus de projectes siguin madurats per tots.
La teva valoració d'aquest article:
Comentaris
Gerard
15 març 2017
Molt interessant l'article. L
Volem saber que en penses...