Bateria d’indicadors

L’administració pública elabora multitud de programes i plans. El pla de seguretat, el de mobilitat, el d’inclusió social, el de turisme o el de suport a la industrialització són alguns exemples. Tots ells contenen, com a mínim, una diagnosi i una sèrie d’accions. Una diagnosi en un territori sobrediagnosticat com és l’àmbit local sembla redundant, però aquest no és el tema.

Sovint en les reunions d’elaboració d’algun d’aquests plans es determina, amb bon criteri, que per a fer un seguiment del tema tractat cal disposar de dades. Així doncs, caldrà incorporar una bateria d’indicadors que s’haurà d’omplir de dades. A partir d’aquí poden passar dues coses, o bé s’opta per la opció A o bé s’opta per l’opció B. Encara que s’opti per l’opció A, sempre sempre s’acaba acudint a l’opció B.

En les reunions per elaborar un pla sempre apareix algun motivat que s’envalenteix i, sense encomanar-se a ningú, assumeix la responsabilitat de definir els indicadors. Aquesta és l’opció A. Ell solet, en un sol dia de feina, estableix una fabulosa bateria d’indicadors. Omplir aquesta bateria amb dades serà figues d’un altre paner. El motivat presenta la seva lluent bateria d’indicadors en la reunió següent i tots els assistents, admirats, la beneeixen.

S’entra en la fase de transferir aquesta bateria a algú acostumat a remenar dades, normalment alguna tècnica de l’observatori que volta per la casa. Cal recordar que en això de les dades, l’artista no és qui estableix la bateria d’indicadors sinó que l’artista és qui l’omple. Establir una bateria d’indicadors és fàcil, fornir-la és difícil. Quedi dit que la bona bateria d’indicadors és aquella que s’omple de dades amb facilitat.

La tècnica de l’observatori, en veure la bateria d’indicadors consagrada pel consell de savis, es posa les mans al cap perquè constata que cap dels indicadors no es pot obtenir. Taxa d’atur juvenil per barris acostuma a aparèixer a totes les travesses de les bateries d’indicadors. La tècnica de l’observatori no diu que omplir de dades aquella maldestra bateria sigui difícil sinó que és impossible. Però és la bateria d’indicadors que s’ha aprovat a la reunió de savis, se li replica.

Es tendeix a confondre ‘informació existent’ amb ‘informació disponible’. I aquesta confusió és especialment cruel ja que les dades que existeixen però no estan disponibles abunden. No se sap ben bé perquè però és la informació existent però no disponible la que més atrau als neòfits de les dades. L’import de la casella 505 de l’impost de la renda i, per extensió, la suma de les caselles 505 de tots els habitants d’un municipi existeix, però no està a l’abast dels responsables dels observatoris locals. Aquest és un exemple entre molts de dada que existeix però no està disponible.

A la reunió següent es convida a la tècnica de l’observatori. Ella soleta enfront vint cavalls salvatges ha d’anunciar que la bateria d’indicadors que tant els havia seduït no va enlloc. Es dona pas a un encès debat ple de pedagogia per part de la tècnica de l’observatori. Després del debat s’acorda que aquesta tècnica, que tant en sap, sigui qui dissenyi la nova bateria d’indicadors i la farceixi de dades (opció B).

Que ningú no es pensi que l’opció B és un camí amb els marges plens de romaní i espígol. No. És un camí ple d’esbarzers. Quan el comitè de savis llegeix la nova i viable bateria d’indicadors per validar-la, sorgeix ràpid el primer comentari. M’agradava més l’altra bateria. Sant tornem-hi. L’ordre a la sala es restableix i algú assenyat recorda que la primera bateria d’indicadors era inviable. Es vol acceptar la proposta de la tècnica de l’observatori però algú de pes vol deixar la seva petjada.

I fa una intervenció solemne del mode: ‘Entenc que aquesta és la millor opció viable de bateria d’indicadors. L’accepto, però afegirem un indicador: la taxa d’atur juvenil per barris.’ Aplaudiments.

Mon Culleré (tiet de Laia Josa Culleré)

Responsable de l’Observatori de l’Ajuntament de Manresa