En el post d’aquesta setmana i el de la propera, volem presentar el projecte de construcció d’un atles de la mortalitat de Mataró pel període 2000-2009. L’atles s’ha d’entendre com una eina que ha de permetre una anàlisi dels patrons geogràfics de la mortalitat a nivell de secció censal, sexe i causa de mort dels residents a Mataró no empadronats en residències de gent gran. Les dades de defuncions que nodreixen l’atles procedeixen del Registre de Mortalitat de Catalunya (RMC) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Els antecedents que ajuden a comprendre perquè el Servei d’Estudis i Planificació (SEP) de l’Ajuntament de Mataró es proposa portar endavant un projecte com aquest fan referència a raons tan de caràcter intern com extern. A nivell intern, des de fa alguns anys, el SEP ha realitzat diferents anàlisis agregades de la mortalitat pel conjunt de la ciutat a partir de les dades facilitades pel RMC. La metodologia d’explotació de les dades segueix la dels informes que anualment publica el RMC pel conjunt de Catalunya, les comarques i les Regions Sanitàries. Entre els temes que s’analitzen estan la mortalitat general, la mortalitat per causes (gran agrupació per 20 grups i 73 causes individuals seguint la classificació internacional de malalties (CIM10). Les comparacions dels patrons de mortalitat amb Catalunya es fan d’acord amb mètodes d’estandardització directa (“població tipus”) o indirecta (“taxes tipus”) segons sigui el cas, mortalitat evitable (prematura) segons llista del RMC i en base a la llista de consens, anys potencials de vida perduts, mortalitat infantil. La possibilitat de comptar amb un registre més acurat de la mortalitat perinatal (<7 dies + nascuts morts) i neonatal (<28 dies) permet ajustar de forma més precisa les estimacions que fem de l’esperança de vida en períodes de cinc anys dins de cada Estudi anual de la Població de Mataró.
A nivell extern, cal apuntar l’emergència de diferents experiències d’atles de mortalitat locals en àrees petites a nivell municipal i de comunitat autònoma, essent en el context espanyol, el referent teòric i metodològic de tots ells el projecte MEDEA (mortalidad en áreas pequeñas españolas y desigualdades socio-económicas y ambientales). Aquest és un projecte que ha implicat a deu equips universitaris de recerca en l’estudi de les desigualtats en la mortalitat en diferents ciutats espanyoles en el període 1996-2003, posant en relació la desigualtat de salut amb altres desigualtats socioeconòmiques. Es tracta del primer estudi que pren la secció censal com unitat socio-territorial bàsica d’anàlisi i que fa servir mètodes estadístics que tenen en compte l’estructura geogràfica de la ciutat objecte de l’anàlisi. Les exigències d’aquest tipus d’anàlisi permeten entendre perquè la seva aparició i consolidació ha estat paral·lela a l’extensió dels sistemes d’informació geogràfica (SIG) i a la major potència dels sistemes informàtics.
L’aposta del SEP és veure fins a quin punt és possible replicar els plantejaments teòrics i la metodologia d’anàlisi en una ciutat de grandària inferior a les del projecte MEDEA, com és el cas de Mataró, i veure quines són les principals dificultats a què cal enfrontar-se en un projecte d’aquest tipus. Conscients de les nostres limitacions, hem dirigit els nostres esforços a esbrinar els patrons geogràfics d’algunes causes de mortalitat però no hem entrat en l’elaboració i menys encara en la combinació dels indicadors de mortalitat i dels de privació espacial, qüestió aquesta que en canvi és central en el projecte MEDEA (Atlas de mortalidad en ciudades de España 1996-2003) i en els atles de major abast sorgits a partir d’aquell projecte.
L’enfocament tradicional d’aquests atles ha estat la representació de les raons de mortalitat estandarditzada (RME). Aquesta és la raó entre la mortalitat observada i la mortalitat esperada si el risc per a cada grup d’edat fos el mateix que en certa població de referència. Aquesta raó és un estimador del risc relatiu (RR) d’una àrea en relació amb el del grup considerat de referència. En el cas de Mataró, les taxes tipus de referència per fer l’estandardització són les de Catalunya de l’any 2005 per sexe, trams d’edat i causa de mortalitat. Prenem aquest any per trobar-se en el mig del període objecte d’estudi 2000-2009.
No obstant això, l’ús directe de les RME presenta un problema: depenen en gran mesura de la grandària poblacional de l’àrea d’estudi; de manera que àrees amb poca població mostren fortes oscil·lacions dels paràmetres de mortalitat estimats; fenomen aquest que ocorre amb major freqüència quan les seccions censals sobre les quals s’obtenen aquestes taxes són petites, fent que les nostres interpretacions del patró geogràfic puguin ser errònies. Això és el que explica perquè en aquest tipus d’estudis s’empren mètodes bayesians de suavització espacial que permeten eliminar o mitigar l’efecte distorsionador de les fluctuacions aleatòries. Cal recordar que l’essència dels enfocaments bayesians, a diferència dels mètodes estadístics tradicionals, és que no es limiten a la informació empíricament conseguida sinó que la combinen amb els criteris que posseeixi a priori l’investigador/a. D’aquesta integració s’obté una visió a posteriori que constitueix la base de les inferències següents.
En aquest post s'han presentat algunes nocions i bases utilitzades per a la construcció d'un atles de mortalitat a nivell local. En el post de la setmana vinent s'explicarà el procés administratiu i estadístic inicial per al cas concret de Mataró.
Xavier Posada Arribas
Servei d’Estudis i Planficació Ajuntament de Mataró
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari