Canvi de cicle?

En els últims anys, i molt especialment d’ençà la crisi econòmica de 2008, les xarxes socials han potenciat que molts “experts” tinguin un altaveu on poder fer els seus vaticinis, amb sort desigual. Tant és si els seus vaticinis son encertats o no, ja que molt sovint es troben amplificats (en forma de “likes” i “retuits”, “engagement” en definitiva) per totes aquelles persones que recolzen o simpatitzen amb les seves idees. Economia, política, medi ambient o esport en serien els exemples més habituals (com no recordar aquell periodista que vaticinava la fi de cicle del Barça de Guardiola el mes d’octubre de 2009, per exemple).

En aquest blog no ens hem caracteritzat, justament, per fer d’endevinadors del futur, sinó per mostrar la realitat de forma objectiva i apuntar possibles tendències que es puguin donar, sempre recolzades amb dades. Per exemple, observant les dades dels últims mesos de l’atur registrat, un es pregunta si estem davant un canvi de tendència en la seva evolució.

Les dades d’atur registrat del mes de setembre van mostrar, per primer cop des de la pandèmia, un repunt interanual (pel conjunt de municipis del Perfil de la Ciutat, a nivell català és el segon mes consecutiu). De fet, si no tenim en compte la pandèmia (per la seva excepcionalitat), caldria anar fins l’any 2013, encara amb els efectes devastadors de la crisi de 2008, per veure un augment interanual de l’atur registrat. Certament, és massa aviat per poder concloure que hi ha un canvi de tendència de l’evolució de l’atur registrat (caldrà alguns mesos més), però ja fa temps que s’observa un “aplanament” en l’evolució anual de l’atur que podria estar assenyalant un cert esgotament del descens de l’atur arreu.

Una de les explicacions que apunten a aquest augment de l’atur és el procés regularització extraordinària de persones migrants el mes d’abril d’enguany. Al regularitzar la seva situació, moltes d’aquestes persones s’incorporen al mercat laboral i passen a computar en les diferents situacions d’activitat (ocupat o aturat). Les dades pel conjunt de l’Estat apunten que la majoria de persones que han dut a terme aquest procés de regularització se situa entre els 16 i els 64 anys (un 87% del total de sol·licitants). I més concretament, les persones d’entre 25 i 44 (més de la meitat dels sol·licitants). De fet, les persones d’entre 25 i 44 anys son les que registren un  major increment de l’atur en els mesos que s’ha dut a terme aquest procés de regularització (13.756 persones a Catalunya entre els mesos de juny i agost). Per tant, semblaria que aquesta podria ser una explicació.

Un altre plantejament és si hem “tocat terra” en la xifra d’aturats. Aquesta pregunta ja era pertinent just abans de l’esclat de la pandèmia (es pot veure en el gràfic que acompanya aquest article), però la COVID va posposar la resposta a aquesta pregunta. Sis anys i mig després, arriba el moment de fer-nos-la novament, més enllà de si el procés de regularització en pot ser el causant (en part o total).  Arribats a aquest punt, un pot fer d’endevinador i predir que passarà a partir d’ara o bé, de forma assenyada, esperar els propers mesos per veure quina és la tendència que segueix. Segurament, la segona opció té menys seguidors (i menys en els temps que corren).

Observatori de l’Economia Local de Sabadell