Regla 3-30-300

Nou mètode de mesurar el verd urbà per incrementar la sostenibilitat i el benestar de la ciutadania.

Davant de la importància que està  tenint el verd urbà a les nostres ciutat com a solucions per combatre les pujades de les temperatures amb períodes de calor extrema; han sorgit diferents iniciatives per cercar fórmules empíriques per enverdir amb urgència les nostres ciutats. Una de les més conegudes és la regla 3-30-300, construïda pel director de l’Institut de Solucions Basades en la Natura i Director del Mestratge de Lideratge en Silvicultura Urbana de la Universitat de Columbia Britànica, en Cecil Konijnendijk van den Bosch. Aquesta regla té l’objectiu d’impulsar als Governs Locals a plantar més arbres i elements naturals al conjunt dels barris de les seves ciutats.

Aquesta regla 3-30-300 promou boscos urbans i d’altres elements naturals per a que formin part dels nostres entorns urbans ciutats pels beneficis per a la salut i benestar de la ciutadania. Bàsicament, aquesta la fórmula que té tres apartats:

• *Veure 3 arbres des de casa, preferiblement arbres autòctons i de mida raonable.
• * tenir el 30% o més de la superfície del nostre barri o entorn amb coberta d’arbrat
• *viure a no més de 300 metres d’un parc o espai verd.

Aquesta regla estudiada a 862 ciutats europees de més de 50.000 habitants de 27 països europeus, va donar molts dades i anàlisis de resultats per a cada indicador, però les valoracions globals per a cada indicador principal són:

• 46,7%  de la població podia veure al menys tres arbres des de casa.
• 28% de les persones resideix a entorns amb 30% de cobertura d’arbrat
• 57% dels veïnes i de les veïnes resideixen a menys de 300 metres de zones verdes.
• només el 15% de la població viu complint els tres indicadors
• el 21% de la població no complia cap dels tres criteris
• el 56% de la població resideix a àrees on només es compleix una de les condicions. 

Afegir que les diferències entre les poblacions europees del nord i del sud són àmplies, fonamentalment per la climatologia.  Es pot consultar el conjunt de l’estudi i els seus mapes a: Assessing European cities with the 3-30-300 rule underscores the need for enhanced urban greening efforts | Nature Communications  s41467-026-71523-8.pdf . Diferents valoracions, posteriors a l’anàlisi dels resultats, apunten la necessitat d’incorporar als tres paràmetres quantitatius nous elements com la qualitat i biodiversitat dels espais verds i quin ús i freqüència que en fan la ciutadania.  Aquesta regla l’impulsen institucions públiques, associacions de professionals (com AEPJP -Associació espanyola de parcs i jardins públics- ¿Qué es la regla 3-30-300? | AEPJP , FEDENATUR--Federació Europea d'Espais Naturals i Rurals Metropolitans i Periurbans) o entitats com Green Peace Regla 3-30-300 |Greenpeace España

A nivell català, aquests tres paràmetres han estat analitzat amb profunditat a través d’un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) als barris barcelonins. Vivir en zonas más verdes se asocia con una mejor salud mental y menor consumo de medicamentos - ISGLOBAL Les seves conclusions es que l’assoliment dels paràmetres faciliten una millor salut mental, i una reducció de la contaminació de l’aire i el soroll i descens de les altes temperatures. Planificación urbana, medio ambiente y salud - ISGLOBAL

 

En aquest marc de treball per renaturaltzar les ciutat, Europa marca unes directrius  clares com la Llei de restauració de la natura, aprovada al juny de 2023 i que al 2026 harua d'estar plenament operativa. En aquest àmbit s'inclou el Reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre la restauració de la natura (22/06/2022), que estableix un conjunt d'elements de lluita pel canvi climàtic i preservar la biodiversitat, incorporant ciutats i àrees metropolitanes, per sumar-se a la protecció d'espaais naturals i rurals, (Els espais naturals periurbans en el context de les polítiques europees de restauració de la natura | Diari de Sabadell)

1. Els estats membres vetllaran perquè no es produeixi una pèrdua neta d’espai verd urbà ni de coberta arbòria urbana d’aquí a 2030, en comparació amb 2021, a totes les ciutats, municipis i zones suburbanes.
2. Els estats membres garantiran un augment de la superfície total nacional de l’espai verd urbà a les ciutats, municipis i zones suburbanes que es corresponguin com a mínim amb el 3% de la superfície total que ocupaven les ciutats, municipis i zones suburbanes el 2021, d’aquí a 2040, i com a mínim amb el 5% d’aquí a 2050. A més, els estats membres garantiran:
   1. Un mínim del 10% de coberta arbòria urbana a totes les ciutats, municipis i zones suburbanes d’aquí a 2050.
   2. Un augment net de l’espai verd urbà integrat en infraestructures i edificis existents i nous, realitzant, si és necessari, reformes i rehabilitacions a totes les ciutats, municipis i zones suburbanes.

En aquest marc de treball pel benestar de les persones, totes les  ciutats de Perfil de Ciutat avancen en la millora els espais verds urbans i redistribuint les infraestructures verdes pel conjunt de la ciutat; atès els beneficis de major esperança de vida, menys problemes de salut i més benestar que proporcionen els espais i elements verds. Aquest creixent compromís amb la renaturalització dels espais urbans a través de la conservació dels seus elements naturals i parcs, han fet programes o accions vinculades amb la renaturalització i més verd urbà per assolir el objectius de millorar la salut de la població, com aquestes:

• Badalona té un Atles de Sostenibilitat Urbana de la ciutat per donar resposta a l’impacte del canvi climàtic sobre la qualitat de vida i la salut de les persones. Aquest atles és la base per fer front als reptes ambientals del segle XXI com són les illes de calor, la cobertura vegetal, la contaminació lumínica, ... Atles de Sostenibilitat Urbana - Ajuntament de Badalona

• A Barberà del Vallès s’ha emprat la regla neerlandesa per avaluar les àrees verdes de la ciutat i els seus entorns, i programar un conjunt d’accions orientades a millorar la salut i el benestar dels seus habitants. L’estudi conclou com els barris amb una renda per càpita més alta tenen una major compliment dels tres paràmetres, especialment el de cobertura d’arbrat pel major nombre d’arbres a espais privats. https://ddd.uab.cat/record/282895

• Cerdanyola del Vallès impulsa d’un Fons FEDER per fer un Pla d’actuació integral “connectant els barris a través de la regeneració urbana, econòmica i ambiental”; on la millora dels espais verds i el medi ambient, està entre els objectius principals. Amb un projecte  per enllaçar la xarxa verda de la ciutat. Pla d'Actuació Integral 'Connectant els barris de Cerdanyola a través de la regeneració urbana, econòmica i ambiental' | Cerdanyola del Vallès

• Des de  Granollers s’ha editat una Guia de recursos per a una ciutat més verda i amb oportunitats per a tothom. up2030guiarecursos_interactiu_baixa.pdf amb una anàlisi dels factors climàtics de cada barri, de les capacitats climàtiques dels seus edificis i sumar la promoció del comerç local i dels espais verds.

• ·A Mataró, en el marc del programa Re-Natura per millora el teixit verd per mitigar el canvi climàtic i adapta els espais urbans amb la regla 3-30-300, tenen el Pla Director de la Infraestructura Verda de Mataró.  L’Ajuntament  preveu diferents actuacions per recuperar, millorar i adaptar a nous usos les rieres, zones verdes i patis escolars de la ciutat. Aquest treball està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, amb l’estratègia Mataró pel Clima i el Pla d’acció per l’energia sostenible i el clima. Re-Natura - Ajuntament de Mataró

• ·Manresa amb la seva Oficina del Canvi Climàtic està impulsant l’elaboració del Pla d’acció per a l’energia  i el clima. Important la seva anella verda  que vincula espais naturals i l’acció comunitària amb el Pla de Desenvolupament comunitari per fer més sostenibles  els barris i millorar la qualitat de vida dels veïns i de les veïnes. Documentació ambiental de plans i projectes - Ajuntament de Manresa

• A Mollet del Vallès, ciutat que té un compromís de transformació mediambiental important. Esforç molletà destacat per la Comissió Europea a la primera edició de ciutats mitjanes a l’any 2015, amb el reconeixement Capital Europera Geen Leaf per a ciutat mitjanes, conjuntament amb la portuguesa ciutat de Torres Vedras. A l’any 2025 aquest reconeixement l’ha aconseguit la ciutat de Viladecans. Recentment, al plenari molletà, maig de 2026, es va aprovar el nou Pla d’Infraestructura Verda Urbana i Biodiversistat. Aquest pla està orientat a ampliar i millorar els sistema d’espais verds per ser una ciutat més saludable i resilent davant el canvi climàtic; i incorpora l’indicador internacional de salut urbana 3-30-300, que ja ha estat aplicat a tots els barris de la ciutat i en el conjunt dels seus indicadors. El punt de partida són les actuals 80 hectàrees de zones verdes i els 15.000 arbres plantats a la zona urbana. Mollet aprova el Pla d’Infraestructura Verda per consolidar una ciutat més saludable, connectada i resilient - Ajuntament de Mollet Cada espai i edifici de la ciutat té aplicada la regla 3-30-300 i les actuacions locals estan orientades a anar aconseguint que el conjunt de zones puguin millorar i assolir els tres indicadors a través d’un extens pla municipal d’actuacions.

• La ubicació de El Prat de Llobregat, amb grans infraestructures per la mobiltat internacional, convivint amb elements nataurals, com el el tram final del riu Llobreagt, i espais rural; fa complexe el treball en aquest àmbit. Aquesta complexitat l'aborda des de difernts línies de treball, Ciutat i Territori com la Taula pel Clima de El Prat de LLobregat és una bona iniciativa per implicar a la ciutadania  per lluitar des de la ciutadania contra el canvi climàtic.; o el Mapa de biodiversitat, l'arbrat i verd urbà;

• El programa municipal Sabadell Respira va aprovar fa un any, el projecte de plantar més d’un miler d’arbres i de 3500 planes arbustives, principalment als parcs i places de la ciutat. Es vol densificar els boscos urbans, crear-ne de nous per millorar la qualitat ambiental i afavorir el benestar de viure a la  ciutat. Més d’un miler d’arbres per fer créixer els boscos urbans de Sabadell. Cal sumar la iniciativa d’entitats ecologistes que també aborden les preocupacions pel canvi climàtic amb la necessitat de reverdir la ciutat per reduir la contaminació ambiental. https://adenc.cat/wp-content/uploads/2024/09/PROJECTE-REVERDIM-LA-CIUTAT-Sabadell-Respira-2024.pdf

• El Pla Director de l’Arbrat Viari de Sant Feliu de Llobregat per aportar els màxims beneficis socials i ambientals; i  amb la capacitat d’adaptar-se als canvis. ambiental, social saludable i paisatgístic. Pla Director de l'arbrat viari

• A la ciutat de Santa Coloma de Gramenet el programa Millorem el nostre barri compte amb un conjunt d’actuacions i un pla d’inversions als diferents districtes de la ciutat.  Especialment centrat en mobilitat, accessibilitat i  neteja viària.  Accions als barris: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. A més, d’una cura per la biodiversitat de les dues grans àrees naturals de la ciutat: Serralada de Marina i riu Besós. Medi Ambient: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet 

• Terrassa és una ciutat que està impulsant decididament la renaturalització de les rieres urbanes (rieres del Palau, de les Arenes, i de Rubí) Pla estratègic de Rieres - Ajuntament de Terrassa L’objectiu principal és millorar la qualitat ambiental i amb la transformació en infraestructures verdes que connectin barris i esdevinguin espais vertebradors de la ciutat.

• L’Ajuntament de Vic planifica els espais a través del Pla Director del Verd Urbà. Una eina que vol conèixer i gestionar l’arbrat i els espais verds, per adaptar-se al canvi climàtic i avançar en la ciutat saludable, sostenible que millori la qualitat de vida. Pla Director del Verd urbà - Ajuntament de Vic

• L’Ajuntament de Viladecans té el projecte Pla3-30-300 per ser una ciutat més saludable, resilent i sostenible amb la renaturalització urbana amb objectius ambiental, social i de salut pública. A aquesta regla suma el reptes propis dels entorns urbans com l’efecte illa de calor, la contaminació atmosfèric i acústica, la pèrdua de biodiversitat i els impactes dels canvi climàtic. https://www.diba.cat/ca/web/regeneracio-urbana/-/viu-verd-pla-3-30-300. Sumar  l’impuls de ser la capital Green Leaf 2025–reconeixement de la Comissió Europea pel seu compromís mediambiental de ciutats entre 20.000 i 100.000 habitants, conjuntament amb la ciutat italiana de Treviso per a les ciutats de 20.000 a 100.000 habitants; impulsa un pla a llarg termini per aplicar la norma del professor Cecil Konijnendijk, pels seus efectes positius per la salut física i mentals dels veïns i de les veïnes. En xifres, entre altres accions, la ciutat preveu  sumar 10.000 arbres més als 20.000 arbres que ja en té plantats; actuacions que comportaran una important transformació urbana. https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20250912/11050739/viladecans-planea-vecino-vea-tres-arboles-puerta.html

Durant els propers anys, amb ciutats europees que ens fan de fars i marcant les estratègies per la transformació verda de les ciutats,  es sumarà a la sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic cada vegada més factors d’intervenció urbanística cap a la renaturalització de les ciutats. L’augment del verd urbà i la millora de la quantitat i de la qualitat dels seus ecosistemes ja està a les agendes municipals.  Els municipis volen millorar i preservar la salut i el benestar dels veïns i de les veïnes. al seu dia a dia i des  dels seus entorns més propers.