Vulnerabilitat urbana: un fenomen multidimensional al qual ens apropem de forma fragmentada

Paisaje Transversal

Mesurem els barris vulnerables amb desenes d’indicadors, però hi intervenim des de polítiques i projectes urbans sectorials i gairebé mai tornem a mesurar què ha passat cinc anys després.

Què entenem per vulnerabilitat?

Fa pocs dies s’ha tancat la segona convocatòria del Fons de recuperació urbana, ambiental i social de barris i viles (Llei 11/2022, desplegada pel Decret 163/2025). Desenes d’ajuntaments de Catalunya hi han presentat àrees d’atenció especial i propostes de millorament urbà per reduir-ne les desigualtats.

Municipis que van presentar sol·licituts de subvenció a la convocatòria de Pla de Barris 2025

Font: Generalitat de Catalunya.

Cada convocatòria obliga els municipis a fer un exercici poc habitual: posar xifres a la vulnerabilitat i entendre quin tipus de problemàtiques pateixen els seus barris. Perquè, què estem mesurant realment quan diem vulnerabilitat?

La vulnerabilitat és una trajectòria que genera un risc de desavantatge acumulatiu i localitzat, no és un estat consumat ni una fotografia fixa. Per exemple, la baixa qualitat d’un habitatge genera vulnerabilitat respecte a una onada de calor perquè les persones que hi viuen hauran d’invertir més o posar més recursos per generar-hi condicions d’habitabilitat i confort. Si a més, aquestes persones estan en situació de pobresa, la vulnerabilitat augmenta, ja que serà més difícil per elles mateixes assegurar aquestes condicions de confort tèrmic i patiran més les conseqüències de l’episodi de calor. La vulnerabilitat és una situació de risc, no un estat consumat; per això és un objecte legítim de política preventiva.

La vulnerabilitat es mesura des de diverses dimensions, incloent-hi la dimensió sociodemogràfica (envelliment, taxa de dependència), socioeconòmica (renda, atur), residencial (antiguitat del parc edificat, eficiència energètica), ambiental (accés a zones verdes, qualitat de l’aire) o relacional i simbòlica (accés a xarxes de suport, estigma territorial).

Quan parlem de barris vulnerables, hi ha algunes tipologies recurrents: centres històrics buidats i envellits; polígons d’habitatge dels anys 50–70 amb importants dèficits; barris d’autoconstrucció o perifèries de creixement ràpid amb dèficits urbans. Aquestes zones de la ciutat són molt sovint la llar de gent amb pocs recursos. La desigualtat urbana no és un accident: és el sediment de decisions de planejament, d’inversió i de mercat. El codi postal prediu esperança de vida, resultats educatius o l’exposició a la calor. És per això que la reducció de la vulnerabilitat està connectada amb la justícia social i, per tant, intenta garantir que l’origen residencial no determini les oportunitats vitals.

Instruments sectorials per a un fenomen multidimensional

Tot i que la vulnerabilitat està reconeguda com a problema multidimensional, molt sovint hi despleguem instruments sectorials, des del planejament o des de la regeneració i rehabilitació urbanes, amb processos socials que vetllen per l’adequada implementació de les intervencions (comunicació, mediació de conflictes, consens veïnal per a les obres, gestió del reallotjament). Encara que les darreres dècades aquest plantejament està canviant i molts programes, fonts de finançament o intervencions disposen d’una perspectiva més integral, amb programes complementaris d’ocupació, educació o convivència comunitària, ens costa mesurar si realment aquestes intervencions assoleixen la reducció de la vulnerabilitat per a la qual estan pensades.

D’una banda, entenem millor com treballar els indicadors de seguiment i no pas els d’impacte. És més fàcil saber com ha canviat el certificat d’eficiència energètica o quanta gent ha participat d’una formació, que l’increment de la resiliència que han generat aquestes intervencions. D’altra banda, entendre les causes de les vulnerabilitats socioeconòmiques requereix també una anàlisi multidimensional. L’accés a feina, les condicions de partida de l’habitatge o les xarxes de suport d’una persona influeixen en la vulnerabilitat a l’exposició a la calor extrema, però és molt difícil saber quina és la causa amb més pes o si millorar-ne una pot generar un efecte positiu en les altres. Projectes i programes amb la intenció de reduir la vulnerabilitat urbana assumeixen molt sovint que treballar sobre la situació física ajuda a millorar altres dimensions. És difícil comprovar que sigui la millor forma de fer-ho, però és fàcil veure i comunicar la transformació física d’un barri o un municipi.

Índex Socioeconòmic Territorial per municipis a Catalunya, 2022.

Font: Idescat, https://www.idescat.cat/novetats/?id=5323

Una G d’un certificat d’eficiència energètica que passa a C acredita una millora de la demanda teòrica de l’habitatge en condicions estàndard d’ús. Però, la llar ha reduït la factura?, o ha passat a escalfar-se a una temperatura digna mantenint la despesa (el rebot de confort, que és un èxit social invisible per a l’indicador)? Ha millorat la salut respiratòria a l’hivern? Ha caigut la morositat de subministraments? Qui viu a l’habitatge cinc anys després?, la mateixa llar o una altra que pot pagar la renda actualitzada?

Per poder mesurar l’impacte hem de definir una línia de base, un perímetre i unes fonts de dades, distingir entre indicadors estructurals (que no canviaran amb la intervenció: risc fluvial, temperatura mitjana) i indicadors reversibles (eficiència energètica, renda relativa), tenir en compte riscos de desplaçament induïts per la mateixa inversió o combinar la mesura quantitativa amb evidència qualitativa des del territori (per això les oficines de barri). I, no obstant això, hem d’assumir el problema o pecat original: sense grup de comparació, un barri que millora menys que la mitjana pot haver estat un èxit o un que millora molt pot haver-ho fet per substitució de població.

Un context interessant

No obstant totes les dificultats per orientar les estratègies i projectes de reducció de la vulnerabilitat, les darreres dècades hem viscut alguns canvis positius en les polítiques de reducció de la vulnerabilitat urbana.

• L’enfocament dels programes de regeneració urbana com ara el Pla de Barris i Viles de Catalunya, o altres programes de l’Estat[1], incorporen la multidimensionalitat de la vulnerabilitat i promouen intervencions integrals amb components socials, físics i mediambientals, entre d’altres.
• Projectes de regeneració i rehabilitació cada cop més inclouen la implementació de models de governança compartida, amb un acompanyament d’oficines de barri que va més enllà de la vida del projecte i són més capaços d’entendre les causes i dimensions de la vulnerabilitat, com també les conseqüències previsibles dels projectes.
• L’existència de diversitat d’eines i bases de dades multisectorials permet analitzar la vulnerabilitat urbana des de diferents components. Hi ha plataformes específiques a escala estatal, com ara Urban3R, o plataformes més genèriques que condensen dades de diferents territoris com ara l’hipermapa de la Generalitat de Catalunya, el visor geo.euskadi o el visor de cartografia de la Generalitat Valenciana, entre molts d’altres.
• L’increment d’inversions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en projectes de regeneració i rehabilitació generen molts casos i dades a analitzar per estudiar-ne l’impacte, o el Pla de Barris i Viles genera un marc comparatiu entre municipis catalans molt interessant per estudiar els aspectes que tenen més impacte en la reducció de la vulnerabilitat.

Oficina local del Pla de Barris i Viles a Manresa.

Font: Ajuntament de Manresa. https://web.manresa.cat/web/menu/19125-oficina-local-del-pla-de-barris