La inversió del SOC als municipis d'El Perfil de la Ciutat

S’inverteix més allà on es registra un nombre més elevat d’aturats? 

A l’hora d’analitzar els fons públics per combatre l'atur, la lògica ens duu a concloure que el finançament hauria de registrar una correlació amb el nombre de persones aturades: allà on hi ha més desocupació, s’hi haurien d’injectar més recursos. Però la realitat de la gestió pública és molt més complexa. El disseny i l'execució de les polítiques públiques d'ocupació requereixen un exercici constant d'avaluació per garantir que la distribució dels recursos econòmics respongui a criteris d'eficiència i equitat territorial. Allà on s’inverteix més és on realment es registra un nombre més elevat d’aturats? 

 

 

Aquest article analitzar la inversió dels fons del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC) l'any 2025 als municipis de la xarxa El Perfil de la Ciutat en relació amb la mitjana anual de persones desocupades. L’anàlisi s’ha realitzat a partir de l’eina Explorador territorial, que permet a partir de la consulta per municipi determinar si el finançament de les polítiques públiques d’ocupació manté una proporcionalitat directa amb les necessitats estructurals de cada mercat de treball. 

Primeres divergències

L’anàlisi preliminar de les dades ja ens avança diferències notables entre els municipis estudiats, tant en el nombre mitjà de persones registrades a l’atur com en la captació de fons públics. 

Per una banda, durant l’any 2025, el municipi de la xarxa amb la mitjana de persones aturades més elevada fou Badalona amb 11.689 persones seguida de prop per Terrassa (11.592) i Sabadell (10.712). En el cantó oposat, Barberà del Vallès va ser la ciutat amb menys desocupats, registrant una mitjana de 1.344 persones. En canvi la inversió del SOC, pel que fa a la injecció de recursos econòmics, no va correspondre a aquest rànquing, si bé Terrassa va liderar el finançament en termes absoluts amb un total de 16.937.042,67€, essent la segona ciutat amb una mitjana més alta d’aturats registrats, Badalona i Sabadell van caure a la setena i cinquena posició respectivament. Mataró (13.690.161,73€) i Santa Coloma de Gramenet (13.553.056,49€) van posicionar-se com la segona i tercera ciutat amb més inversió del SOC. Per contra, el municipi amb menor captació de fons va ser Barberà del Vallès, amb 1.209.035,61€.

Tot i això, per fer una diagnosi fidedigna és necessari analitzar la situació en clau relativa, calculant quants diners es reben realment per cada persona desocupada.

Finançament per persona a l’atur

Una vegada calculada la ràtio d’inversió per mitjana d’aturats, comprovem de forma directa que no existeix una relació lineal ni proporcional entre el volum de l’atur i els recursos rebuts. Així, la primera conclusió a la qual arribem és que tenir més persones registrades a l’atur no equival, ni de bon tros, a rebre més recursos per executar polítiques actives d’ocupació.

L’anàlisi ens permet destacar un seguit de desviaments notables. En primer lloc, el lideratge de Granollers; tot i tenir un volum d’aturats moderat (2.863 persones aturades de mitjana), és la ciutat que millor optimitza la captació de fons en termes relatius, assolint una ràtio de 3.705,49 € per aturat. Així mateix, no seria l’únic municipi que aconsegueix una alta eficiència, les ciutats de Manresa i Vic destaquen també per registrar un finançament relatiu molt elevat amb 2.907,09 € i 2.898,68 € per persona desocupada, respectivament.

 

 

Tot i això, el dèficit relatiu es concentra en algunes de les grans ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El cas més paradigmàtic el trobem a Badalona. Malgrat ser el municipi amb la xifra mitjana d’aturats més alta  (11.689), té la ràtio de finançament més baixa: tot just uns 648,32 € per aturat registrat. Aquest context no és únic, Sabadell experimenta una situació similar, amb una mitjana de 1.131,16 € per aturat registrat. Finalment, Terrassa, que abans destacàvem com la líder en inversió absoluta, s’acaba situant a la franja mitjana amb 1.461,10 € per aturat. De fet, aquest municipi marca precisament el límit a partir del qual la inversió per aturat mitjà queda per sota de la mitjana dels municipis del Perfil de la Ciutat, que se situa en els 1.610,39 €. 

Aquesta dispersió de dades demostra que el finançament del SOC no es distribueix mitjançant una fórmula vinculada exclusivament a l'atur municipal. Altres factors, com l'estratègia o l’àmbit de subvenció sol·licitada, la capacitat tècnica dels ajuntaments per concórrer a programes competitius o els perfils específics de l'atur vinculat a cada territori, acaben decantant la balança.

 

 

Inversió per àmbit

El SOC organitza la seva inversió al territori en programes agrupats en cinc grans àmbits: foment de l’ocupació, desenvolupament econòmic local, formació professional per a l’ocupació, orientació professional i mobilitat laboral.

En aquest sentit, la inversió per aturat registrat varia d’un àmbit a un altre. Destaquen dos àmbits amb major inversió per aturat registrat: formació professional per a l’ocupació i foment de l’ocupació, amb una mitjana als municipis de la xarxa de 698,09€ i 658,83€ respectivament.

El municipi de Granollers és qui rep més recursos destinats a formació professional  per a l’ocupació (1.744,80€ per aturat), seguit de Manresa (1.089,62€) i Vic (1.003,30€). També Granollers és el municipi amb més inversió destinada a foment de l’ocupació, amb 1.659,32€ anuals per aturat. En aquest cas, el segueixen els municipis de Manresa (1.063,43€) i Mataró  (1.014,40€).

 

Conclusions

La radiografia d'aquestes dades posa en relleu que el finançament per polítiques actives d’ocupació del SOC no es tradueix automàticament en un repartiment equitatiu per ciutadà desocupat. Acabem l’article plantejant dues reflexions en relació a la planificació de futures polítiques públiques d’ocupació. D’una banda, valorar la penalització excessiva d’algunes  ciutats com a conseqüència dels actuals sistemes de concessió d’ajuts, com ens indiquen les dades. Per altra, com el pes de l’estratègia de determinats municipis determina la captació dels recursos econòmics del SOC.