Anàlisi del cost de la vida i la renda als municipis del Perfil de la Ciutat

L’Informe Social de Catalunya 2025 constitueix una eina de gran utilitat per analitzar el cost de la vida i la renda mensual als municipis catalans. L’estudi es basa en l’agregació de la informació per seccions censals i ofereix, a més, dades segmentades per components de despesa de les llars.

Tal i com s’apunta a l’informe, l’evolució recent del cost de la vida no pot entendre’s com un fenomen conjuntural ni com el resultat d’un únic factor. Respon a la interacció de diverses dinàmiques econòmiques que actuen simultàniament i condicionen la capacitat de les llars per sostenir el seu nivell de vida. En aquest sentit, el cost de la vida esdevé un punt de trobada entre el funcionament global de l’economia i les condicions materials quotidianes de la població.

Més enllà dels factors conjunturals, el cost de la vida es veu determinat per les circumstàncies estructurals vinculades al territori, les oportunitats laborals i formatives, la tipologia de l’activitat econòmica, així com factors demogràfics i institucionals propis de cada municipi.

Evolució de la renda i del poder adquisitiu

Segons l’informe, el període comprès entre 2007 i 2022 es caracteritza per una pèrdua acumulada de renda en els decils més baixos, alhora que s’ha produït un increment i una major concentració de riquesa en els trams superiors. Aquesta evolució posa de manifest que les rendes vinculades al treball han disminuït en la seva capacitat adquisitiva, mentre que les rendes de capital han propiciat un millor comportament.

En aquesta línia, l’Informe Social de Catalunya evidencia una desconnexió persistent entre creixement nominal i poder adquisitiu real. Segons l’Enquesta d’estructura salarial (EES), el guany brut anual mitjà a Catalunya se situa en 29.978,7 euros l’any 2023. Tenint en compte l’IPC (any base 2008), el salari mitjà real es redueix entorn dels 22.592 euros anuals, gairebé 7.400 euros per sota del valor nominal. Entre 2008 i 2023, els salaris nominals han augmentat un 28,2 %, però aquest increment ha estat pràcticament neutralitzat per l’augment sostingut dels preus.

En la següent taula, queda detallada el cost de la vida segmentada pels grups de despesa de l’Enquesta de Pressupostos Familiars.

 

En aquesta, s’identifiquen tres municipis, Santa Coloma de Gramenet, Manresa i Mataró que tenen unes despeses per llar més elevades que el nivell de renda. D’aquests tres destaca especialment el cas de Santa Coloma de Gramenet, que presenta un saldo negatiu de 257 euros mensuals per llar, segons l'informe. En termes anuals, això equival a un dèficit superior als 3.000 euros en els comptes familiars.

Taxa d’esforç econòmic

L’informe introdueix el concepte de taxa d’esforç econòmic, definida com la proporció de la renda neta destinada a cobrir el cost el cost de la vida, incidint que la mitjana de Catalunya situa aquesta taxa en el 95%. En el cas dels municipis analitzats, tots ells, a excepció de Barberà del Vallès, que s’aproxima al 95% de taxa d’esforç econòmic, superen l'índex català i estan per damunt de la mitjana catalana, destacant Santa Coloma de Gramenet o Manresa amb un 109% i un 101,3%, respectivament.

Des d’una perspectiva de benestar, disposar d’una taxa d’esforç econòmic que sigui propera o superi el 100% implica que el marge econòmic disponible per a l’estalvi o per a l’absorció d’imprevistos sigui pràcticament nul. Aquesta situació obliga moltes llars que davant de fets adversos incontrolats les famílies hagin de recórrer a estalvis o bé a obrir finestres de crèdit per poder superar el dia a dia.

Les dades permeten quantificar aquest desequilibri, però cal tenir en compte diversos factors que poden contribuir a explicar-lo:

• Diferència metodològica per obtenir les dades: si la part de la renda prové principalment de dades disponibles a l’AEAT i la Seguretat Social, la de despeses ho fa a través de la EPF. En aquest sentit, l’EPF recull la despesa real declarada per les persones, mentre que les dades de renda només recullen el flux legal monetari declarat en els formularis fiscals.

Això implica que les dades de renda reflecteixen únicament els fluxos monetaris declarats fiscalment, mentre que poden quedar fora altres ingressos no recollits en els formularis fiscals. En aquest sentit, diversos factors poden contribuir a l’existència de diferències:

• Pes elevat dels treballadors autònoms: trams impositius per mòduls que poden no reflectir tota la realitat de l’activitat econòmica, ja que els creuaments estadístics a nivell municipal tenen la dificultat de fer una assignació correcta.

• L’existència d’una economia informal de supervivència en un alt grau: arreglaments de petita envergadura fora de la jornada laboral, així com una alta rotació de persones treballadores com a producte d’una força laboral amb treballs de baixa qualificació, que en moltes ocasions no s’imputen fiscalment tots els ingressos en el territori.
• Factor vinculat a l’habitatge i la densificació: aspecte vinculat al tipus de feines de baix nivell afegit. No sempre queda ben recollida en els registres perquè es dona el fenomen de rellogar o el lloguer d’habitacions no declarat. Quan aquest fenomen es produeix en un territori on hi ha un gran nombre de joves – per exemple, per la presència d’universitats al municipi, com el cas de Vic o Santa Coloma de Gramenet–, o bé hi ha un alt percentatge de persones nouvingudes – com poden ser els casos de Vic, Santa Coloma o Manresa–, aquests fenòmens són més probables de produir-se i quedar fora de l’estimació fiscal.

Per tant, quan analitzem el comportament de despesa i el nivell de renda, i observem una taxa d’esforç econòmic superior al 100%, hem d’analitzar la realitat del territori per entendre de quina forma es cobreix aquesta bretxa.

En el sentit contrari, els municipis amb una major disposició de renda neta mensual, comparteixen determinats factors estructurals:

• Alt desenvolupament d’un teixit empresarial vinculat al sector industrial i logístic: les ciutats que històricament han tingut una xarxa d’empreses del sector industrial tenen una ràtio de saldo mensual disponible. En l’actualitat, i amb la disminució del pes del sector industrial, el sector logístic ha anat ocupant aquest espai, que presenta millors condicions salarials en comparació a altres sectors econòmics.
• Menor percentatge de residents nascuts fora de l’Estat espanyol al municipi.
• Infraestructures crítiques al municipi que generen un major flux d’ocupacions d’alta qualificació i augmenta el nivell de renda.