Alcaldesses i lideratge local: balanç de la seva representació al Perfil de la Ciutat

La recent presentació de la Xarxa d’Observatoris de la Igualtat de Gènere (XOIG), celebrada el dimecres 9 de juliol, ens ha servit de punt de partida per reflexionar sobre la presència de les dones a les alcaldies dels municipis que integren El Perfil de la Ciutat. L’existència d’una base de dades específica sobre aquesta temàtica ens permet abordar qüestions crucials com l’accés al poder polític en clau de gènere.  

En aquest marc, ens hem plantejat quin pes tenen actualment les alcaldesses als municipis i com ha evolucionat aquesta presència al llarg del temps. L’objectiu, per tant, no és només fer una fotografia de la realitat actual, sinó també oferir una mirada de conjunt que ens permeti analitzar tendències i transformacions en la representació femenina en el lideratge municipal.

En l’actual legislatura, iniciada l’any 2023, els municipis que formen part de la xarxa El Perfil de la Ciutat presenten un repartiment desigual, però menys accentuat que el d’altres escales.  Es dibuixa un domini del nombre d’alcaldes (61,5%) respecte al d’alcaldesses (38,5%), constatant un domini masculí en l'exercici de la màxima representació municipal. Les dues ciutats de la xarxa amb més població, Badalona i Terrassa,  tenen actualment alcaldes: Xavier García Albiol i Jordi Ballart. No cal anar gaire més lluny per trobar una alcaldessa: Marta Farrés lidera l’Ajuntament de Sabadell, la tercera ciutat en població. De la resta de les ciutats Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Manresa, Mataró, el Prat de LLobregat, i Vic, tenen alcades. Mentre que Granollers, Mollet del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans tenen alcaldesses.

 

Històricament, des del 1979, només quatre consistoris de El Perfil de la Ciutat no han estat mai governats per una dona; Manresa, Mataró, El Prat de Llobregat i Terrassa. A la resta, en algun moment, una alcaldessa ha encapçalat el consistori. En aquest últim escenari, cal destacar especialment dos municipis de El Perfil de la Ciutat: Mollet del Vallès i Santa Coloma de Gramenet. A Mollet del Vallès, el 69,2% dels mandats des del 1979 han estat exercits per una alcaldessa. A Santa Coloma de Gramenet, aquest percentatge és del 57,1%. Això els situa com els dos municipis amb la proporció més alta de lideratge femení dins la xarxa. De fet, aquestes dues ciutats formen part del grup dels deu municipis catalans amb un major nombre de mandats exercits per alcaldesses des del restabliment de la democràcia amb 9 i 8 mandats respectivament.

Tot i aquests exemples positius, la fotografia global continua marcadament desequilibrada. En el conjunt dels municipis de El Perfil de la Ciutat des del 1979, el 78,6% dels mandats han estat ocupats per homes, mentre que només el 21,4% han correspost a dones. En termes absoluts, això equival a 136 alcaldies exercides per alcaldes enfront de 37 per part d’alcaldesses.

Quan comparem aquestes dades amb les d’àmbit provincial i nacional, el contrast és significatiu. A la província de Barcelona, només el 28,6% de les alcaldies són liderades actualment per dones. La situació encara s’agreuja en el conjunt de Catalunya, on la presència femenina es redueix al 27,1%. La desigualtat acumulada des del 1979 reforça aquest desequilibri.  Des de la primera legislatura, a Catalunya el 88,7 % dels mandats han estat exercits per homes, i només l’11,3 % per dones. En clau d’alcaldesses amb més mandats acumulats,  cal  destacar els Ajuntaments de Vila-sacra i Mollet del Vallés, amb nou mandats cadascun. Curiosament, com assenyalàvem anteriorment, entre els deu municipis amb més mandats femenins, n’hi trobem dos de la xarxa El Perfil de la Ciutat: Mollet del Vallès (9) i Santa Coloma de Gramenet (8). Per contra, en 436 ajuntaments catalans (46%),  no hi hagut mai una dona al capdavant del consistori des del restabliment de la democràcia. Una situació similar en el conjunt de la demarcació de Barcelona, on el 86,7% dels mandats han estat ocupats per un home, enfront del 13,3% per un dona.

 

Aquestes xifres suggereixen que, malgrat els avenços assolits en els darrers anys, la igualtat en l’accés a la responsabilitat política municipal continua essent un repte pendent. Tot i així, l’escenari que plantegen els municipis de El Perfil de la Ciutat és més positiu, particularment si tenim en compte el pes demogràfic i l’estructura institucional d’aquests consistoris.

Aquest és un petit exemple de reflexió en clau de gènere. Disposar de dades desagregades per gènere i monitoritzar-ne la seva evolució és clau per assolir una representació més equitativa. La Xarxa d’Observatoris de la Igualtat de Gènere (XOIG) pot esdevenir una eina rellevant per al seguiment i visualització d’aquesta realitat i per fomentar polítiques públiques que promoguin l’equilibri de gènere en la governança local.