Innovació Social

Innovació, terme que prové del llatí "innovatiu", "crear una cosa nova", segons la Reial Acadèmia Espanyola, "Creació o modificació d'un producte, i la seva introducció en un mercat.", el Cambridge Dictionary proposa, "(the use of) a new idea or method".  Xavier Ferras el 2014 va definir com, "Innovar és explotar amb èxit noves idees o nou coneixement, assumint més risc que els competidors, per aconseguir una posició competitiva superior". El Department of Trade and Industry va proposar, "Innovació és explotar amb èxit noves idees" ... podríem continuar enumerant una gran quantitat de definicions sobre aquest concepte que avui dia està en boca de tothom i probablement totes ens semblarien correctes i cap de complerta.

En els darrers anys, la paraula innovació ha anat unida invariablement a la paraula tecnologia i en el subconscient de la població general així s'hi ha fixat. Però com ara estem veient abasta molt més, innovació educativa, cultural, organitzativa, ..., social.

Històricament hi ha períodes en què apareixen gran quantitat de novetats, la necessitat afavoreix l'enginy i sota certs contextes socials les persones creem. I avui ens trobem davant d'un d'aquests contextes històrics en què la societat farà un salt cap endavant que canviarà el futur sense que siguem conscients encara de fins a quin punt.

Els enfocaments de polítiques tradicionals no han aconseguit catalitzar un canvi significatiu i durador per a molts problemes socials complexes, com la manca d'habitatge, la participació i el reingrés a la justícia i l'assoliment educatiu. La innovació social, que és un procés iteratiu i inclusiu que pretén generar solucions més efectives i justes per resoldre problemes socials complexes (Beckman, Painter i Rosen, 2020), ofereix una alternativa als enfocaments tradicionals de resolució de problemes. El Price Center realitza investigacions sobre tots els aspectes de la innovació social, que ofereix nous processos i models per resoldre els desafiaments socials més persistents de la societat.

La innovació social utilitza un enfocament flexible i receptiu basat en un procés iteratiu d'identificació, disseny, implementació i avaluació de problemes concurrents de programes pilot i altres estratègies de prova, amb l'objectiu final de difondre noves pràctiques en el canvi de sistemes.

La innovació social inclou una àmplia gamma de noves estructures organitzacionals, eines financeres i models d' associació que són més efectius, equitatius i sostenibles que els enfocaments de resolució de problemes existents.

La innovació social s'ha erigit com el concepte que aglutina gran part dels actors de la nostra societat actual, entitats públiques, les empreses i les organitzacions socials on s'integren la tecnologia, l'empresa i el social. La complexitat dels reptes que hem de superar com a societat, el canvi climàtic, les creixents desigualtats o l'envelliment de la població entre d'altres ens conviden a col·laborar, a sumar coneixement i capacitats per donar-hi resposta. Ens hem adonat que les mètriques tradicionals no són les adequades per garantir la viabilitat de la nostra societat. Cal afegir la dimensió social i mediambiental als processos d' innovació no fer-ho ens porta a assumir riscos en continu creixement i que ja no qüestionem.

Avui ja hi ha un acord global per treballar al voltant dels ODS, els països, les empreses i les organitzacions de tota mena estan alineant les seves estratègies amb els objectius per a un desenvolupament sostenible. Entendre els processos culturals i les seves relacions amb el desenvolupament de sistemes d' innovació avançats, els necessaris canvis socioeconòmics als quals ens condueix l' agenda de la sostenibilitat tenen lloc en àrees geogràfiques i temporalitats concretes, on el context social i cultural determinen l'èxit o fracàs dels processos d' innovació.

Així doncs, els objectius de desenvolupament sostenible, urbanització, migració, sistema social, canvi climàtic, desenvolupament tecnològic, economia circular i el futur del treball seran les principals àrees de treball dels governs, les empreses i les organitzacions en general.

La proximitat ens permet identificar millor els problemes del dia a dia de les persones i és per això que estan sorgint de forma més generalitzada iniciatives locals per promoure i desenvolupar la innovació social. Administracions públiques han inclòs en el seu organigrama la Innovació Social. Al País Basc trobem Sinnergiak Social Innovation, a València "Las Naves", a Màlaga "La Noria", a Lugo "INLugo", a Cornellà el "Citilab", a Barcelona la "innoBadora", per posar alguns exemples de la península. El Centre for Social Innovation a  Toronto i Nova York, el Zentrum Für Soziale Innovation a Vienna, organitzacions com NESTA o Ashoka centren totes les seves energies a donar suport a la innovació social a través de projectes locals que si tenen èxit extrapolen a altres ciutats.

Les ciutats han de convertir-se en laboratoris que promoguin i permetin provar projectes pilot per millorar la vida de les persones. Per a això és necessària la complicitat dels Ajuntaments i altres entitats supramunicipals que posin a disposició dels emprenedors una regulació legislativa facilitadora per al desenvolupament de les infraestructures necessàries. Cal implicar els centres educatius de tots els nivells en els projectes d'innovació social, escoles de negoci com ESADE, la Graduate School of Stanford Business entre moltes altres ja tenen programes formatius i fins i tot instituts entorn de la innovació social, i cal posar a disposició mitjançant la col·laboració publico privada espais per donar suport i facilitar les relacions entre persones i organitzacions.

Esperem que la crisi actual que ens acompanyarà la propera dècada ens hagi donat l'empenta definitiva per entendre que, amb el principi essencial de la sostenibilitat, tots tinguem el propòsit de posar el nostre projecte al servei de millorar la societat en què vivim posant en primer lloc les persones.

 

Oriol Fernàndez Leiva

Director Gerent de Reactivació Badalona SA