El teletreball és la nova tendència de moda per les característiques de la pandèmia provocada per la COVID-19. D’alguna manera, aquesta situació de confinament ha accelerat certs processos del mercat de treball que tenen a veure amb la digitalització. En aquest sentit, és possible que a mitjà termini es pugui observar algun impacte en el nostre mercat de treball, no només en dinàmiques de teletreball, sinó també en processos d’automatització a les empreses.
La pregunta que tots ens fem és fins a quin punt impactarà en el nostre mercat de treball. Des de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, hem volgut fer un primer exercici amb les dades que proporciona el Banc d’Espanya (https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/InformesBoletinesRevistas/ArticulosAnaliticos/20/T2/descargar/Fich/be2002-art13.pdf) sobre el % de probabilitats de teletreballar segons ocupació i sector econòmic i les dades que proporciona l’Observatori de la Indústria (http://empresa.gencat.cat/web/.content/19_-_industria/documents/papers_observatori_industria/03_industria.pdf) sobre el % de probabilitats d’un sector i ocupació d’automatitzar certs processos.
El resultat d’aquesta extrapolació a les característiques laborals de Catalunya és que el 60% dels llocs de treball actuals a Catalunya tindrien algun risc d’automatitzar gran part de les seves tasques; alhora, el 32% dels llocs de treball tindrien possibilitats de tenir un alt grau de jornada en teletreball. Això implica probablement oficines més petites i fàbriques més robotitzades.
En el cas d’Osona els resultats són similars, amb un 65% d’automatització, principalment per ser una comarca més industrial; i un 29% de teletreball.
Si analitzem per sectors, observem que l’educació, les activitats professionals i tècniques i les de informació i comunicació tenen una baixa capacitat de ser automatitzades però una alta capacitat per fer teletreball. Això també ens explica perquè aquests sectors han patit menys ERTOs i han tingut una situació menys desfavorable durant la pandèmia. En canvi, sectors amb baixa capacitat per fer teletreball i alta capacitat per automatitzar-se, com l’hostaleria, la indústria i el comerç, han vist la seva situació més agreujada durant el confinament.
Si comparem la situació per tipus d’ocupació, observem que els professionals científic i intel·lectuals, els directors i gerents i les tècnics i professionals de suport són aquells amb més possibilitats de realitzar teletreball i alhora tenen menys risc d’automatització. En canvi, les ocupacions elementals i aquelles més rutinàries i físiques, tenen major risc d’automatització i de no poder-se realitzar mitjançant teletreball.
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari