Locals gafats

Al llarg de l’any 2019, he fet diverses presentacions d’una senzilla publicació anomenada ‘Clonatge comercial’ que ha estat elaborada per la xarxa Perfil de la Ciutat. Es tracta d’una publicació que es cenyeix a estudiar el grau de semblança entre els eixos comercials de les ciutats sòcies de la xarxa. La publicació no és més que un simple recompte de les botigues dels eixos comercials a fi i efecte de determinar el nivell de presència de botigues clòniques. Ha resultat habitual que al finalitzar els actes de les presentacions, algun assistent s’atansi a mi per a fer alguna aportació. Recollir-les per tenir-les en compte de cara a properes edicions de la publicació o per elaborar nous estudis és responsabilitat del ponent.

Al demostrar-se una certa aptitud per establir un valor que mesura el grau de clonatge de les ciutats, els assistents acostumen a sobrevalorar la competència tècnica, la capacitat financera i inclús el poder esotèric dels membres de la xarxa Perfil de la Ciutat.

Una aportació d’assistents a les presentacions que sobrevaloren la competència tècnica dels membres de la xarxa va en la línia que caldria fer un estudi no tant dels locals clònics sinó dels productes clònics. La petició que va en aquesta línia proposa elaborar un estudi que estableixi els productes de la ciutat que són clònics. La gran pregunta que volen respondre és ¿quants dels productes que ofereixen les botigues de la meva ciutat són clònics? La Nocilla és clònica, la Nutella és clònica i la crema de cacau de l’Herboristeria Sant Miquel de Manresa és un producte singular. Si la venda a Manresa de cremes de cacau al llarg d’un any és de 50 tones de Nocilla, 49 tones de Nutella i una tona de la crema de cacau de l’Herboristeria Sant Miquel aleshores resulta que el 99% de la crema de cacau que es consumeix a Manresa és clònica. Per més voltes que li dono al tema i per interessant que sigui, no trobo una solució tècnica viable que resolgui el quòdlibet.

Els assistents que sobrevaloren la capacitat financera del Perfil de la Ciutat sol·liciten que el proper estudi que la xarxa elabori sobre comerç no es limiti a la milla d’or de les ciutats sinó que versi sobre el total del municipi. I sol·liciten també que l’estudi consideri més aspectes dels que conté. Sol·liciten que per cada comerç de les ciutats s’estudiï també el nombre de treballadors, el nombre d’ordinadors, la facturació, els metres quadrats de botiga, els metres lineals de façana comercial i la proporció entre el que la botiga ven al local i el que la botiga ven per internet. Una odissea.

Sens dubte l’aportació més suculenta que he rebut en les tertúlies posteriors a les presentacions de la publicació ‘Clonatge comercial’ provenia d’una dona vestida de forma extravagant que em va suggerir fer un estudi sobre els locals amb mala estrella, els locals maleïts, els locals gafats. Ella, llistat en mà, va enumerar locals de la seva ciutat que, independentment del tipus de negoci que sustenten, queden condemnats al fracàs i en pocs mesos tanquen portes. Em va parlar d’esoterisme i quan em va suggerir que seria interessant fer un inventari dels locals amb mala estrella, vaig mig somriure. Ella va deduir que no em prenia seriosament la seva petició, això la va molestar i va fer cara de voler enviar-me una maledicció. Desconec si va ser casual que a l’endemà, l’únic dia en els últims quinze anys que he sortit a fer un tomb en bici sense càmera de recanvi, se’m punxés la roda del darrera.

 

Mon Culleré

Responsable de l’Observatori de l’Ajuntament de Manresa