L'Economia Taronja

La importància de l’Economia Taronja.

En l'àmbit del desenvolupament econòmic han anat adquirint cada vegada més importància les activitats intensives en creativitat. Les Indústries Culturals i Creatives (en endavant ICC), comprenen els sectors en que el valor dels seus bens i serveis es fonamenta en el talent i la propietat intel·lectual, com són: l'arquitectura, les arts plàstiques, visuals i escèniques, cine, disseny, editorial, moda, música, publicitat o videojocs.

Aquestes activitats basades en la creativitat i la innovació, tenen per si mateixes una elevada capacitat de generació d'ocupació i constitueixen un estimable valor dins del Producte Interior Brut (PIB), que es calcula en aproximadament un 6,1 % de l’economia global. Però la influència del sector en el desenvolupament va més enllà, i estudis recents analitzen com el creuament amb altres sector productius genera valor afegit i és un factor d'impuls per a la productivitat i la competitivitat empresarial.

El color taronja s’ha associat des de temps antics a la cultura, la creativitat i la identitat, d’aquí el nom d’economia taronja per a identificar el sector de les Indústries Culturals i Creatives. El principal antecedent de l’economia taronja es troba en el concepte desenvolupat per John Howkins, en la seva obra “L’economia creativa: transformar una idea en beneficis” publicat l’any 2001, i que compren els sectors en els que el valor dels bens i serveis es fonamenta en la propietat intel·lectual. 

 

¿Què entenem doncs per economia creativa, i que la diferència del concepte innovació ?

A fil d’una entrevista amb el mateix Howkins, podem dir que és una economia on les idees son les principals aportacions i els principals resultats, on la gent  dedica la major part del seu temps a generar idees, i no es limita a dur a terme un treball rutinari i repetitiu. La creativitat resideix en l’individu i és subjectiva; la innovació en canvi parteix d’un grup i és objectiva. Qualsevol innovació seria sotmesa a un comitè i la seva continuació dependria de que sigui aprovada, mentre que la creativitat és molt més caòtica i subjectiva. La creativitat indueix a la innovació; la creativitat fomenta la innovació; la creativitat es tradueix en innovació.

De totes les classificacions que s’han fet del sector ICC, potser una de les més complertes i que més s’està estandarditzant és la de la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura) que reproduïm en el següent quadre. La definició que ens dona és que les ICC son aquelles que combinen la creació, la producció i la comercialització de continguts creatius que siguin intangibles i de naturalesa cultural. Aquests continguts estan normalment protegits per drets d’autor i poden prendre la forma d’un be o servei. Inclou a més tota la producció artística o cultural, l’ arquitectura i la publicitat.

 

Classificació UNESCO de les ICC.

 

L’estat de desenvolupament actual de les ICC.

La identificació d’aquest sector econòmic, segons Restrepo, te encara una sèrie de dificultats pels següents motius:

.- la definició de l’economia taronja és complexa, ja que cultura o creativitat son conceptes abstractes i amplis.

.- la relació cultura – economia no és evident ni està parametritzada. La seva quantificació s’ha iniciat fa poc.

.- la informació que es publica sobre el tema és irregular.

.- el procés de transformació de la creativitat a un be o servei és bastant volàtil.

.- les polítiques sobre ICC no son molt definides encara.

 

Tot i així alguns estudis han posat llum i base empírica a aquest tema com el de Dolfman, Holden, & Wasser - 2007, que observen que als EUA el salari promig en les ICC és un 34,9% més alt que el salari promig nacional del sector privat. Potts i Cunningham – 2008, també proporcionen evidències de que a Austràlia els ingressos promig dels treballadors de les ICC son un 31% mes alts que els ingressos promig nacionals. Cal però ser prudents ja que com veiem a la classificació UNESCO es tracta de subsectors que poden tenir dinàmiques diferents.

És evident però, que es tracta d’un sector amb  gran potencial de creixement. Abans de la crisi les veus més entusiastes deien que la cultura i la creativitat es convertirien ràpidament en els nous impulsors del creixement econòmic de l’era post industrial. I tot i que és cert que aquest sector també s’ha vist afectat per la crisi, sembla que és un sector amb més resiliència. El que està clar és que el sector ICC està experimentant canvis considerables amb la revolució digital. La cadena de valor de les ICC, des de la creació, la producció, la comercialització, la distribució i l’accés al consumidor, ha estat completament transformada en les darreres dècades per la tecnologia i els canvis en la forma d’arribar als usuaris i al mercat.

 

Les ICC en el territori.

Alguns analistes consideren que, a Europa, la capacitat de les ICC no s’aprofita plenament i que els seus impactes sobre el conjunt de las dinàmiques territorials sovint s’infravaloren i no hi ha polítiques específiques de les autoritats regionals, nacionals i internacionals. Sens dubte un estudi comparatiu de les ciutats que conformem la xarxa El Perfil de la Ciutat seria d’una gran utilitat per a començar a valorar el potencial d’aquest sector en cadascuna de les nostres ciutats, o com a mínim comparar quin pes te el sector ICC en les nostres economies locals, i a la vegada posar en comú les iniciatives que de ben segur ja s’han endegat en major o menor mesura.

Tot i que podríem analitzar altres casos, en aquest punt val la pena comentar el cas paradigmàtic de Londres, el London City Tech. A mitjans dels anys ’90 el govern laborista va assumir la idea de les ICC i volia donar un nou enfoc a la relació de les arts i el seu finançament, plantejant-se la hipòtesi dels beneficis econòmics que es deriven de les arts. En aquells moments s’havia desenvolupat un petit clúster artístic al voltant d’una àrea deprimida com era Old Street Roundabout l’any 2008. Aquesta era un àrea de l’East End abandonada des de que les fàbriques i magatzems que la poblaven al s. XIX van marxar a zones menys cèntriques deixant molts edificis en mal estat, carrers estrets i un barri amb mala reputació. De manera que aprofitant els grans espais i els preus baixos dels magatzems semiabandonats els artistes varen començar a ubicar-s’hi convertint la zona de Shoreditch en la zona más creativa de Londres.

Sobre aquesta base es va desenvolupar la política de clúster tecnològic al voltant de les ICC amb suport dels governs local i nacional que ha aconseguit potenciar un clúster tecnològic comparable a Sillicon Valley.  Així es va passar de 200 start-up’s l’any 2010 a més de 1.300 l’any 2013, i a 1.472 l’any 2018, i pel que fa a la inversió s’han recaptat més de 5,2 bilions de dolars en capital risc al llarg de tot aquest període. Algunes de les companyies ubicades actualment en aquest districte son Cisco, Facebook, Google, Intel, McKinsey & Company o Microsoft. I pel que fa als partenaires acadèmics s’hi troben la  University of London, la London Metropolitan University, l’Imperial College London, la Queen Mary University of London o be la University College London.

Avui en dia s’estima una ocupació de 54.000 treballadors en el sector ICC situats a menys de 25 milles de Londres, davant dels 57.000 de Nova York o be els 98.000 de San Francisco-Silicon Valley, i es preveu la creació de 46.000 llocs de treball en els propers anys i una inversió de 15.000 M €.

 

Mapa de les interrelacions empresarials del London City Tech

 

Algunes referències.

“The Creative Economy: How People Make Money From Ideas” (La economía creativa: transformar una idea en beneficios). John Howkins. Penguin Books, 2001.

“La economia naranja. Una oportunidad infinita”. Felipe Buitrago Restrepo. Banco Interamericano de Desarrollo. 2013.

“Economia naranja y sectores culturales y creativos en la Comunitat Valenciana”. Generalitat Valenciana. Conselleria d’hisenda i model econòmic.

“El motor de la creatividad en la economia creativa”. Entrevista a John Hawkins. Organització Mundial de la Propietat. https://www.wipo.int/sme/es/documents/cr_interview_howkins.html#P18_1374

 

Francesc Torné

Cap del Departament de Projectes

Reactivació Badalona SA