Envellim

La lectura demogràfica de la població és capritxosa. Totes les esferes que dissenyen el que ens depararà el futur determinen que cada vegada es viu més i amb més salut, però que, alhora, haurem de treballar durant més anys (i probablement amb pensions contributives inferiors) perquè, precisament, vivim més temps i millor. Per tant, és possible que es doni un canvi de paradigma: viure més per viure pitjor.

Revisem un parell d’indicadors a partir dels que aquestes esferes es nodreixen per fer els seus anàlisi i determinar les necessitats de jubilar-nos, de moment, prop dels 70 anys. Ho farem amb la informació aplicada al marc dels municipis que integren la Xarxa del Perfil de la Ciutat. Des de 2012, moment en el que van registrar-se màxims en la majoria de municipis (9 dels 14) de la Xarxa, el sumatori de nenes i nens d’entre 0 i 5 anys ha anat disminuint fins el 2018. Això, en termes purament econòmics, significa que en les properes 2-3 dècades, com a mínim, hi haurà menys contribuents potencials de partida.

 

En l’altra part de la taula demogràfica es concentren les persones que tenen 85 anys o més de cada ciutat. I, quina és l’evolució? Efectivament! Cada any hi ha més persones de més de 85 anys als municipis del Perfil de la Ciutat, amb els màxims obtinguts al 2018, donant cabuda a les lectures institucionals que afirmen que s’ha de treballar més perquè es viuen més anys.

 

Ara bé, si cada vegada vivim més, naixem menys, i els fluxos migratoris són difícilment controlables, què es pot fer perquè a més de viure més, no es perdi qualitat de vida (a nivell de salut i de condicions econòmiques), ni acabi sent necessari treballar fins els 75 o 80 anys? Tot seguit es presenten algunes propostes que ja s’han posat en marxa en altres països i que podrien aplicar-se en el nostre territori:

 

• Potenciar polítiques de foment de la natalitat. Exemple: continuar millorant els permisos per naixement, en el camí de perseguir a l’estil dels països nòrdics; augmentar l’escolaritat total garantida  i gratuïta des del primer any de vida dels nadons; desenvolupar una estratègia d’acompanyament a les empreses en temes de conciliació i noves fórmules de treball (jornades de treball adaptades, teletreball, etc.).
• Augmentar els serveis públics d’atenció a les persones dependents. Exemple: incrementar el nombre de places de residències o centres de suport de dia per a les persones majors de 85 anys; incrementar la ràtio del personal destinat als serveis d’atenció de les persones dependents (part alta i baixa de la piràmide demogràfica); o millorar la diagnosi i atenció als centres d’atenció primària per garantir una millor qualitat de vida, a través de la prevenció en comptes de la intervenció.
• Utilitzar els recursos públics (impostos, bonificacions empresarials, inversions, etc.) de manera que acompanyin i facin possible aquesta estratègia, cercant a més un increment de la productivitat de l’economia del territori.

 

Evidentment, aquestes propostes queden, en molts casos, lluny de l’esfera municipal, però considerem rellevant mencionar-les perquè la realitat és que els municipis seran els que primer hauran de fer front als efectes del canvi demogràfic, sent com gairebé sempre la primera línia d’atenció ciutadana.