Entre l’usabilitat i el disseny en la visualització de dades

Ens trobem en un procés on cada cop més pren rellevància la necessitat de transformar i sintetitzar la informació estadística en gràfics i infografies atraients per l’usuari final. D’una banda cada cop hi ha més dades a l’abast i d’aquí la necessitat de sintetitzar informació útil de forma comprensiva. D’altra banda, i alhora, augmenta el bombardeig d’inputs que rebem des dels diversos mitjans audiovisuals, d’aquí la necessitat de fer molt atractiva la informació per tal de captar l’atenció.

Al voltant de les tendències en el creixement de dades que hi ha a l’abast, en concret de dades públiques, vegeu el post Opendata: Obrir les dades estadístiques (I) en aquest mateix blog. Així mateix hi ha eines cada cop més dinàmiques i intuïtives de presentació gràfica de dades, vegeu al post Visualització personalitzada de dades d’aquest mateix blog l’exemple que hi apareix: gràfic dinàmic.

S’ha de buscar l’equilibri entre l’usabilitat i el disseny, millor dit, un equilibri on tant la informació que volem transmetre sigui prou comprensible com alhora prou atractiva. Qui determina en quina mesura el grfic o infografia s’enten ? I en quina mesura capta l’atenció ? Només l’usuari final és qui ho pot valorar. És bàsic plantejar-se quin és el públic objectiu, a qui s’adreça la informació que volem transmetre.

En aquest post presentem una forma de graficació on la pròpia dimensió del text indica la freqüència de la variable que es vol representar (infografies realitzades amb www.wordle.net). És una forma potser útil per captar l’atenció d’un públic no acostumada a llegir eixos de coordenades, gràfics de barres, etc.

Aquesta primera infografia és vàlida si capta l’atenció d’un públic ampli i és capaç de transmetre que els treballadors autònoms de la província de Barcelona estan força concentrats en poques activitats i que les principals són comerç, construcció, hostaleria i transport.

De la mateixa manera aquesta segona imatge mostra com els treballadors assalariats no estan tant concentrats en poques activitats. Els deu grans subsectors d’activitat amb més assalariats de la província són el comerç (al detall i a l’engròs), la sanitat, l’administració pública, l’educació, la construcció, bars i restaurants, serveis a edificis i jardineria i el transport terrestre.

Observatori econòmic i social
Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès