Probabilitat d'automatització de les ocupacions

Introducció

Sigui el que s’anomena com a quarta revolució industrial, sigui la indústria 4.0, la seva aplicació implicarà alteracions en els models de negoci, així mateix en el mercat de treball, i conseqüentment en les ocupacions. Aquestes modificacions en les ocupacions seran tant de variació quantitativa, creixent unes, disminuint altres; de variació qualitativa, n’apareixeran de noves i algunes desapareixeran; i alhora moltes es veuran afectades per la digitalització i automatització de les tasques que les composen. En aquest article s’analitza la probabilitat d’automatització de les ocupacions, aplicant per a les ocupacions que es generen a Barberà del Vallès i el Vallès Occidental, una metodologia amb la que s’estima la proporció d’ocupacions que són susceptibles d’automatitzar-se poc o molt.

Un segon tipus d’anàlisis seria quantificar el efectes sobre la de creació i destrucció de llocs de treball com a resultat de la implementació de la Indústria 4.0. Aquest segon tipus d’anàlisi és més global, i més difícil aplicable per qüestions de dimensió, a nivell local.

Proporció de llocs de treball segons probabilitat de ser automatitzats

A l’hora d’estimar quines ocupacions són les susceptibles de ser automatitzades, cal precisar què vol dir “automatitzar professions”. D’una banda una ocupació o professió està composada per diferents tasques i el que la tecnologia pot és automatitzar tasques. En aquest sentit per això cal analitzar quines de les tasques que conformen una ocupació es poden realitzar per una màquina o robot. Unes tasques són manuals i altres més cognitives, i alhora unes són més repetitives i altres no repetitives.

L’anàlisi i aplicació més reconegut actualment, i en el que es basen altres estudis, és el realitzat per Frey i Osborne (2017), que calculen la probabilitat d’automatització de 702 ocupacions per als Estats Units. En aquest estudi es tingueren en compte la valoració d’experts, les habilitats relacionades amb la dificultat de computerització de cada ocupació, com el grau de percepció, la manipulació, la creativitat i la intel·ligència social necessàries per acomplir cada tasca d’una ocupació.

Segons aquest estudi hi ha tres grups de tasques més difícils d’automatitzar perquè la tecnologia té més dificultats quan no es reconeix un patró: són aquelles que tasques relacionades amb la gestió d’un entorn desordenat, les relacionades amb la intel·ligència creativa i amb la intel·ligència social.

Un resultat principal d’aquest estudi és la relació de 702 ocupacions segons la seva probabilitat d’automatització.

Entre les feines amb una altra probabilitat, n’hi ha relatives al transport i logística, pel desenvolupament de vehicles computeritzats i la incorporació de sensors; també una part de les feines d’oficina i administratives, entre altres les relatives a tasques d’arxiu; així mateix feines relatives a tasques rutinàries de la indústria que poden ser realitzades per robots. Bona part de l’ocupació industrial és factible tècnicament la seva automatització, i també alguns serveis.

Una conclusió de l’estudi és que les feines menys qualificades són les que tenen una major probabilitat d’automatització. Fins ara hi havia més tendència a ser substituïts per màquines les feines de qualificació mitjana (més vinculats a feines industrials), mentre els més qualificat i els menys qualificats mantenien els llocs de treball, explicat molt a l’engròs.

L’anàlisi de les 702 ocupacions aplicat a l’estructura de llocs de treball dels Estats Units mostrava que un 47% tenen una probabilitat d’automatització superior al 70% en una o dues dècades. El mateix per països com Regne Unit, Finlàndia i Alemanya han obtingut proporcions del 35%, 37% i 42%, respectivament. En el cas d’Espanya, a partir de les ocupacions obtingudes de l’EPA, el resultat era un 43% de llocs de treball tenen una probabilitat d’automatització superior al 66%.

L’anàlisi no es pot aplicar a l’estructura global de llocs de treball actual de Barberà del Vallès. El Cens 2011, que va ser una macroenquesta, ni l’afiliació a la Seguretat Social ens aporten les ocupacions prou desagregades com per aplicar l’anàlisi. Una font d’informació factible són els contractes laborals, el flux d’ocupacions creades en un any determinat, que ens pot aportar una estimació. No serà comparable amb les xifres de països esmentades amb anterioritat.

Específicament, per aplicar l’anàlisi a nivell local, s’ha tingut en compte els contractes indefinits per ocupacions segons la classificació catalana a 4 dígits, amb les equivalències publicades a “L’impacte laboral de la Indústria 4.0 a Catalunya”.

A nivell local, Barberà del Vallès i Vallès Occidental, grosso modo, un 55% de les ocupacions amb contracte indefinit que es generen actualment tindrien una probabilitat elevada (més del 66%) d’automatització. Així mateix un 25% de les ocupacions tindrien una probabilitat mitjana (entre el 33% i el 66%), i al voltant d’un 20% tindrien una probabilitat baixa (menys del 33%).

Tant unes xifres com altres cal matisar-les, entre altres motius, perquè no recullen el fet que els/les treballadors/res adapten les seves habilitats mitjançant formació, etc., per adaptar-se als canvis de la demanda del mercat laboral.

D’altra banda a altres estudis s’indica a quina professió es dedica la persona i quines tasques desenvolupa, perquè dues persones amb la mateixa professió no tenen per què fer les mateixes tasques. La probabilitat d’automatització es trasllada a les tasques que desenvolupen els treballadors. És a dir, estimen la probabilitat d’automatització de les tasques que conformen les diferents ocupacions, en lloc d’ocupacions com en els estudis comentats més a d’alt. Amb això les proporcions d’automatització es redueixen força.

Siguin com siguin aquestes proporcions, que són rellevants, l’automatització no només depèn de en quina mesura són factibles tècnicament, perquè hi ha altres factors que condicionen el grau i velocitat d’automatització. D’una banda l’aplicació de les tecnologies no és immediata tècnicament. D’altra banda, l’adopció de les tecnologies és possible que no sigui assumible des d’un punt de vista econòmic, és possible que les empreses optin per no adoptar-les degut a una anàlisi cost-benefici: si els costos salarials són relativament baixos els pot sortir a compte no implementar la tecnologia. Finalment també hi ha barreres socials i legals que les empreses poden trobar a l’hora d’aplicar noves tecnologies.

Així doncs aquests estudis obtenen xifres que estimen només la probabilitat d’automatització, és a dir, només l’efecte de substitució de llocs de treball per màquines des del punt de vista de la factibilitat tècnica, no de la real implementació. Per contra, també podria passar que una lenta implementació de tecnologia produís un desavantatge competitiu en front altres països que sí l’han implementat.

Altres estudis han estimat la creació i destrucció de llocs de treball. Estimen que la digitalització farà que hi hagi un augment d’ocupacions informàtiques, de gestió empresarial i de publicitat i el màrqueting, i així mateix augmentarà la necessitat d’enginyers mecànics. També hi haurà efectes negatius en l’ocupació, quedaran  afectats negativament llocs de treball de fabricació, com per exemple en el metall i en el tèxtil. En algun sentit també es veuran afectats negativament el transport, les vendes i algunes ocupacions mèdiques simples, com per exemple algunes tasques de laboratori.

De tot això no es pot deduir que la Indústria 4.0 necessàriament farà desaparèixer ocupacions massivament, però sí segurament substituirà determinades tasques de moltes ocupacions.

En relació a la creació de llocs de treball, és complex quantificar l’efecte de l’automatització, però les professions en què l’efecte pot ser positiu pot ser en els àmbits de professionals de la salut (però no totes com hem vist); enginyeries, personal científic i analistes; professionals d’IT; personal directiu; de docència; creatius. Però segurament altres es veuran afectades negativament, d’aquí la importància de la requalificació dels treballadors/res perquè puguin adequar-se als requeriments de les professions i no caiguin en l’exclusió laboral.

Conclusions

Com a conclusions una part important dels treballadors/res tenen ocupacions que tècnicament es poden automatitzar en una o dues dècades. Això no vol dir que es canviïn per robots, atès que a més de factibilitat tècnica, cal factibilitat econòmica i legal. 

Cal distingir professions i tasques. La majoria d’estudis atribueixen la probabilitat d’automatització al conjunt de cada ocupació (per facilitat d’anàlisi), mentre que el que es pot automatitzar són les tasques. Això és una simplificació de la realitat. Així doncs, per moltes professions amb “elevada probabilitat d’automatització” en realitat les màquines absorbiran algunes de les tasques. Això implicarà, això sí, que les ocupacions es reformularan amb un conjunt de tasques diferent. És a dir, els % fins ara presentats són més una mesura de feines que s’hauran de reformular més que no pas de substitució per robots.

En síntesi, no es pot defugir que una part significativa de treballadors i treballadores es dediquen a feines que potencialment es veuran molt afectades per la indústria 4.0 o la quarta revolució industrial, es digui com es digui. No es tractarà d’una destrucció massiva de professions, si més no, a mig termini, però sí cal tenir en compte, que moltes professions es reformularan, algunes de tal manera que ja no seran les mateixes, amb les implicacions a nivell de requeriments formatius i de competències que això pot tenir.

Les professions evolucionaran, com ho han fet fins ara, però és possible que aquesta evolució s’acceleri. Les professions actuals es poden reorientar per dedicar-se a noves activitats i tasques, deixant les més rutinàries a robots i màquines. Aquestes tenen unes “competències” com són la capacitat de lògica i de gestió del big data, però n’hi ha d’altres com són la creativitat o la intuïció que queden només a l’abast, de moment, dels humans.

Fonts d’informació:

• Frey i Osborne (2017) The future of employment: How susceptible are jobs to computerisation.
• Hernández, Joan Miquel et al. (2018) L’impacte laboral de la Indústria 4.0 a Catalunya. Departament d’Empresa i Coneixement. Generalitat de Catalunya.
• Observatorio de las ocupaciones. SEPE Barcelona

Observatori econòmic i social. Fundació Barberà Promoció.

Desenvolupament econòmic, Comerç i Ocupació. Ajuntament de Barberà del Vallès