Formació professional dual, apoderar els joves

Les oportunitats d’emancipació –habitatge, formació, feina i mobilitat– de les persones joves és determinant per al desenvolupament d’una ciutat, una regió o un país. Les dinàmiques catalana i espanyola es situen uns passos enrere respecte la majoria de països europeus, on els joves accedeixen amb més facilitat i freqüència a l’habitatge o a programes de mobilitat, i on les taxes d’ocupació o de matriculats a programes d’educació post obligatòria professional són més altes.

L’allargament dels graus universitaris i màsters i la dificultat de trobar feina han endarrerit l’entrada al món laboral, fent que a les ciutats membres del Perfil de ciutat la població activa de 16 a 24 anys representi tan sols el 6% o el 7% del total. Per contra, les taxes d’atur per aquesta franja d’edat superen el 10% en la majoria de casos. Així, la proporció de persones joves actives no es correspon amb les aturades, i per tant, es produeix un desequilibri amb conseqüències negatives a curt i llarg termini.

Per altra banda, aquelles persones que entren al món laboral en aquestes edats ho fan en condicions precàries degut a la temporalitat (superior al 90% per les ciutats mitjanes) i a unes retribucions baixes (11.052€ anuals l’any 2015 a Catalunya), que per una banda, signifiquen poca recaptació a la Seguretat Social, i per altra banda, no els permet ser econòmicament autònoms.

	16-24 anys			Total activa (estimada)
	Taxa atur	Activa (estimada)	% del total
Badalona	13%	7.281	7%	106.430
Barberà	12%	1.012	6%	16.040
Cerdanyola	9%	1.778	6%	28.382
Girona	18%	3.083	6%	49.395
Granollers	12%	2.017	7%	29.861
Manresa	12%	2.266	6%	34.964
Mataró	13%	3.460	6%	61.398
Mollet del Vallès	16%	1.547	6%	25.543
El Prat de Llobregat	15%	1.637	5%	30.976
Rubí	10%	2.597	7%	36.719
Sabadell	14%	6.463	6%	100.463
Santa Coloma de Gramanet	14%	4.219	7%	59.084
Terrassa	14%	7.065	6%	109.039
Vic	10%	1.969	8%	23.377
Viladecans	13%	2.095	7%	32.019

 

Taula 1 Població activa (estimada) i taxa d'atur. Font: Hermes i Observatori de Girona

Per millorar aquesta situació, calen accions transversals que incideixin en l’arrel de la problemàtica, entre les quals destaca l’aposta per la FP Dual, que avui arriba al 6% dels matriculats a cicles formatius a les ciutats del Perfil. Aquesta formació competencial dóna resposta a les necessitats del mercat laboral i inclou programes de mobilitat i experiències professionals que enforteixen les competències i habilitats dels i les estudiants facilitant la seva futura entrada al món laboral.

	Curs 2016-2017
	Nombre matriculats	Alumnes en dual	%
Badalona	2.647	84	3%
Barberà	279	66	24%
Cerdanyola	456	53	12%
Girona	3.289	114	3%
Granollers	2.103	217	10%
Manresa	2.425	93	4%
Mataró	2.587	165	6%
Mollet del Vallès	1.544	57	4%
El Prat de Llobregat	1.087	43	4%
Rubí	888	8	1%
Sabadell	4.186	247	6%
Santa Coloma de Gramanet	1.433	26	2%
Terrassa	3.831	370	10%
Vic	1.025	98	10%
Viladecans	954	52	5%

 

Taula 2 Matriculats en FP dual respecte el total. Font: Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Granollers, amb la creació del Consell de la FP i l’Ocupació l’any 2009 ja va posar de manifest la voluntat de corregir el dèficit de correlació entre els estudis professionals i les empreses de l’entorn. Tanmateix, en el marc del II Pla estratègic de la ciutat, l’any 2013 es va impulsar el projecte Baula el qual tenia per objectiu la interacció entre l’empresa i el sistema de formació professional i superior per a la millora de la inserció laboral dels joves després d’un procés d’aprenentatge, amb un estudi pilot en el sector de l’automoció. Amb pocs anys, aquesta voluntat d’establir una relació entre empreses i centres formatius ha resultat en un percentatge d’alumnes matriculats en FP dual respecte el total, dels més alts dins el Perfil de ciutat.

La coordinació i treball conjunt entre empresa, centres de formació i administració fa possible crear nous perfils professionals a partir de l’oferta educativa adaptada a les necessitats del mercat de treball, fent que els joves desenvolupin les habilitats demandades i/o necessitades adaptades als sectors més potents i amb més sortida a la ciutat o a la comarca. No es tracta de “sotmetre” la voluntat dels joves a la demanda de les empreses, sinó d’establir compatibilitats. I aquest és el major valor de la formació dual: definir relacions guanyadores per tots dos gràcies a la interdependència existent.

Des del Perfil de ciutat, l’any 2012 es feia una crítica a la divisió excessiva en l’oferta formativa de graus universitaris i cicles formatius, la majoria dels quals tenien poca sortida laboral. Això explica que recentment, els nous Graus de Formació Professional que s’han impulsat a Granollers siguin el d’energia i aigua i el de programació de la producció en fabricació mecànica, ja que al Vallès Oriental els sectors químic i de fabricació mecànica són les que registren majors nivells d’inserció. A més, es fomenta la mobilitat per intercanviar experiències, un factor clau per adaptar-se, enriquir l’entorn i desenvolupar-se personal i professionalment.

Per últim, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) demostra la relació existent entre FP dual i ocupació. Per una banda, l’alumnat està satisfet (96,5%) i consideren que la formació dual els serà útil per trobar feina. I per altra banda, la inserció laboral dels titulats en FP dual a Catalunya va arribar al 70% el curs 2014-2015, respecte el 51% dels que ho fan en la modalitat no dual. A més de millorar la seva ocupabilitat, aconsegueixen millors condicions laborals, garantint l’apoderament i l’emancipació dels joves, que són el futur de les nostres ciutats.