Qualificació de la població activa de 25 a 64 anys

En un article d'aquest bloc esmentàvem l’ampli consens existent al voltant de la necessitat de que l’estructura de qualificació la població fos més competitiva. I que per això calia augmentar el nivell de qualificació i formació de la població activa que ara té un nivell relativament acadèmic baix (respecte el centre i nord d’Europa) i potenciar els estudis de formació professional.

En aquell article ens fèiem ressò d’un estudi realitzat a partir de les dades d’Eurostat, realitzat a nivell de regions europees. Pel present escrit hem realitzat una anàlisi a nivell local, pels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat, per la qual hem partit dels registres del Cens 2011 relatius als estudis de la població.

Dels tres conceptes que recull el Cens 2011 relatius als estudis (nivell d’instrucció, estudis en curs, tipus d’estudis completats) hem fet servir el de nivell d’instrucció. Hem tingut en compte la població activa, que al Cens està desglossada en els ítems: ocupat, aturat que ha treballat abans i aturat que cerca la seva propera ocupació; i a partir dels 25 anys fins els 64, com a edats estàndard que es fan servir en el cas d’analitzar els estudis de la població activa.

Tot i que el Cens 2011 va ser en realitat una macroenquesta els resultats de l’anàlisi són vàlids atès la dimensió d’aquests municipis i el nivell de creuament de variables (població activa, edats 25-64 i tres nivells acadèmics).

Aquests resultats mostren per Catalunya que el gruix majoritari de la població activa, 39,3%, té un nivell acadèmic equivalent a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) o menys. El segon gran grup te d’estudis mitjans, Batxillerat, Formació professional o equivalent, 32,9%; i en tercer lloc la població activa amb estudis universitaris, el 27,8%.

Per establir una posició relativa respecte Catalunya, tal i com havíem realitzat en el cas de les regions i estats, hem realitzat un índex tot ponderant amb un 1 la formació bàsica/obligatòria, un 2 la formació secundària postobligatòria i un 3 la formació universitària. L’argument per a la ponderació parteix del supòsit que els beneficis de l’increment de la qualificació de cada persona promou un augment del valor del capital humà actiu del país. Quant més formació individual més ocupabilitat i alhora major competitivitat. En definitiva que l’ptim per l’individu es tenir un nivell acadèmic quant més alt millor i si això és bo per l’individu és bo pel territori al qual pertany.

Com a resultat de l’ordenació dels municipis de la Xarxa del Perfil de Ciutat en funció de l’índex, una majoria estarien per sota de l’índex de Catalunya, i només una minoria per sobre (vegeu gràfic anterior).

Observatori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès