Milers d'euros plantats a les ciutat.

Passejant pels carrers, asseguts als bancs dels parcs, sempre ens acompanyen els arbres de la ciutat. Som conscients  de tot allò que aporten a la ciutat? Som capaços d’estimar el seu valor objectivament? Els arbres com a patrimoni públic de les ciutats fa pocs anys que tenen un valor important i un paper als nostres municipis. Els ajuntaments democràtics han fet un treball clau per incorporar la natura i els arbres als carres i espais de lleure dels municipis. Però aquesta estimació dels arbres té una valoració ornamental més recent, i una més general que té precedents a mitjans del segle dinou, dins de les primeres valoracions de terres que en proposaven Ruiz (1861), Museros (1871, 1977) i Torrejon (1957). Recentment havia  mètodes de valoració de Caballer (1975, 1988), Humero (2006), Alonso i Serrano (2007) i Otuño (2007). Cal destacar especialment el mètode Caballer (1999) per ser el primer que va tractar d’estimació d’arbres a través de quatre valors: fruits, forestal, mediambiental i ornamental. En relació a les ciutats, els arbres  tenen un component poc relacionat amb el seu fruit i aprofitament de la seva fusta, i guanyen els valors mediambiental i, especialment, ornamental. No podem oblidar que aquests elements vius fan una funció fonamental d’aportació d’oxigen i d’eliminació de diòxid de carboni, de barrera acústica, de retenció de partícules i ombra refrescadora als mesos càlids. També aporten valor intangible al paisatge urbà per la millora estètica, funcional i sentimental. La valoració ornamental, molt més desenvolupada a les nostres ciutats, té una història molt més recent. El primer treball a Espanya, López y del Alamo (1975) i és anomenat mètode ICONA, i està inspirat en mètodes anglesos i suïssos. Tenia com a base sis índexs de valoració: classificació per espècie, valor estètic i funcionalitat i estat sanitari, situació, singularitat, raresa, i relació edat/diàmetre; i es complementava amb un mètode de valoració de les ferides al tronc i pèrdua de branques i arrels. Més tard, el MOPU(1982) va simplificar l’estimació i va adoptar un mètode proper al càlcul finlandès que reduïa a quatre els valors ornamentals de l’arbrat: superfície de l’arbrat, valor bàsic de l’espècie, ubicació i estat vegetatiu. Finalment, a finals dels anys 80 a través del programa MAP (L’Home i la Biosfera) de la UNESCO, l’Associació Espanyola de Parcs i Jardins Públics amb l’ETS d’Enginyers de Monts de Madrid i un conjunt d’especialistes estatals i d’altres països europeus, van establir a l’any 1990 la Valoració de l’arbrat ornamental, coneguda com Norma Granada. Aquest darrer i actual mètode, estableix més objectivitat i redueix la discrecionalitat del taxador a través del càlcul de més variables fisiològiques, estat estètic, funcionalitat, representativitat i noves fórmules per calcular les ferides del tronc, arrels i branques. A més, aquesta Norma Granada té una constant actualització de mètode de valoració, a través d’espais de seguiment i d’anàlisi, que han aportat dues actualitzacions, la de 1999 i la de 2007. Al 1999 es van incorporar més espècies d’arbustos i vegetals, i al 2007 es va establir un valor bàsic per exemplar que només pot ser incrementant fins al un màxim dun 50% amb els factors correctors i no fins al 800% com podia passar amb l’aplicació del mètode abans. Com a exemple, amb aquest mètode es va fer una estimació del Jardí Botànic de València (amb 202 exemplars) que va arribar a més de 40 milions d’euros de valoració. Inicialment els criteris pràctics de la Norma Granada són els d’aplicar a arbres de més de 30 cm de diàmetre i d’un metre d’alçada; i a partir d’un valor de mercat -donat per l’esperança de vida, la longevitat i el creixement que ha tingut l’exemplar- i del seu diàmetre de la capçada, l’alçada i el seu estat de salut, en funció de la taula de valors de cada espècie. Sense oblidar afegir els factors locals sobre valor estètic, funcional, representativitat o raresa i la seva significació històrica, si la té. Diversos municipis han incorporat aquesta valoració al seus catàlegs d’arbres singulars o arbres monumentals o a l’inventari de patrimoni natural.  Al web catpaisatge.net hi ha un dossier d’alguns d’aquestes reculls d’arboricultura catalogats: Arbres catalogats de la ciutat de Girona, Arbres d'interès local de Barcelona, Arbres monumentals de Catalunya, Arbres monumentals del nord d'Osona, Arbres monumentals i d'interès local del Maresme, Arbres singulars de Mollet del Vallès. Com a exemple pràctic de l’aplicació de la Norma Granada podem consultar un Informe relatiu a l’estat de l’arbrat existent, com a annex a la Modificació puntual del Pla General Municipal d’un espai de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet; on s’aplica la Norma Granada amb les seves fórmules i valoracions de substitució de dos exemplars de pins amb troncs de 108 cm i de 207cm amb un valors de 5.981,63 € i 9.787,787 €. (http://www.gramenet.cat/fileadmin/Files/Ajuntament/informacio_urb/planejament/Plans/Vigents/PE150_AD/PE150_AD_Annex_2.pdf) Finalment, vull acabar reiterant la idea que la Norma Granada fa uns estimacions de l’exemplar, aplicant uns valors convencionals determinats, i té un objectiu de protecció de la planta; atès que el valor real el donen els veïns i les veïnes de la ciutat amb els que tenen els vincles històrics, naturals o sentimentals; i són els que gaudeixen dia a dia d’ells. Aquesta estimació no és només econòmica, sinó ha de servir i ser utilitzada per valorar la seva funció natural i social per protegir-lo, com també fem amb molts d’altres elements de les nostres ciutats.   Raúl D. González Pla Estratègic de Ciutat Mollet2025