Polígons comercials clònics

En el post anterior, s’insinuava que els eixos comercials de les ciutats tendeixen a assimilar-se, i també es deia que els polígons comercials de les afores de les ciutats catalanes ja són, a dia d’avui, força similars. En el post actual, s’exposa un senzill cas pràctic en el qual s’avaluen les similituds o, si es vol, les diversitats de deu centres comercials. Aquest mateix exercici podria ser dut a terme a nivell de polígons comercials ubicats en àrees perifèriques de ciutats o bé a nivell dels principals eixos comercials de les ciutats.

En l’exercici que es proposa, s’analitzen deu centres comercials de set ciutats catalanes i, de cada centre, es miren les botigues que contenen. Els centres comercials analitzats són els següents:

• Badalona
  • Màgic
  • Centre Comercial Montigalà

• Barcelona
  • Heron City
  • La Maquinista
  • Maremàgnum

• Castelldefels
  • Ànecblau

• Cornellà de Llobregat
  • Splau

• L’Hospitalet
  • Gran Via 2

• Mataró
  • Mataró parc

• Sant Cugat del Vallès
  • Sant Cugat Centre Comercial i Oci

Les dades per a fer els càlculs d’aquest exercici han estat obtingudes a partir de la informació que ofereix cadascun dels centres comercials en les seves pàgines webs corporatives.

És ben sabut que una virtut dels indicadors és que siguin senzills, és per aquest motiu que, en l’exercici que aquí es planteja, es treballa a partir d’una concepció ben senzilla, distribuint les botigues de cada centre comercial en dos grups. Un primer grup el conformen les botigues que només es troben en aquell centre comercial i un segon grup queda determinat per les botigues que són presents en aquell centre comercial i, al mateix temps, en algun dels altres nou centres comercials. D’aquesta manera, a tall d’exemple, de les 141 botigues del centre comercial Splau, 42 només estan presents a Cornellà i 99 tenen presència en algun dels nou centres comercials restants. En aquest cas, doncs, el 70,2% de les botigues del centre comercial Splau són botigues clòniques, presents en algun altre centre comercial. Com que a la vida sempre és més agradable parlar en positiu que no pas en negatiu, resulta més convenient parlar dels indicadors en termes positius que no pas en termes negatius. Si s’entén la diversitat comercial com un factor positiu, aleshores l’índex pot ser presentat amb connotacions optimistes: índex de diversitat, o botidiversitat, en podríem arribar a dir. Així doncs, l’índex de diversitat del centre comercial de Splau és del 29,8%. És a dir, dins l’univers dels deu centres comercials considerats, el 29,8% de les botigues del centre de Cornellà de Llobregat són exclusius de Splau.

Val a insistir que les dades han estat treballades a partir de la relació de botigues que figura en les pàgines web dels centres comercials. Això, si cap, li treu un cert rigor a l’estudi, però l’objecte d’aquest escrit no és pas arribar a conclusions sobre la diversitat dels deu centres comercials triats sinó que tan sols es pretén mostrar que existeix una forma d’analitzar el clonisme dels eixos comercials de forma ben senzilla. Tingudes en compte les matisacions metodològiques mencionades, el centre comercial Montigalà és el més botidiversificat (37,3%) i Mataró parc és el que té un major clonisme (81,6%).

La informació treballada també pot ser útil per als gestors dels centres comercials. Si el gestor en qüestió pretén fer un centre comercial clònic, tan sols requerirà ubicar en el seu centre comercial les botigues que són presents en gairebé tots deu centres comercials considerats, com són les ensenyes Belros, Bershka, Drim, H&M, Marypaz, Calzedonia, Stradivarius, Zara, Pull and Bear, Claire’s, Décimas, Equivalenza, Movistar, Orange i Springfield. De fet, amb aquestes botigues i una administració de loteries ja es té muntat un centre comercial clònic. Per contra, si el gestor pretén que el centre comercial tingui una personalitat diferenciada, aleshores haurà d’evitar, a qualsevol preu, la presència d’aquestes ensenyes.

Ramon Culleré

Ajuntament de Manresa