La piràmide que ja no és piràmide

Aquesta setmana el Instituto Nacional de Estadística feia públics els resultats (provisionals) del Moviment Natural de la Població per l’any 2013. I aquests continuen mostrant la mateixa dinàmica del darrer quinquenni, la caiguda de la natalitat. Pel conjunt de Catalunya, la xifra se situaria en els 71.730 naixements, un 7,4% inferior a la xifra registrada l’any 2012 i un 19,6% inferior respecte del màxim obtingut l’any 2008 (89.249 naixements).

El perquè d’aquesta dinàmica ja ha estat analitzat en aquest blog en entrades anteriors, i el podríem resumir en un parell factors (no estan ordenats); un, les primeres generacions de “baby boomers” deixen d’estar en edats reproductives (els primers en "sortir" són els nascuts entre el 1960 i el 1964), i l'altre, la menor arribada de nouvinguts, que en la primera dècada del nou segle han sostingut una caiguda de la natalitat dels autòctons que va iniciar-se els anys 80 i es va mantenir en els 90 (la fecunditat de les dones estrangeres és superior a la de dones autòctones en tot aquest temps).

A aquests factors caldria afegir-ne un de nou, de recent aparició donat el context actual i que podria tenir els seus efectes, també, en la caiguda de la natalitat; l’emigració (en la recerca d’un lloc de treball) de persones en edats reproductives. És a dir, no només deixa de venir gent sinó que en marxa.

Canvia el dibuix

D’una banda, l’aprimament de la base de la piràmide té diverses conseqüències. Unes, a resoldre més a curt termini, estan relacionades amb els equipaments educatius i el seu futur més immediat. D’altres, a mig i llarg termini, més de tipus socioeconòmic, com un menor nombre de persones en edat de treballar (fet que ja s’observa des de fa anys i que s’accentua cada any) i un major nombre de persones en edats més avançades (baby boomers que aviat començaran a sortir dels trams d’edat actius). L’envelliment de la població i la major longevitat de les persones (l’esperança de vida al  nixer se situa en els 82,8 pel conjunt de l’estat, el màxim de tota la sèrie observada), planteja reptes que no poden esperar.

Quin escenari se’ns planteja en els propers anys?

Segons les darreres projeccions de població realitzades per l’Institut d’Estadítica de Catalunya, l’estructura per edats i sexe de la població a Catalunya per l’any 2021 tindria la forma següent:

Mentre que per l’any 2041 tindria la que es mostra en el següent gràfic:

Si bé les projeccions de població són incertes, sembla poc viable que, a curt termini, hi hagi canvis pel que fa a la natalitat. I pel que fa als corrents migratoris (que podrien compensar la caiguda de la natalitat i el menor nombre d'efectius en edat de treballar), tampoc es preveu una onada migratòria semblant a la viscuda en els últims anys (de fet, les dades comencen a registrar més sortides que arribades). Així doncs, pels propers anys es consolidarien aquests canvis que ja s'observen en el perfil de la piràmide de la població i que fa inajornable prendre decisions per saber cap a on anem.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell