Canviant de paradigma econòmic

Ja fa més de tres anys que des d'aquesta Web plantejàvem i parlàvem sobre una nova perspectiva d'anàlisi de l'economia i l'activitat dels països. Des del principi bàsic i senzill, però ple del sentit comú, que estar aturat en un embús durant hores o fumar-se dos paquets de tabac al dia mai pot contribuir al benestar d'una societat, però que en canvi sí contribueixen en l'increment del PIB, cada cop hi ha més veus que aposten per la necessitat d'aplicar una alternativa d'indicadors que mesurin de manera més efectiva l'estat global de les persones.

Una d'aquestes veus és la de Jordi Pigem, Doctor en Filosofia i antic professor del Schumacher College. L'autor d'obres com 'Buena crisis: Hacia un mundo postmaterialista' o de 'GPS (GlobalPersonalSocial): Valores para un mundo en transformación', planteja que no es sostenible ni adequat que en un món on al menys 800 milions de persones pateixen els efectes de la fam, hi hagi més de mil milions amb sobrepès. De la mateixa forma, planteja que en països com els EEUU, Gran Bretanya o el Japó, tot i que la riquesa s'ha multiplicat en els darrers 50 anys, els ciutadans en les enquestes afirmen que la seva felicitat ha disminuït des dels anys 70.

I és que, ficats com estem al mig de la major crisi (depressió, crash, desacceleració, és igual el terme que utilitzeu) econòmica dels darrers 50 anys, i amb pronòstics que remarquen que segurament mai més tornarem a recuperar drets i el benestar perdut en aquest tsunami d'ajustos, potser caldria plantejar-se un nou model de societat on la realització personal estigués per damunt de la valoració borsària; on el valor de les empreses estigués en allò que produeixen en comptes d'allò que es creu que es pot arribar a produir damunt del parquet; on es consideri a les persones per les seves circumstàncies en comptes de fer-ho per la seva posició davant de pagar les diferents taxes.

Una manera de veure per on es mouria aquest nou tipus de societat és el Happy Planet Index, que tracta de mesurar quina és la posició dels països en termes de felicitat dels països en el seu dia a dia.

Amb dades que es recullen cada tres anys, i ja amb informació per als anys 2006, 2009 i 2012, el HPI avalua el benestar, el suport que la ciutadania rep dels seus governants, així com la construcció d'un futur on es mantinguin aquestes intencions. Gràcies a la informació que ens aporta aquest índex podem comprovar com els països més feliços del món no es troben en la capçalera mundial a nivell productiu o de riquesa econòmica. La següent taula es dóna una mostra d'això, on es mostren els 10 països amb un HPI més elevat:

 

Tal i com podreu comprovar fàcilment, una ràpida cerca de Google us servirà, cap dels països presentats com els 10 més feliços es situen en el top-15 dels països més rics en l'any 2012. En canvi, quin HPI tenen aquests països tan rics econòmicament?

 

De manera ordenada, del més ric fins el 15é, veiem els resultats del seu HPI. Certament, si comparem els 10 més feliços respecte els 10 més rics (exercici que hem fet i veureu tot seguit), veiem diferències bastant significatives.

El primer de tot que observem és que els Estats Units d'Amèrica són un 41'7% menys feliços que a Costa Rica; a la Xina (2n) un 26'1% menys que el segon més feliç, Vietnam, i a Rússia (8é) un 39'5% respecte a Nicaragua. Del llistat dels països més rics, només en el cas del Brasil registrem petites diferències, on el seu HPI és un 8'4% inferior al del 7é país més feliç, que és Panamà.

Tot plegat pot semblar més un joc que no pas un indicador amb perspectives de futur i amb pintes d'establir-se com referent per als primers ministres, alcaldes, i governants en general. Però portem més de 3-4 anys a través dels quals moltes persones mantenen viu l'esperit de canvi, i amb exercicis com el del Happy Planet Index, que realitza la New Economics Foundation, està clar que al menys es continuarà buscant el canvi de paradigma que de moment situa el dolar per damunt de les persones.

Sergio López Ordovás - Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls