Fluxos de l'atur registrat

Des de fa uns mesos, el Departament d’Empresa i Ocupació publica un informe anomenat fluxos de l’atur registrat. En aquest informe “es calculen els fluxos que es produeixen a l'atur registrat entre dos mesos consecutius. Així, la variació d'atur registrat d'un mes a un altre es pot entendre com el resultat de les permanències a l'atur, les sortides de l'atur i les entrades a l'atur”. El fet de poder disposar de les sortides i entrades de l’atur registrat és tota una novetat en les estadístiques del mercat laboral vistes fins ara i que ens poden apropar, una mica més, a la dada real de l’atur. Un altre tema és que les dades només estiguin disponibles a escala catalana i no local, com seria desig del qui redacta ...

 

Si analitzem el document que correspon al mes de novembre d’enguany, hi podem observar com la xifra de persones aturades pel conjunt de Catalunya era de 638.344, 4.512 més respecte del mes anterior (un 0,7% més). Aquesta seria una anàlisi (mensual) tipus que podíem observar fins ara. Amb les noves dades disponibles, podem desglossar una mica més aquesta informació. Fem-ho.

De les 638.344 persones aturades del mes de novembre, 577.094 no havien modificat la seva situació respecte del mes anterior, 61.250 havien passat a engrossir les llistes de l’atur (entrades) i 56.738 havien causat baixa (sortides). Així doncs, l’augment de les 4.512 persones aturades assenyalat a l’anterior paràgraf prové de la diferència entre les entrades i les sortides. Però ... les sortides són totes per ocupació? Quines són les causes de les sortides? Veiem-ho.

Les causes de la sortida poden ser: col·locació, assistència a cursos de formació, no renovació de la demanda (baixes d’inscripció) i altres. Així doncs, durant el mes de novembre, 34.026 persones es van ocupar, un 60% del total de les sortides comptabilitzades. La resta, 17.528 persones no van renovar la demanda (el 30,% del total de les sortides), 194 van assistir a cursos de formació (el 0,3% del total de les sortides) i les 4.990 restants en van sortir per altres motius. Així doncs, podem afirmar que sis de cada deu aturats que van deixar de ser-ho durant el mes de novembre es van ocupar, mentre que quatre de cada deu van deixar de ser comptabilitzats com a aturats, però no són nous ocupats. Aquest últim punt és molt importat, ja que en l’anàlisi “clàssic” de l’atur (el registrat, és clar) és una informació que fins ara no s’utilitzava perquè es desconeixia (tot i que s’intuïa): Una davallada de l’atur pot ser causada no només per un augment de l’ocupació sinó per una no renovació de la demanda.

Així doncs, i com a conclusió final, amb aquest document que elabora el Departament d’Empresa i Ocupació, podem saber si les variacions que es registren a l’atur són producte d‘un augment de l’ocupació (que seria el desitjable) o bé es correspon a una altra casuística que no té res a veure amb una millora de l’ocupació.

Observatori de l'Economia Local de  Sabadell