Si li posem números es manté l'optimisme?

En una setmana com aquesta en el que tot i el repunt en les xifres d'atur el govern espanyol, a través del seu president, ha comunicat que es tracta ”del mejor dato de septiembre desde hace muchos años”, i que “este dato demuestra que la economia se está recuperando”, volem recordar la notícia que recentment publicaven els companys de Mataró sota el nom de “Entenent les dades del mercat de treball”, que es tractava d'un esforç d'anàlisi sobre la realitat del mercat laboral, i els diferents components i vies d'entrada i sortida del que es compon aquest.

L'article es fonamenta en que no tot gira al voltant del component atur registrat, sinó que també tenen un paper rellevant les afiliacions a la Seguretat Social, els fluxos migratoris, així com el fet que hi hagi més o menys persones que estan en situació de jubilació.

El perquè de la notícia dels companys de Mataró venia com a conseqüència de les xifres optimistes d'atur i dels new green shoots apuntats per part dels diferents governs i mitjans de comunicació de l'Estat. Entre les conclusions amb les que es tancava la notícia ens trobem amb que resulta molt complicat determinar una millora de la situació econòmica només per les xifres d'atur registrat, ja que existeix més d'un flux que condiciona la conjuntura econòmica.

En aquest post tenim la intenció, breument, de posar números a aquests moviments, continuant amb l'anàlisi que es determinava en el post anterior.

Inicialment, descriurem el que nosaltres considerarem sobre l'evolució del mercat laboral de Catalunya.

• Actius: ocupats (assalariats i autònoms, xifres del segon trimestre de 2012 i 2013) i desocupats (aturats registrats, xifres de juny de 2012 i 2013). Sobre aquests últims, només considerarem el que nosaltres podem mesurar; per tant, les persones desocupades no registrades en els Serveis d'Ocupació de Catalunya no les tindrem en compte.
• Inactius: jubilats (xifres a 1 de juliol de 2012 i 2013), quantificant el número de persones que deixen d'estar disponibles per al mercat laboral.
• Flux migratori: persones entre 15 i 64 anys que figuren com persones residents a l'estranger (xifres d'inicis d'any de 2012 i 2013), en quant a les sortides, i estrangers entre els 16 i 64 anys (xifres de 1 de gener de 2011 i 2012), respecte les entrades.

Les dates que utilitzarem per a l'anàlisi serà de l'últim període del que disposem el major volum d'informació: juny de 2013, ja que en ell podem fer coincidir les xifres d'assalariats, autònoms, aturats i jubilats, havent d'utilitzar, forçosament, altres moments temporals en quant a les dades demogràfiques.

Això no obstant, mostrem tot seguit l'evolució interanual de les xifres d'atur registrat a Catalunya que va fer parlar novament dels mencionats brots verds.

Així, l'anàlisi del mercat de treball de Catalunya al juny de 2013 és el següent:

Partint de les consideracions prèvies apuntades, observem, en xifres generals, una davallada important de persones participant en el mercat de treball. Així, si sumem el petit increment dels aturats, les persones que ja no estan donades d'alta com treballadores (per compte propi o aliè), a més de les que en l'últim any han incrementat el número de jubilats/des tenim que hi ha 99.318 persones menys en la “línia de producció”.

A aquesta dada hem de sumar-li que en l'últim any s'ha incrementat en gairebé 12 mil les persones que tenen entre 15 i 64 anys que han marxat fora de Catalunya, i que hi ha prop de 2.000 estrangers (entre 16 i 64 anys) menys registrats com a residents.

Amb aquestes xifres a la mà, parlar de millora econòmica o perspectives optimistes és massa parlar, si bé sempre serà millor que les xifres d'atur disminueixin que no pas s'incrementin, ja que d'igual manera el mercat es veuria afectat per l'evolució de la resta de fluxos que intervenen en la configuració del mateix i que podrien ser alhora negatius.

Ja per acabar, reprenem alguns dels temes plantejats en el post “Entenent les dades del mercat de treball”, i afegim de nous a través d'algunes qüestions: Com mesurem de manera correcta l'efecte desànim?, Què fem els municipis si no disposem d'una EPA que ens informi de la població activa?, Què fem amb la falta de transparència i amb la dificultat per mesurar registres amb diferent origen i temporalització?, Realment és tant important la ràtio treballadors en actiu sobre els inactius?, O, per acabar, resulta més rellevant tenir una estructura salarial competitiva que pugui suportar sense problemes les obligacions?

Sergio López Ordovás – Grameimpuls, SA

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet