La presència de les dones en la política local

Recentment el diari la Vanguardia recollia a les seves pàgines la presentació de l'informe de la ONU, The wordl's women report, en el qual s'analitza la situació de les dones en el món. Entre d'altres conclusions, l'informe denuncia la discriminació existent entre sexes a l’hora d’assolir el lideratge polític i situa la equiparació real a més de dos segles de distància.

Però, aquest desequilibri es repeteix també en el nostre entorn més proper? Si ens acostem a l'àmbit de la política local es pot mesurar quin és el nivell d'igualtat existent en el conjunt dels municipis que integren la Xarxa Perfil de la Ciutat, observant la presència de les dones en els consistoris constituïts després de les eleccions de maig de 2015.

Val a dir que la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat entre sexes regula, entre d'altres disposicions, la proporció de dones i homes a les llistes electorals, de tal manera que cap dels dos sexes pot tenir una presència a les llistes electorals inferior al 40% en cada tram de 5 llocs en els municipis de més de 3.000 habitants. És a dir que com a mínim dues persones en cada tram de cinc han de ser dones o homes.

Dones regidores

En tots els partits que van concórrer a les eleccions municipals de 2015 (1) a la xarxa Perfil de la Ciutat, predominem les llistes que compleixen la Llei 3/2007 i el 45,9% de les persones que es van presentar en candidatures són dones. És a dir que la mitjana supera en 5,9 punts percentuals la paritat que estableix la legislació.

Ara bé, si observem la composició dels consistoris a nivell agregat de la xarxa, no trobem aquesta paritat, ja que el promig de dones regidores és situa en el 38,5%, oscil·lant entre el 52,0% del Prat de Llobregat i el 25,9% de Sabadell.

Les causes d'aquest desequilibri les trobem en una major presència de dones en el darrers trams de cinc de les llistes electorals (tan sols un 25,0% de dones són cap de llista), tal i com es pot veure al gràfic següent:

La distribució de les dones en les llistes afecta a la configuració dels consistoris i per això el percentatge de regidores (2) en el total de municipis del Perfil (38,5%) està per sota del de les llistes electorals (45,9%). En canvi, hi ha 7,1 punts percentuals més d’homes en els consistoris (61,5%) que en les llistes (54,1%).

Si consideren que un consistori ha assolit la paritat quan hi ha entre un 40 i un 60% de dones, només quatre dels 13 municipis que integren la xarxa compleixen aquesta condició (el 30,8% del total).

Les formacions polítiques (3) que tenen una major presència de regidores són la CUP (44,4%), ICV-EUiA-E (43,7%) i el PSC (43,0%). Ciutadans (19,3%) és la formació que té una menor presència de dones als ajuntaments del Perfil de la Ciutat.

Si s'observa l'evolució de la presència de dones en els consistoris municipals, les dades mostren un increment de 5,4 punts percentuals l'any 2007 respecte el mandat anterior (4). La representació femenina als ajuntaments torna augmentar el 2011, tot i que de manera més moderada i retrocedeix en les darreres eleccions, situant-se en el mateix nivell de 2007.

Alcaldesses i dones primer tinent d'alcalde

El percentatge actual de dones alcaldesses als municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat és del 30,8%, proporció que encara està lluny d'apropar-se a la paritat (40%). Aquest percentatge es troba per sobre del registrat a Catalunya que es situa en el 18,0%.

Només 4 municipis tenen una dona al cap de l'equip de govern. De les quatre alcaldesses, dos substitueixen a una altra dona en el càrrec (Barberà del Vallès i Rubí), una alcaldessa repeteix en aquest mandat (Santa Coloma de Gramenet) i una altra substitueix a un home en el govern municipal (Vic).

Val a dir que el percentatge d'alcaldesses als municipis de la xarxa ha augmentat en les darreres eleccions, passant de 3 a 4 dones. Si ens remuntem al mandat 2003-2007, la presència de dones alcaldesses s'ha incrementat en 15,4 punts percentuals (del 15,4% al 30,8% actual).

Pel que fa a la presència de dones en la primera tinença d'alcaldia en el conjunt de municipis del perfil, 6 dones exerceixen aquest càrrec. Respecte al mandat anterior, el nombre de  primeres tinent d'alcalde s'ha duplicat, passant de representar el 23,1% en la legislatura 2011-2015 al 46,1% en l'actual.

Pel que fa a les responsabilitats delegades, les dones tenen una major representació en les àrees relacionades amb les persones, en un percentatge d'un 64,7% enfront del 40,9% d'homes que exerceixen aquesta responsabilitat. En canvi, troben una majoria d'homes en càrrecs relacionats amb urbanisme i territori (el 26,2% enfront del 19,0% de dones) i economia (el 19,2% de homes i el 7,8% de dones).

El percentatge de regidors és major que el de regidores, tant a l'equip de govern com a l'oposició en aquest mandat als ajuntaments de la xarxa: el 57,7% de regidors al govern enfront del 42,3% de regidores i 64,0% de regidors a l'oposició respecte al 36,0% de regidores. Tot amb això, el percentatge de regidores al govern és superior al de regidores a l'oposició.

En conclusió i en línies generals, es pot afirmar que es va avançant, tot i que molt lentament, en l'accés de les dones a la política local. Mesures de discriminació positiva com pot ser l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 3/2007 d'igualtat efectiva de dones i homes, afavoreix la presència de les dones en els consistoris municipals. Malgrat tot, encara s'està lluny d'assolir l'equilibri en la configuració dels consistoris i els seus equips de govern. El nombre d'alcaldesses continua sent poc significatiu i es manté la tendència a l'hora de distribuir les àrees de responsabilitat, amb una major presència de dones en els àmbit relacionats amb l'atenció a les persones, mentre que el territori i la generació de riquesa són espais altament masculinitzats, reproduint-se en la política local els mateixos estereotips que veiem en la nostra societat.

La majoria de partits polítics que van presentar candidatura a les darreres eleccions municipals fan un compliment estricte de la Llei Orgànica en quan a la representació mínima de sexes. En canvi, a l'hora d'incorporar dones per presidir els governs locals, decisió que no depèn de cap llei, s'observa una tendència a l'estancament, tal i com es pot deduir del baix nombre d'alcaldesses, no tan sols en els municipis integrants de la xarxa El Perfil de la Ciutat si no a tota Catalunya.

Mara Navarrete — Promoció Econòmica, Comerç i Ocupació Ajuntament del Prat de Llobregat Fonts consultades: Informe sobre l'accés de les dones a la vida política (I): les dones a les candidatures de les eleccions municipals 2015 – Consell Comarcal del Baix Llobregat Informe sobre l'accés de les dones a la vida política (2): les dones a les institucions locals 2015 – Consell Comarcal del Baix Llobregat Dones i homes en els governs locals catalans 2003-2011 – Associació de dones periodistes – Diputació de Barcelona. www.bop.diba.cat www.infoelectoral.mir.es www.lavanguardia.com www.ara.cat Imatge: www.ara.cat

(1) Les dades de la composició de les llistes electorals provenen de les juntes electorals de zona (BOPB 22/04/2015).

(2) Les dades de la configuració dels consistoris i els equips de govern provenen de les actes de constitució dels plens municipals obtingudes en els webs dels diferents ajuntaments que componen la xarxa El Perfil de la Ciutat.

(3) Seguint el model de l'informe d'accés de les dones a la vida política del Consell Comarcal del Baix Llobregat, s'han distribuït aquelles formacions polítiques exclusives dels municipis com a "formacions municipalistes) i les formacions que es presenten per primera vegada a unes eleccions (amb coalició o sense amb altres forces) i són d'àmbit supramunicipal com a "Noves formacions".

(4) La font utilitzada per obtenir el nombre de regidors i regidores, així com el d'alcaldesses i alcaldes que es comptabilitzen són les actes de constitució dels consistoris i dels equips de govern. No es registren els possibles canvis que es puguin haver donat durant el mandat.