Comptant comerços en vambes

Posem-nos en situació. El context econòmic difícilment podria ser pitjor, les famílies han d’ajustar-se a les noves possibilitats adquisitives, i els comerciants esdevenen autèntics herois quan aconsegueixen, dia rere dia, pujar les persianes dels seus negocis.

Aquest escenari no és una excepció a Manresa. El que sí que és excepcional en aquesta ciutat, és la facilitat que tenim per crear alarmisme, o si preferiu, per veure l’ampolla mig buida. En els darrers mesos, els mitjans de comunicació d’àmbit local, han bombardejat la ciutadania amb la idea que el Centre Històric s’està quedant sense comerç. Cada cop que un local ha tancat les portes, ja sigui per falta de clients o per jubilació del propietari, els ciutadans de Manresa hem pogut llegir la notícia a les primeres planes.

Lluny de relativitzar la problemàtica del comerç, l’equip de govern de la ciutat de Manresa, va incloure com a punt prioritari del seu programa, donar vida al Centre Històric, i va establir un pla de suport al comerç i a l’activitat econòmica, a partir de subvencions i ajudes tant per aquells que volguessin establir-s’hi, com per a als que lloguessin o reformessin el seu local.

Per tal de conèixer la dinàmica de tancament i obertura i l’eficiència d’aquestes ajudes impulsades pel govern, se’ns va encarregar un estudi sobre la quantitat de comerços oberts i tancats en cadascun dels carrers comercials d’aquesta zona de la ciutat. Abans d’iniciar-lo, ens vam plantejar quina metodologia seguiríem i quines serien les fonts consultades. Les hemeroteques dels diaris, com a font d’informació, aviat van ser descartades.

La metodologia per la qual finalment ens varem decantar va ser la següent: Vam triar els 11 carrers més comercials del Centre Històric, vam imprimir-nos un petit registre dels comerços en planta baixa dels quals l’Ajuntament té constància, i vam sortir al carrer per veure i contrastar la informació que teníem amb la realitat.

Un altre dels nostres objectius, era comptabilitzar els locals on no s’hi localitzava cap activitat comercial, observar-ne l’estat, per tal d’incloure’ls en un registre de locals tancats i poder-los oferir a tots aquells emprenedors que s’interessin per una nova obertura en aquesta zona de la ciutat.

Els resultats, si no satisfactoris, podem dir que són sorprenents. La mitjana de locals oberts en els 11 carrers del Centre Històric és del 76,1%. Cinc d’ells es situen per sobre d’aquesta mitjana i inclús un d’aquests, té un índex d’obertura del 100%. Els sis carrers restants, que es queden per sota de la mitjana, es mouen en un índex d’obertura d’entre el 53,3% i el 76%.

 

 Metodològicament parlant, podem concloure que, l’observació directa a peu de carrer, ens ha suposat dedicar-hi poc temps, aproximadament dues hores, i pocs recursos. Amb això, hem obtingut la informació que buscàvem de manera fidel i actualitzada. També ens ha permès detallar amb exactitud quin era el tipus de negoci que hi havia obert, per descobrir quina és la tipologia dominant en aquesta zona de la ciutat.

 

Però l’estudi no acaba aquí. La segona part és tenir-lo actualitzat per tal de descobrir la dinàmica de tancament i obertura i l’acolliment de les mesures impulsades per l’equip de govern. Per tant, s’ha establert que cada tres mesos, tornarem a calçar-nos les vambes, i a recórrer els 11 carrers. Cal descobrir-vos que el 80% d’aquests són d’ús exclusiu per vianants.

Som conscients que no podem parlar de “novetat metodològica”, però per aquesta necessitat concreta, sí que podem parlar de “metodologia fidedigne” amb resultats irrefutables.

Raquel Mayor

Tècnica de l’Ajuntament de Manresa